dijous, 30 de setembre de 2010

Garganta con arena

Cacho Castaña és un reconegut compositor i intèrpret de tangos argentí . Ha composat i gravat moltíssimes cançons. Per a mi, en destaca una que és “Garganta con arena”. És un tango preciós, del qual se n’ha fet moltes versions.

Avui en voldria destacar un parell: la que en fa Manu Guix i la que recentment ha publicat “El Cigala”, cantant de flamenc, que fa poc ha editat un CD de tangos que és una autèntica delícia i que mereix ser escoltat. Us el recomano. També la Beth en té una molt bona versió d'aquest tango.

És un tango dedicat a Roberto Goyeneche, un altre cantant de tangos. La lletra diu coses tan maques com:
Tu voz,
de duendes y fantasmas,
respira con el asma
de un viejo bandoneón.
(…)
Ya ves,
a mí y a Buenos Aires
nos falta siempre el aire
cuando no está tu voz.


El tango és un gènere musical que quan està ben cantat emociona quasi sempre. Sembla que els bons cantants de tangos interpretin més amb el cor que amb les cordes vocals. La cançó sembla que surti de molt endins i arriba a qui l’escolta al meu profund del seu cor. El tango és una cançó de sentiment, de cor. Escolteu aquestes dues versions; us agradaran.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada