dijous, 27 de desembre de 2012

Nadal al cim amb amics i Julius Evola


PM no havia sentit a parlar mai de Julius Evola fins que es va asseure en una pedra incòmoda a recer del vent fred que bufava dalt del cim.


Va escoltar el text, mentre en seguia la lectura amb la còpia que li havien fet arribar.

Diuen que Nadal és il·lusió. Mes no n’hi ha prou que sigui Nadal. En aquests temps plens de dificultats, necessitem un antídot que ens obri una porta a l’alegria i a la il·lusió”

Totalment d’acord  amb aquest primer paràgraf: Nadal no és raó suficient per a res. En tot cas, pot servir per enganyar-nos amb una teranyina de falsa felicitat. Manca quelcom més que un 25 de desembre cada any al calendari per saber que tenim el dret a ser feliços i l’obligació d’intentar-ho cada dia. PM va mirar al seu voltant i en un moment es va omplir de raons per ser feliç: els amics amb qui estava, la muntanya i, sobretot... ELL! Sí, ell era, és, una raó suficient per a ser feliç! De fet ningú no en té cap altra que un mateix. Cadascú no és una raó més per ser feliç; és LA raó!

Mentrestant la lectura del text havia continuat i va poder sentir com el lector proclamava amb veu forta i clara:

“Segons Évola, «la muntanya ensenya el silenci, aparta de la xerrameca i s’endú les paraules inútils.»

Aquell matí de Nadal al cim no hi havia gaire silenci, tanmateix valia la pena perquè eren paraules sàvies qui el trencaven, perquè allò que es deia estava escrit des del cor d’algú que està enamorat de la muntanya i, sobretot, dels valors que s’hi poden aprendre.

“Som al cim, escriu Evola, la mirada es fa cíclica i solar, desapareix el record de les petites preocupacions, dels petits homes de la petita lluita de la vida (...) Aquest és l’antídot que necessitem en aquests temps plens de dificultats. Aquesta és la poció que ens ha d’obrir la porta de l’alegria i de la il·lusió”

Acabada la lectura del text, PM va celebrar el Nadal envoltat d’amics i va veure amb goig com any rere any la colla anava creixent. El glop de cava que va fer després de brindar, va ser com un elixir amb gust a alegria. 

6 comentaris:

  1. m'encanta!!!! siiiiiiiii..i sisisisissiii..estic amb en PM... La raó som un mateix!!! que gran!

    Muaaaaaaaaakis!!!

    ResponElimina
  2. Gràcies per dir que t'ha agradat l'entrada Sílvia.
    I sí, n'estic convençut: Cadascú ja és LA raó; no n'hi ha més. Buscar-la fora ens perd.

    ResponElimina
  3. Jo no ho hagués expressat millor, és veritablement el reflex d'un gran dia de Nadal amb bona companyia.
    No deixis d'escriure.

    ResponElimina
  4. Ei noi, realment ets bó escrivint... Jo també vaig gaudir d'una bona matinal al Matagalls, amb els amics, les noves amistats i les reflexions d'en Julius Évola... És una de les bones maneres de celebrar el Nadal. A reveure!
    Jordi

    ResponElimina
  5. Gràcies Jordi! Una tradició consolidada que va creixent :)

    ResponElimina