tag:blogger.com,1999:blog-74196682482304894652024-03-14T18:28:08.394+01:00Retalls de pensaments"Tingues sempre al cor la idea d'Itaca"Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.comBlogger300125tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-42894405667804104612014-06-09T20:26:00.000+02:002014-06-09T20:29:17.592+02:003 centes i .Aquesta és l'entrada que fa 300!<br />
<br />
Déu n'hi do! Trobo que són moltes; sobretot perquè quan vaig començar el bloc no podia ni imaginar que en faria tantes. Tenia una idea remota del que hi volia escriure: pensaments. Però el bloc ha anat evolucionant i ha acabat tenint un contingut que no podia ni imaginar.<br />
<br />
Des que anava a l'escola (com a alumne!) no havia escrit mai cap més conte. Quan vaig començar el bloc ni sospitava que escriuria relats; amb l'excusa del bloc ho he fet. I m'ha agradat fer-ho.<br />
<br />
Encara ara em poso les mans al cap quan m'adono que em vaig atrevir a escriure haikús (no havia escrit mai poesia!). L'altre dia els vaig rellegir. Dels 12 que hi ha (3 per a cada estació) només me n'agrada algun. Poquets. Però a aquí es queden. No en penso renegar.<br />
<br />
Hi he parlat de llibres de la manera que m'ha semblat perquè una ressenya típica no la sabria fer. He parlat de cinema, fent veure que hi entenc. I he gosat parlar de música i de futbol com si la meva opinió tingués algun valor. Fins i tot, alguna vegada he escrit sobre política, que a mi no m'agrada.<br />
<br />
Però m'ho he passat súper bé, fent tot aixo! Molt i molt bé!!! L'altre dia algú em deia "t'encanta que et llegeixin". I li vaig dir que sí, que oi tant, que molt! No només que em llegiu sinó que a més m'ha encantat cada vegada que em dèieu que us agradava el que escrivia.<br />
<br />
Potser perquè vull deixar d'alimentar aquest ego de la vanitat o potser per altres raons que, sincerament no sé, plego el bloc aquí. Si més no, de moment. 300 entrades, que és una xifra rodona, i punt. Si el punt és un punt i a part o un punt i final només el temps ho dirà.<br />
<br />
Canvio la cançó que hi a la banda de la dreta i hi deixo Ítaca (de moment, per sempre!). Alguns dels que em llegiu habitualment ja sabeu que és la "meva" cançó. Avui hi haig de penjar, és clar, la versió que Llach va fer en el concert del seu comiat.<br />
<br />
En el calaix de les feines pendents hi quedarà alguna entrada que tenia mig embastada i acabar d'etiquetar les entrades ja publicades. Poca cosa.<br />
<br />
I ara podríem tancar tots plegats els ulls, demanar un desig i bufar les espelmes...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOyoNTonSa2WgQex5MNSnFvh2SHuSxlFKVlW8w9a6v9Bygixo-v0p2iswc2RcmKAGzepI04YfVztYUKwefOz2obfeuLHgYEB93EZ5gTH3mnN6Og8QbyIOp0Gcyn_hIPyLJUoTY7jQiq40k/s1600/stockphoto15417637number300birthdaycandle.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOyoNTonSa2WgQex5MNSnFvh2SHuSxlFKVlW8w9a6v9Bygixo-v0p2iswc2RcmKAGzepI04YfVztYUKwefOz2obfeuLHgYEB93EZ5gTH3mnN6Og8QbyIOp0Gcyn_hIPyLJUoTY7jQiq40k/s1600/stockphoto15417637number300birthdaycandle.jpg" height="228" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Que els desitjos se us compleixin!<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-31376388310201617502014-06-03T18:01:00.001+02:002014-06-03T18:01:43.721+02:00Mots ben travats_18La gelosia. Aquest verí.<br />
(L'animal moribund - Philip Roth)Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-27902915530741298192014-05-28T21:51:00.000+02:002014-05-28T21:51:40.690+02:00Una imatge x una frase 09<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbeyYmubTMVZxnSIUOIhL9h3bMP6isxdAnAtvuE1N4FYmZEOEibfuJziFzAhShwWMj0kbdJXbo7CVq5wsAheYemcnztr6iUEZSdFoBQZHS5zi0pP4GjJsrnR0kQ5jDzVqd84GX2Kt487nW/s1600/exito-esperanza-alegr%C3%ADa-hombre-persona-silueta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbeyYmubTMVZxnSIUOIhL9h3bMP6isxdAnAtvuE1N4FYmZEOEibfuJziFzAhShwWMj0kbdJXbo7CVq5wsAheYemcnztr6iUEZSdFoBQZHS5zi0pP4GjJsrnR0kQ5jDzVqd84GX2Kt487nW/s320/exito-esperanza-alegr%C3%ADa-hombre-persona-silueta.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b>"Vull mirar-me el sol</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b>més feliç que captiu dels records"</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b>(Lluís Llach)</b></div>
Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-7794755711549281802014-05-21T19:11:00.000+02:002014-05-21T19:25:35.720+02:00Més de 50.000Aquests dies el bloc ha superat les 50.000 visites i em fa i·lusió, què carai!<br />
<br />
Us vull agrair la paciència i el temps que dediqueu a llegir les entrades a tots els que alguna hora l'heu visitat. Tant si hi entreu sovint com si només ho heu fet una vegada, gràcies! Segurament, si no comptés les meves pròpies visites, n'hi hauria la meitat. Però 25.000 també són moltes!!! (hehehehe)<br />
<br />
Per celebrar-ho, us deixo un regalet: una versió fantàstica de la cançó Vida que fa Carles Cases, que durant uns quants anys va ser qui va fer els arranjaments de Lluís Llach. Gaudiu-la!!<br />
<br />
<<iframe width="560" height="315" src="//www.youtube.com/embed/4SRs0Vs3YEc" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<i>Potser em deixin les paraules </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>o potser em deixeu vosaltres </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>o només els anys em posin </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>a mercè d’alguna onada, </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>a mercè d’alguna onada. </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Mentre tot això m’arriba, </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que a la força ha d’arribar-me, </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>potser tingui temps encara </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>de robar-li a la vida </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>i així omplir el meu bagatge. </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Mentre tot això m’arriba... vida, vida! </i></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-79805360798230410122014-05-18T09:34:00.000+02:002014-05-18T09:54:25.914+02:00Res no és etern<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Javier Mascherano
m’ha donat el títol d’aquesta entrada en unes declaracions després de l’últim
partit de lliga: Res no és etern, ha dit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5snJBSM3oHaLLoz_PxXtJBQVkTToFtdcij5DAVqsymIz4zBz-G4a-qF1w3xTpfOLqPNOFB3145iRJ0xJa18LbNHpr0MMpmajXydGbjwDFOksccEXlzwdKSnw5C9mibCO-Ua1iBY3xhYrX/s1600/Camp-Nou-cantando-Som-Barca_TINIMA20140517_0542_5.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5snJBSM3oHaLLoz_PxXtJBQVkTToFtdcij5DAVqsymIz4zBz-G4a-qF1w3xTpfOLqPNOFB3145iRJ0xJa18LbNHpr0MMpmajXydGbjwDFOksccEXlzwdKSnw5C9mibCO-Ua1iBY3xhYrX/s1600/Camp-Nou-cantando-Som-Barca_TINIMA20140517_0542_5.jpg" height="179" width="320" /></a><span lang="CA">Durant la temporada
s’ha anat acabant el cicle d’un equip que no només ho ha guanyat tot sinó que,
a més, ha fet un futbol fantàstic. Menys
els més joves (aquells que fins ara només havien vist que el Barça guanyava
sempre), tots sabíem que això s’acabaria un dia o un altre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Mantenir-se sempre
al capdamunt és impossible, per això és tan important saber fer els canvis que
calgui per mantenir-s’hi . I això és el que més costa: canviar quan les coses
ja van bé. I és el que no s’ha sabut
fer.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
I ara, que aquest
equip ja només perd, el més fàcil és oblidar tot el que aquest grup de jugadors
han donat al Barça i a aquells que ens agrada que aquest equip guanyi. Per això
estaria molt bé que tots plegats fóssim capaços de reconèixer allò que ha estat
aquest equip, que sabéssim agrair-los tot el que han guanyat i el com; no només
per la manera de guanyar sinó per la quantitat de vegades que han demostrat que
eren realment un equip. Un equip en majúscules. Un equip que s’ha hagut de
sobreposar a tantes vicissituds que només per això ja el fa especial<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La temporada s’ha
acabat d’una manera estranya: el porter –l’únic jugador que ha estat al seu
màxim nivell durant tota la temporada- no era ahir al Camp Nou i s’ha acomiadat amb
una carta; l’entrenador, tan trist com, n’estic segur, dolgut, compareix davant la premsa per enunciar una
decisió que ja tothom sabia; els
jugadors no han fet cap declaració a la zona mixta – en les derrotes, en els
finals, també s’ha de donar la cara-, l’afició cridant “atlético, atlético” al
final del partit –res, ni tan sols el fet de voler animar els matalassers per
la final de Champions de la setmana que ve no justifica que els jugadors del
Barça hagin de marxar als vestidors sentint crits d’ànims cap a l’altre equip.
Això no treu que s’ha de saber reconèixer els mèrits de l’equip rival-. Un
final trist, massa trist, per un equip que no s’ho mereix.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’afició deu un
agraïment perpetu a aquest jugadors. Els deu l’ovació més llarga i intensa que
mai hagin rebut. A l’agost TOTS aquests jugadors -més aquells
que alguna d’aquestes temporades hi han estat i també els diferents equips
tècnics que hi ha hagut-, tant els que encara hi haurà al club com els que ja
no hi seran, es mereixen ser al mig del camp el dia del Gamper i de la
presentació de l’equip i escoltar el darrer aplaudiment. Aquell que encara els
devem. Com deia ahir el mosaic que es va desplegar a les graderies: som el
Barça. I aquest gest seria una manera de tancar amb dignitat el millor cicle de
la història del Barça. <o:p></o:p></span></div>
Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-39802247720263183092014-05-11T12:30:00.001+02:002014-05-11T12:30:57.850+02:00Micromicrorelats: 11 de maig<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>U: Aniversari</b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">No té gaire
memòria per les dates i sovint s’oblida de les més importants. Però ja fa dies
que té ben present que avui és el seu aniversari. I ha tingut ganes de
felicitar-la. Les noves tecnologies permeten múltiples possibilitats per
fer-ho. N’ha triat una i ha teclejat el missatge sense dubtar. Li deu un agraïment
perpetu perquè les millors estones de la setmana les viu allà on ella el va
portar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Fa dies va llegir
en un bloc que el passat es pot canviar. Ell en pot donar fe. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b>Dos: Abans anàvem a caminar</b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">S’ha llevat molt
d’hora. Com si hagués d’anar a caminar. S’ha vestit amb xandall i forro polar.
Com si hagués d’anar a caminar. S’ha calçat les trekking. Com si hagués d’anar
a caminar. Ha agafat la motxilla petita. Com si hagués d’anar a caminar. Però
només hi ha posat quatre coses: cartera, claus de casa, clau del cotxe i mòbil.
Ni cantimplora –al cap i a la fi ja fa dies que li vessa i encara no n’ha
comprat una altra- ni cangur, tot i que el
dia s’ha llevat enlleganyat. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Pressentia que ni es plantejarien la possibilitat
d’arribar caminant al restaurant on havien decidit que esmorzarien. Pa amb
tomàquet amb cansalada, vi amb gasosa i cafè.
Els cims queden tan amunt que ja només són projectes que quedaran pendents.
Sempre els queda fer l’esforç de quadrar de tant en tant les agendes per mirar
quatre fotos que guarden en un llapis de memòria de quan encara estenien l’estelada
per alguna muntanya del país.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<b>Tres: Futbol</b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ja ho té tot a
punt: el portàtil, el cable HDMI i la contrasenya apuntada en un paper per
poder entrar a la plataforma digital que transmetrà el partit. La lliga s’ha reactivat
i el Barça encara té la possibilitat de guanyar-la. És una oportunitat que
aquest equip no pot desaprofitar. Al cap i a la fi, a la vida gairebé sempre hi
ha una segona oportunitat perquè mai res no és per sempre. Mentre busca en una
hemeroteca el nom d’algun jugador de l’Elx, l’equip de qui ningú no en sap ben bé
res, pensa que aquest 11 de maig es
mereix acabar-lo amb una victòria.<o:p></o:p></span></div>
Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-82684133900364040582014-05-02T12:47:00.001+02:002014-05-02T12:55:32.887+02:00Ànima<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5xVH7gNowMpxW2szY2uzMj9GfZ2W8XiVIT-wOBfT015AsuDn-o2eMPrvsTRZb6IQ8qaOuke5ZeNoQPV69GHLdTJXntTbbMHhuRiFefQipSTT50VfF1EQrVgPAKC_j1MQz2xa4x-nDFyXn/s1600/%C3%A0nima.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5xVH7gNowMpxW2szY2uzMj9GfZ2W8XiVIT-wOBfT015AsuDn-o2eMPrvsTRZb6IQ8qaOuke5ZeNoQPV69GHLdTJXntTbbMHhuRiFefQipSTT50VfF1EQrVgPAKC_j1MQz2xa4x-nDFyXn/s1600/%C3%A0nima.jpg" /></a><span lang="CA">Ho diu un <b>ximpanzé</b>:
<i>Els humans tenen el do de l’absència: diuen en Tal està trist, però en Tal no
hi és. Diuen Un dia tindré temps, però el temps no hi és. (...). Els humans estan sols. Malgrat la pluja,
malgrat els animals, malgrat els rius i els arbres i el cel i malgrat el foc.
Els humans es queden a fora. Han rebut la pura verticalitat en present, i
tanmateix van, tota la vida, encorbats sota un pes invisible. Alguna cosa els esclafa.
(...). El que tenen a les mans els absorbeix i, quan no hi tenen res, se les
posen a la cara i ploren. Son així. (...). Havia d’anar-se’n, havia de
llançar-se en una persecució desenfrenada per mirar d’atrapar una ombra com qui
mira d’atrapar-se a ell mateix.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ho diu un<b> gavià
argentat</b>: <i>Ha vist el meu vol i jo he vist la seva follia. Ja n’he tingut prou.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ho diu un <b>gos</b>: <i>El
món és vast, però els humans s’encaparren a anar allà on se’ls esqueixa l’ànima.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ho diu una <b>rata:</b>
<i>M’ha robat el cor l’esquerda que tenia a la veu, la seva estranya fredor, la bretxa
dels seus greus, impotents per trobar la profunditat. (...). La veu d’un home
desproveït de tota ambició, descoratjat d’ell mateix, deslliurat dels seus
desitjos i de les seves pretensions i que cap il·lusió no pot alterar. Un home
sol. En la tonalitat de cada vocal, en l’esclat moll de cada consonant, he
entrevist el freu fangós de la seva ànima, braç de mar que separa la pèrdua de
l’alegria, esmicolades recentment l’una de l’altra. El cor se m’ha commogut.
Alguna vegada he posat la meva vida en perill per ajudar un congènere atrapat
en un parany. Totes sabem el valor de les companyes i ens podem sacrificar per
tal que sobrevisquin, però encara no havia sentit mai aquest impuls per una
espècie animal que no fos la meva, i encara menys per un humà.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ho diu aquesta
mateixa<b> rata</b>: <i>S’ha inclinat i m’ha vist. S’ha ajupit, m’ha mirat, l’he mirat,
he esgüellat, ha allargat una mà cap a mi i ha dit Jo també! Jo també!, sota
terra, sota terra i tot sol!, i s’ha posat a sanglotar. Commoguda per la seva
amistat, pel seu profund afecte gratuït i generós no he pogut oferir-li res a
canvi. (...). No tots els humans són trampes, no tots són verins, amb això vull
dir que no tots són humans, n’hi ha que no els ha infestat la gangrena.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ho diu un <b>porc</b>:
<i>El seu dolor atroç, la solitud infame en què es troba m’han envaït amb una
força tan brutal que he tingut la sensació que el meu destí era envejable
comparat amb el seu.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Ho diu un <b>gat</b>:
<i>Els humans viuen sota el jou d’una maledicció que els exilia constantment de la
felicitat.</i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ho diu un <b>gos</b>:
<i>Detesto l’agitació que de vegades subjuga els humans i em deixa sense cap
esperança d’entendre’ls i estimar-los tal com m’agrada estimar-los.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Tot això ho diu <b>Wajdi
Mouawad</b>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Ho dic jo: Una novel·la brutal. Un autor imprescindible. Us arribarà a l’ànima!!!<br />
<br />
[A l'entrada que vaig fer el <a href="http://retallsdepensaments-quim.blogspot.com.es/2014/04/els-daquest-sant-jordi.html" target="_blank">23 d'abril</a> ja vaig copiar fragments de crítiques que havia rebut el llibre. Ara que l'he llegit, les comparteixo al 100%]</div>
Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-70713217916713547622014-04-28T19:33:00.000+02:002014-04-28T19:37:55.020+02:00Petons de diumenge<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Va viure sempre
al poble que la veure néixer. Es va casar amb el seu primer amor i fins i tot
va ser feliç. Va dedicar tota la seva vida a criar i pujar els quatre fills que
va tenir...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">No sembla que qui
hagi viscut així pugui ser la protagonista d’una novel·la. Però la Sílvia Soler
sap convertir la vida de la Valèria en
una vida digna de ser novel·lada. De fet, la Valèria és una de les moltes dones
que van viure durant el franquisme i que haurien pogut protagonitzar aquesta
història. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per tant, torno a
parlar d’un llibre en què el més important no és el que s’explica sinó el com
ho fa: converses amb la protagonista (fins
al final del llibre no sabrem qui és que hi parla i el perquè), fragments del
diari escrit per la Valèria, converses amb els seus fills, cartes d’una amiga
que viu lluny i a qui, a ella sí!, li passen moltes coses... peces d’un puzle
que encaixen a la perfecció. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Tot plegat explicat amb molta simplicitat, però també
tendresa. Amb fragments i capítols que són una autèntica meravella. Que maco el
que dedica a la seva filla Martina! (<i>“La mare i jo no tenim por de la veritat.
La mare i jo parlem de la seva mort, de quan no hi sigui, i això la tranquil·litza.
Li he dit que em fa por que, quan ella no hi sigui, tothom creurà que jo seré
la roca que sostindrà la família. L’he advertida que jo no podré consolar-los
que només he après a consolar-me a mi mateix i amb prou feines. (...) Això del
càncer és una autèntica merda... sort que has tingut una vida tan plena, que
has estimat tant, que t’han estimat tant. Ben mirat, què més vols?</i>)<o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">M’ha agradat el que explica i el com. M’ha agradat la
sensibilitat que conté. M’ha agradat llegir-lo. A vosaltres també us
agradaria. </span></span><br />
<span style="font-size: 15px; line-height: 16.866666793823242px;"><br /></span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; font-size: 11pt; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGLLxOz9WOQacXZTjowlQTfs8jO3evJKsz_IjZJBtbv3J1GOyTM96AoV4T48iIQBUGI3pZ7AUOAYuaEDk1j7TrKKQzH4bonREoAZmjdYMGtx3vQnYmIRELYd8Xka71_D193TVTkOXJ9EOu/s1600/petons+de+diumenge.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGLLxOz9WOQacXZTjowlQTfs8jO3evJKsz_IjZJBtbv3J1GOyTM96AoV4T48iIQBUGI3pZ7AUOAYuaEDk1j7TrKKQzH4bonREoAZmjdYMGtx3vQnYmIRELYd8Xka71_D193TVTkOXJ9EOu/s1600/petons+de+diumenge.jpg" height="320" width="210" /></a></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-size: 11pt; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><i style="line-height: normal; text-align: start;"><b><span style="font-family: inherit;">- El viure, però, va aclarint els dubtes i els misteris, sovint amb cruesa.</span></b></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><i style="line-height: normal; text-align: start;"><b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><b><i><span style="font-family: inherit;">- La vida està plena de coses incomprensibles que tothom accepta.</span></i></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><b><i><span style="font-family: inherit;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><b><i><span style="font-family: inherit;">- La memòria traeix el record centenars de vegades, en petits detalls </span></i></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><b><i><span style="font-family: inherit;">o fins i tot </span></i></b><b style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><i><span style="font-family: inherit;">en sentiments que, passat el temps, volem maquillar.</span></i></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><b><i><span style="font-family: inherit;">- És terrible estar esperant que passi allò que més tems que passi.</span></i></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-size: 11pt; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><b><i><br /></i></b></span></div>
Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-28571013454554018842014-04-23T19:04:00.000+02:002014-05-02T12:49:23.711+02:00Els d'aquest Sant Jordi<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Els dies sense fam – Delphine de Vigan</span></b><br />
<b><br /></b>
<b>Per l’autora:</b><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUdVSJEJMllSQNOH07WJ6D-s2t2bKmKPO3UruamsuV29oGUGUXx5PCvcQbWdSu9Skp7qbhZ_htrEjQ7171sKTcTBkPPH0dq83absfEA0QSZBIMBsmHAfeceOFZyKzD3wwlHiUdFgAQx4ns/s1600/els-dies-sense-fam.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUdVSJEJMllSQNOH07WJ6D-s2t2bKmKPO3UruamsuV29oGUGUXx5PCvcQbWdSu9Skp7qbhZ_htrEjQ7171sKTcTBkPPH0dq83absfEA0QSZBIMBsmHAfeceOFZyKzD3wwlHiUdFgAQx4ns/s1600/els-dies-sense-fam.jpg" height="320" width="208" /></a>Perquè vaig llegir <a href="http://retallsdepensaments-quim.blogspot.com.es/2014/01/res-no-soposa-la-nit.html" target="_blank">Res no s'oposa a la nit</a> i em va encantar. I perquè té molt talent. I perquè torna a ser un llibre que explica una vivència personal i segur que em tornarà a commoure.<br />
<b><br /></b>
<b>Per la contraportada: </b><br />
Perquè diu coses com <i>“Tres mesos per intentar esbrinar els motius que l’han portat fins a aquest punt, enterrats en el més profund d’una infantesa en la qual mai no va poder plorar”.</i><br />
