dimecres, 15 de desembre del 2010

El disc de la Marató - 2010

Ja és gairebé una tradició que en el bloc parli del disc de la Marató. De l’edició d’aquest any, voldria destacar aquestes cançons:

- "Pas a pas". És una versió d’una cançó d’Annie Lennox. M’ha sorprès i m’ha agradat la veu d’una cantant que desconeixia: Neila Benbey, nascuda a Alger. A més, la lletra és molt maca i tracta del que estic retallant en alguna de les darreres entrades del bloc: el mirar endavant per caminar sense por i amb esperança.



“I hi ha un camí. Jo he de seguir-lo;
el lloc on he d’anar.
Ningú va dir-me com arribar-hi,
però hi arribaré: no tinc cap pressa.
És pas a pas, sense por, a poc a poc.

(...)

És un camí amb pols i runes,
serà un viatge ple de perills.
Em faran caure, caldrà aixecar-se,
em faran caure, però lluitaré.

Oh, no fallaré (...)
El meu cor serà valent

(...)

El meu cor serà valent.
Fins que arribi al meu destí, sí.

(...)

Pas a pas, vull fer-ho molt bé.
Sense por, sense por, segur.
A poc a poc. Serà bo.
Oh sí, ho serà! Ho serà.”


- “De vez en cuando la vida”. Una molt bona versió d’una cançó molt coneguda de Serrat. La interpreta el grup de pop Mel. Una cançó amb una lletra optimista: la vida, de tant en tant, ens somriu:

De vez en cuando la vida
nos besa en la boca
y a colores se despliega
como un atlas,
nos pasea por las calles
en volandas,
y nos sentimos en buenas manos;
se hace de nuestra medida,
toma nuestro paso
y saca un conejo de la vieja chistera
y uno es feliz como un niño
cuando sale de la escuela.

(…)

De vez en cuando la vida
se nos brinda en cueros
y nos regala un sueño
tan escurridizo
que hay que andarlo de puntillas
por no romper el hechizo.


- “Per sempre”. És una sevillana escrita en català expressament per aquest CD de la Marató pel grup de flamenc Ecos del Rocío. El flamenc té la virtut que sempre transmet un sentiment intens quan l’interpreta una bona veu. És una cançó que m’agrada molt i que també té un missatge interessant

“Caminant sabré esperar-te. Perquè res no pot parar-te.”


- “Pols en el vent”. És una cançó del grup Kansas que ja van versionar en català, fa uns anys, el grup Menaix a Truà, de qui ja us he parlat en aquest bloc. En aquest CD la canta un grup desconegut per mi, Els cremats. Fa cançons que s’acosten a l’havanera i a la rumba. Jo prefereixo la versió dels Menaix, però també us recomano que escolteu la del CD de la marató. Us poso un vídeo de la cançó original cantada pel grup Kansas. Quina cançó tan maca!



“Tot és fugaç. Ni amb tots els béns mai podràs comprar el temps”.

- “Seré feliç”. Per mi la millor cançó del CD. Una versió excel•lent de I Will Survive, una cançó molt coneguda de Gloria Gaynor cantant de soul i de música disco dels anys 70. Una cançó amb molt de ritme, ballable, i que té un missatge engrescador i molt oportú per aquesta nova etapa meva i amb la qual m’hi sento del tot identificat. Sembla feta a mida! En el CD la canta Susanna Bey, una veu que no coneixia i que m’ha sorprès agradablement. La lletra és força llarga, però la poso tota perquè és molt maca.

Poso un vídeo de la cançó interpretada per Gloria Gaynor. Fantàstica veu! Impressionant interpretació!



He d’aprendre a viure i tornar a començar.
Viure en silenci, ser invisible, no em farà avançar.
Després miro l’altra gent i veig que em miren
diferent...
I vull canviar; és l’hora, m’he de despertar.

Vull ser feliç, vull viure així,
assaborir cada segon;
vull compartir-lo i ser feliç.
Hi ha tantes coses per aprendre,
tants moments per disfrutar,
la vida sempre va sumant
el que tens i el que has donat.
Creiu-me, ara viuré, cada segon, sí,
mentre pugui ser aquí.
Ja he entès que el meu destí és escollir.
I no em fa por, no. He decidit: vull ser feliç.

Ara viuré,
si em queda una miqueta d’aire
no penso defallir.
Tinc les ganes de guanyar,
tantes ganes de lluitar.

Seré feliç, seré feliç.

Puc triar plantar-me aquí, sóc lliure d’escollir.
Equivocar-me em pot servir per anar
aprenent molt més,
si segueixo el cor segur que no em cal
patir per res.
I a cada pas, sí, hi haurà una altra
oportunitat.
I ara ja em veus, sóc diferent.
Aquella trista i temorosa persona d’ahir
ha renescut amb molta força, tantes
ganes de sentir.
Ara em guardo l’energia per aquell que
cregui en mi.

No gastaré ni un dia més a lamentar-me
o seure a descansar.
I cada pas meu em permetrà avançar
cap al futur amb confiança i llibertat.

Creieu-me, ara viuré assaborint cada
segon,
compartint-lo i sent feliç.
Hi ha tantes coses per aprendre,
tants moments per disfrutar.
El que has donat ara ho rebràs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada