dimarts, 31 de desembre del 2013

12 mesos, 12 entrades

Un resum del meu 2013 en 12 entrades que he publicat en el bloc. De cada mes he escollit una entrada que pugui explicar alguna cosa meva d'aquest any que avui deixem enrere.

GENER:  I ara què?
Del gener aquesta. Perquè estaria bé que la suposada felicitat dels dies de Nadal i Cap d'Any es quedés  per aquí tot l'any. Perquè que passi això només  depèn d'un mateix. Ni de res ni de ningú més.

FEBRER: Créixer
Del febrer aquesta. Perquè créixer té sempre la mateixa dualitat: dolor i descobriment alhora.

MARÇ: Portes
Del març aquesta. Perquè ja no hi viuria més i perquè ja no ho viuria més.

ABRIL: Roses
De l'abril aquesta. Perquè aquell dia es regalen moltes roses. Perquè algunes són "de veritat". I perquè algunes d'aquesta expressen amor de veritat (sense cometes , ara)

MAIG: Micromicrorelats: Serrera
Del maig aquesta. Perquè fer muntanya amb la gent que la faig és un gust. Perquè m'ho passo molt bé. I perquè els ho vull agrair incloent aquesta entrada en aquest resum.

JUNY: Una imatge per una frase 03
Del juny aquesta. Perquè aquesta cançó d'en LLach és molt maca. Perquè és ben cert que és en les dificultats que aprenem a valorar allò que anem aconseguim.

JULIOL: Paraules
Del juliol aquesta. Perquè retallar pensaments en forma de conte em permet jugar amb la realitat i la ficció amb gairebé total impunitat.

AGOST: No puc deixar d'escoltar-la_04
De l'agost aquesta. Perquè a Ismael Serrano li dec moltes coses. Alguns concerts en directe, cadascun viscut de maneres diferents i en circumstàncies dignes de conte i altres estones, moltíssimes, de música enllaunada, sol o acompanyat, en CD o DVD, en què m'ha m'ha fet emocionar i sentir com cap altre artista.

SETEMBRE: Glops d'estiu
Del setembre aquesta. Perquè és un resum "perfecte" d'un estiu viscut amb amics de fa temps i altres descoberts en plena canícula que vull que hi sigueu sempre més. Un brindis a la vostra salut!

OCTUBRE: Somnis
De l'octubre aquesta. Perquè volia "ensenyar-vos" aquesta cançó d'Albert Pla tan maca i vaig voler-ho fer a partir d'un text que em va sortir a raig. Perquè m'agrada que la gent somiï. Perquè sense somnis, no existim. 

NOVEMBRE: Sí!
Del novembre aquesta. Perquè... sí!!!

Del desembre aquesta. Perquè és una entrada que faig cada any i en el resum no hi podia faltar. Perquè el CD de la Marató val molt la pena i cada any hi ha cançons que m'agrada acostar-vos-les retallant-les aquí.

I per aquest any, res més! Moltes, moltes, gràcies a tots el que em llegiu amb regularitat o no.
Que tingueu un bon 14!!! 

dilluns, 30 de desembre del 2013

Mots ben travats_17

     "¿Controlar los sentimientos? Hija mía, ¿pero quién puede hacer eso? Nadie. Los sentimientos están ahí, los puedes ocultar o puedes dejar que salgan, puedes intentar esconderlos bajo el cuerpo hasta que exploten, pero intentar controlarlos… eso no tiene ningún sentido. No creo que se deba ser culpable por sentir. ¿Sabes qué, Alicia? Si en esta vida hay algo real, algo auténtico, son los sentimientos, te lo aseguro."
,,
Lo que encontré bajo el sofá - Eloy Moreno

dilluns, 23 de desembre del 2013

No puc deixar d'escoltar-la_05

La culpa és del disc de Marató d'aquest any.
La culpa és de l’Estrella Morente. I d’en Llach.
La culpa és d’aquesta lletra. I de la melodia.

La culpa queda, doncs, repartida.

Jo en quedo excusat: no hi tinc res a veure.
No puc fer-hi res.

Només sé que no puc deixar d’escoltar-la!



Potser em deixin les paraules 
o potser em deixeu vosaltres 
o només els anys em posin 
a mercè d'alguna onada, 
a mercè d'alguna onada. 
Mentre tot això m'arriba, 
que a la força ha d'arribar-me, 
potser tingui temps encara 
de robar-li a la vida 
i així omplir el meu bagatge. 
Mentre tot això m'arriba... vida, vida! 

Encara veig a vegades, 
de vegades veig encara 
els meus ulls d'infant que busquen, 
més enllà del glaç del vidre, 
un color a la tramuntana. 
M'han dit les veus assenyades 
que és inútil el cansar-me; 
però a mi un somni mai no em cansa, 
i malgrat la meva barba 
sóc infant en la mirada. 
De vegades veig encara... vida, vida! 

Si em faig vell en les paraules, 
si em faig vell en les paraules 
per favor tanqueu la porta 
i fugiu de l'enyorança 
d'una veu que ja s'apaga. 
Que a mi no m'ha de fer pena, 
que a mi no em farà cap pena 
i aniré de branca en branca 
per sentir allò que canten 
nous ocells del meu paisatge. 
Que a mi no m'ha de fer pena... és vida, vida! 

Si la mort ve a buscar-me, 
si la mort ve a buscar-me 
té permís per entrar a casa, 
però que sàpiga des d'ara 
que mai no podré estimar-la. 
I si amb ella he d'anar-me'n, 
i si amb ella he d'anar-me'n 
tot allò que de mi quedi, 
siguin cucs o sigui cendra 
o un acord del meu viatge, 
vull que tinguin aquest signe... vida, vida! 

Potser em deixin les paraules 
o potser em deixeu vosaltres 
o només els anys em portin 
a mercè d'alguna onada, 
a mercè d'alguna onada. 
Mentre tot això m'arriba... vida, vida! 
Mentre tot això m'arriba... vida, vida! 
Mentre tot això m'arriba... vida, vida! 


Mentre tot això m'arriba... vida, vida!

dimarts, 17 de desembre del 2013

Abuela es nombre de persona; león, nombre de animal

De tant en tant, llegia articles que explicaven que havia de motivar els alumnes de secundària per afavorir que aprenguessin més i millor.

O sovint parlava amb gent que no és d’aquest àmbit professional que li deien que els continguts escolars a ESO haurien de ser més atractius del que eren.

Quan a classe li va tocar explicar aquesta pàgina a alumnes de 14 anys no sabia si posar-se a riure o a plorar.


Mentre collia l’ànima que li havia caigut als peus, un alumne li va demanar si l’examen d’aquella unitat seria gaire difícil.


dissabte, 7 de desembre del 2013

El disc de la Marató - 2013

Una entrada que ja no pot faltar en aquest bloc. Una entrada que parla de les cançons que més m’han agradat del CD de la Marató d’aquest any.

Coral·lí - La primera cançó de la qual vull parlar és Coral·lí,  una cançó d’Adrià Puntí. Probablement sigui la millor cançó d’aquest compositor i cantant que té aquella meitat de boig i de geni que tenen tots els genis i alguns bojos. És una cançó d’amor maquíssima. A l’hora de compondre-la, Adrià Puntí hi va abocar tota la seva tendresa i la lletra desprèn una certa innocència que jo trobo que s’adiu molt a l’hora de parlar d’amor i enyor. Per si de cas amb tot això no n’hi hagués prou, resulta que la cançó la interpreten els Blaumut! I com que són molt bons, se’n surten fantàsticament bé i en fan una versió maquíssima.


“...un somni rosa, no hi cap el gris...”

Ningú més que tu - Pablo Alborán es versiona a si mateix i canta en català una de les seves cançons. La lletra té aquell sucre que embafa, però que té un públic assegurat. Tanmateix la veu val la pena i el malagueny aconsegueix que en català la seva cançó també arribi.