<b><br /></b>
<b>Per les crítiques:</b><br />
Llibre valent, que afronta sense masses embuts la malaltia i també l’esperança de qui s’hi enfronta lluitant , amb dubtes, però finalment amb la convicció que la vida val la pena malgrat a voltes no ho sembli. <a href="http://www.eixdiari.cat/" target="_blank">http://www.eixdiari.cat/</a><br />
<br />
Els dies sense fam és un testimoni escruixidor i demolidor que posa de manifest, un cop més, el pes que tenen les accions dels adults sobre els nostres infants. Haver-lo llegit després de conèixer la història familiar de l'autora crec que l'omple de matisos i el fa més ric als ulls del lector.<br />
És un cant a l'optimisme, l'autora se'n surt i amb nota, després de lluitar contra una malaltia que se't menja a poc a poc i després de vèncer els dimonis familiars. Hauria de ser lectura en els instituts i jo el regalaria als caps de publicitat d'algunes marques que aquests dies envairan els anuncis de la campanya de Nadal. <a href="http://lespolsadallibres.blogspot.com.es/" target="_blank">http://lespolsadallibres.blogspot.com.es</a><br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">Ànima – Wajdi Mouawad</span></b><br />
<b><br /></b>
<b>Per l’autor:</b><br />
Perquè és l’autor d'<i>Incendis</i> una obra de teatre fantàstica amb una història i un text que em va encantar i commoure. I perquè també va escriure <i>Litoral</i> un altre gran text convertit en obra de teatre. I perquè tinc ganes de llegir-lo en prosa després d’haver arribat a ell per les adaptacions que s’han fet de les seves novel•les al teatre.<br />
<br />
<b>Per la portada:</b> <br />
Perquè diu coses com <i>“Sol i abandonat per l’esperança, s’embarca en una odissea furiosa a través d’Amèrica (...) Els records infernals que carrega, submergits dins dels replecs de la seva infància, es desperten de nord a sud, amb el contacte de la humanitat dels uns i de la bestialitat dels altres.”</i><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUdvdu7_BWuIdBAhhazYqjL7MnTgyZDkfimwAaKUEgiYaEyEw0MKfbMprbvK3hE-zVusi06_y3vxSr-9YX5XKBF8d2DgmDrR9-XLVTbvjciimXrSg4i-e0epQYtT4aeh-7V9pWjih46pKN/s1600/%C3%A0nima.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUdvdu7_BWuIdBAhhazYqjL7MnTgyZDkfimwAaKUEgiYaEyEw0MKfbMprbvK3hE-zVusi06_y3vxSr-9YX5XKBF8d2DgmDrR9-XLVTbvjciimXrSg4i-e0epQYtT4aeh-7V9pWjih46pKN/s1600/%C3%A0nima.jpg" /></a><b>Per les crítiques:</b><br />
Quin mal que fa l’Ànima de Wajdi Mouawad. L’obra vessa de dolor, horror, cruesa i devastació, però està narrada amb tantíssima sensibilitat que trasbalsa com un malson gravat amb foc a la memòria. <a href="http://www.nuvol.com/" target="_blank">http://www.nuvol.com</a><br />
<br />
No és un llibre de suspens, és un llibre important i seriós que explica una història colpidora que et fa encongir l’estómac i et manté en tensió al llarg de totes les seves pàgines<br />
La seva lectura ràpida, absorbent, reflexiva, captivadora i seductora també et fa adonar que al món sempre trobem persones bones en els moments que més les necessitem (potser ens troben). Els personatges que el protagonista es trobarà són excepcionals davant la solitud i la recerca d’identitat de Wahhch.<br />
Respirareu emocions diverses, veureu les clarors i foscors i els límits humans que, de manera inexorable, us acostaran a un final que us deixarà emmudits i gairebé sense respiració. <a href="http://llibrerialaltell.wordpress.com/" target="_blank">http://llibrerialaltell.wordpress.com</a><br />
<br />
L’he acabat fa cinc minuts: Ànima, de Wajdi Mouawad. Bestial, immensa, rodona. Us l’heu de llegir. Si us reserveu per a Sant Jordi, aquesta és la primera candidata. <a href="http://lilladeserta.wordpress.com/" target="_blank">http://lilladeserta.wordpress.com</a><br />
<br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">Quan jo tenia cinc anys em vaig matar – Howard Buten</span></b><br />
<b><br /></b>
