dilluns, 9 de juny del 2014

3 centes i .

Aquesta és l'entrada que fa 300!

Déu n'hi do! Trobo que són moltes; sobretot perquè quan vaig començar el bloc no podia ni imaginar que en faria tantes. Tenia una idea remota del que hi volia escriure: pensaments. Però el bloc ha anat evolucionant i ha acabat tenint un contingut que no podia ni imaginar.

Des que anava a l'escola (com a alumne!) no havia escrit mai cap més conte. Quan vaig començar el bloc ni sospitava que escriuria relats; amb l'excusa del bloc ho he fet. I m'ha agradat fer-ho.

Encara ara em poso les mans al cap quan m'adono que em vaig atrevir a escriure haikús (no havia escrit mai poesia!). L'altre dia els vaig rellegir. Dels 12 que hi ha (3 per a cada estació) només me n'agrada algun. Poquets. Però a aquí es queden. No en penso renegar.

Hi he parlat de llibres de la manera que m'ha semblat perquè una ressenya típica no la sabria fer. He parlat de cinema, fent veure que hi entenc. I he gosat parlar de música i de futbol com si la meva opinió tingués algun valor. Fins i tot, alguna vegada he escrit sobre política, que a mi no m'agrada.

Però m'ho he passat súper bé, fent tot aixo! Molt i molt bé!!! L'altre dia algú em deia "t'encanta que et llegeixin". I li vaig dir que sí, que oi tant, que molt! No només que em llegiu sinó que a més m'ha encantat cada vegada que em dèieu que us agradava el que escrivia.

Potser perquè vull deixar d'alimentar aquest ego de la vanitat o potser per altres raons que, sincerament no sé, plego el bloc aquí. Si més no, de moment. 300 entrades, que és una xifra rodona, i punt. Si el punt és un punt i a part o un punt i final només el temps ho dirà.

Canvio la cançó que hi a la banda de la dreta i hi deixo Ítaca (de moment, per sempre!). Alguns dels que em llegiu habitualment ja sabeu que és la "meva" cançó. Avui hi haig de penjar, és clar, la versió que Llach va fer en el concert del seu comiat.

En el calaix de les feines pendents hi quedarà alguna entrada que tenia mig embastada i acabar d'etiquetar les entrades ja publicades. Poca cosa.

I ara podríem tancar tots plegats els ulls, demanar un desig i bufar les espelmes...



Que els desitjos se us compleixin!






dimarts, 3 de juny del 2014

Mots ben travats_18

La gelosia. Aquest verí.
                         (L'animal moribund - Philip Roth)