“Regala’m un somriure
Ensenya’m a somiar”

  Vida - Vida és la joia que amaga aquest CD. Una autèntica meravella! Llach va fer el 1979 un cant preciós a la vida, a les ganes de viure. Mot a mot, vers a vers, la lletra ens convida a la vida i a l’acceptació de la mort des de la serenitat del qui sap que no hi ha cap altre final possible. I la versió d’aquest CD és de pell de gallina. L’Estrella Morente posa la seva veu i el seu estil de “cantaora" de flamenc per fer una enorme versió en català. Amb una cirereta al capdamunt del pastís: la veu d’en Llach.


“M’han dit les veus assenyades
que és inútil el cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa”

Pots somiar una mica en mi - M’agrada la versió que l’Anna Roig i l’ombre de ton chien fan de la coneguda cançó Dream a little dream of me. És una peça que ha estat molt versionada i, per tant, no és fàcil fer-ne una  versió gaire diferent. En tot cas, aquesta té el mèrit que ha estat feta en català i ha quedat molt i molt xula. Un clàssic del jazz  amb el qual l’Anna Roig ens desitja que els somnis ens siguin ben dolços.


“Que tinguis dolços somnis.
Que tots els teus temors ara es fonguin”

No dubtaria - No havia sentit mai Margarett. M’ha semblat un grup de pop semblant a altres que actualment hi ha en la música en català. Potser no aporten gaire res de nou al panorama musical actual en català, que viu uns moments tan dolços; però també tenen prou qualitat per fer-s’hi un lloc. En tot cas, en aquest CD de la Marató fan una bona versió en català de la coneguda cançó d’Antonio Flores.


“Si pogués oblidar aquell plor que vaig sentir,
Si el pogués esborrar i apartar-lo lluny de mi”

Quan te’n vas no brilla el sol - Aquesta m’encanta!!! Quan vaig posar el CD per primera vegada, em va atrapar de seguida. Magnífica versió d'Ain't no sunshine una cançó de Bill Withers molt i molt versionada. La veu de Sanjosex i la guitarra del millor guitarrista de blues de Catalunya, Amadeu Casas,  fan que la cançó no pugui deixar d’escoltar-se. És d’aquelles cançons que et convida a posar el volum del reproductor ben alt.


“I es fa dur haver d’esperar que tornis, quan te’n vas”

Jardí de roses - La TV posa et posa de moda tan ràpid com et fa desaparèixer del mapa. No sé si això és el que els passarà a The Mamzelles, que es van fer molt populars per la seva aparició a l’spot de la Generalitat “Envàs on  vas?”. En tot cas, ens han deixat per aquest CD una cançó enganxosa amb una lletra que parla d’amor des d’un punt de vista que m’agrada. Deu ser que ningú no té jardins de roses per a ningú potser perquè l’amor no deu ser un camí de roses per a ningú (valgui la redundància del tot buscada). En fi, deixem-ho estar...


“Puc cantar-te cançons que et facin somiar,
però de res no et servirà si no lluites pel que estimes"

Som fets l’un per l’altre - Una altra meravella que amaga aquest CD. La joveníssima Núria Graham –17 anys només!– posa la seva veu preciosa al servei d’aquesta cançó que sembla feta expressament per a ella. Una veu i una lletra que arriba ben endins.. Una altra cançó que es fa escoltar més d’una vegada.



“Ara tanca els ulls i dorm, ara prova de somiar”

dilluns, 2 de desembre del 2013

Aforisme_01

Els tenim molt i molt consentits; i així ens va!

[Enceto avui una nova secció en el bloc que tindrà una periodicitat tan irregular com les altres (mots ben travatsno puc deixar d'escoltar-launa imatge x una frase...). La titulo “aforisme” perquè és una frase breu que anuncia alguna cosa sense argumentar-la. Hi ha qui diu –wikipedia dixit- que els aforismes són pensaments complexos expressats de forma colpidora o estètica. Si és així, en aquesta secció no sé què hi haurà, però aforismes segur que no. Res de pensaments complexos –faltaria més!- i l’estètica la deixarem pels grans pensadors de la història de la humanitat. Perquè de pensar ens en fem farts, oi?]