<b>Per l’autor:</b><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLD9LK55184-JV31eGzmVVt_7XzXkXlVjdkOBqplUTiy0fCcZnB4mYNESXYGVp-PNsQFuM4LDHF03NUVim2cF521zJBwp9PX5kOzwtCkdnT5V-UdIAUzHxKEO82eQqtthfjizAt8krnwq_/s1600/quan_jo_tenia_cinc_anys_em_vaig_matar.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLD9LK55184-JV31eGzmVVt_7XzXkXlVjdkOBqplUTiy0fCcZnB4mYNESXYGVp-PNsQFuM4LDHF03NUVim2cF521zJBwp9PX5kOzwtCkdnT5V-UdIAUzHxKEO82eQqtthfjizAt8krnwq_/s1600/quan_jo_tenia_cinc_anys_em_vaig_matar.jpg" /></a>Perquè no em sonava de res i quan en vaig buscar informació vaig descobrir que és psicòleg, pallasso i violinista. I perquè es dedica a tractar a nens amb autisme en una clínica que ell mateix va fundar a París el 1997. I perquè també és escriptor. I perquè vaig saber que quan va publicar aquesta novel•la l’any 1981 a EEUU gairebé ningú no el va llegir i quan al cap d’uns anys es va publicar a França es va convertit en un best-seller. I perquè aquesta història em va recordar la de la peli-reportatge <i>Seaerching for sugar man</i>.<br />
<br />
<b>Per la contraportada:</b><br />
Perquè diu coses com <i>“En Burt té vuit anys, però el seu petit cor ja ha viscut grans sentiments. Massa grans. Massa forts. Ara viu en un Centre d’Internament Infantil pel que va fer a la Jessica. Sol, contra l’estupidesa dels adults que converteixen els seus sonis en símptomes clínics i el seu amor en un delicte. Sol , en una fortalesa d silenci. Qui el traurà d’aquí? Pura emoció en una prosa meravellosa."</i><br />
<b><br /></b>
<b>Per les crítiques:</b><br />
Con un impactante y violento título se nos presenta Cuando yo tenía cinco años, me maté, una interesante novela que, os lo puedo asegurar, no dejará indiferente a nadie. <a href="http://hechizodelibros.blogspot.com.es/2013/12/cuando-yo-tenia-cinco-anos-me-mate-de.html" target="_blank">http://hechizodelibros.blogspot.com.es</a><br />
<br />
La novel•la és tan senzilla com ho són els infants a l’hora de justificar allò que no saben d’on ve. En Burt es refugia en un univers on els llums del carrer mai es veu com s’encenen i els caramels, abans d’esmorzar fan mal de panxa, i Buten ensenya així com el prisma dels nens és tan vàlid com qualsevol.<br />
Malgrat el títol esfereïdor que dóna nom a l’obra, la història d’en Burt resulta un relat agredolç que culmina amb un esclat de tendresa. <a href="http://racoperllegir.wordpress.com/2014/01/14/quan-jo-tenia-cinc-anys-em-vaig-matar" target="_blank">http://racoperllegir.wordpress.com/2014/01/14/quan-jo-tenia-cinc-anys-em-vaig-matar</a>/<br />
<div>
<br /></div>
Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-54129203686381670492014-04-20T11:14:00.001+02:002014-04-25T12:29:45.902+02:00Dels Manel (i III): Un directiu em va acomiadar<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El directiu no va
entendre que aquell treballador que feia més de vint anys que vivia gràcies a
l’empresa però que no s’havia mogut mai del lloc i no havia pujat mai cap graó
en la cursa que ell sol s’havia imaginat
cap a càrrecs que ell mateix s’havia inventat, s’atrevís a denunciar i a
queixar-se d’una situació que aparentment tothom veia. Ningú no es plantejava
mai res i ara ¿sortia ell i davant de tothom, en una assemblea de treballadors que
només havia de servir per desitjar-se bones vacances, demanava explicacions
sobre el seu càrrec? ¿Ell li pretenia desmuntar-li la paradeta que tant li
havia costat de muntar? Pobre xicot, va pensar, que innocent! Li havia posat
fàcil. Molt fàcil. El va acomiadar.
Decisió fulminant. Ja s’espavilaria per treure els diners de sota les
pedres per poder-li pagar la indemnització. Podria fer servir aquella subvenció
que la Generalitat s’havia compromès a pagar per enèsima vegada el mes que ve.
Al cap i a la fi ell portava els comptes de l’empresa i ningú no li demanava
mai explicacions. <o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Quan l’Enric va
saber que estava acomiadat, va pujar fins aquell despatx tan amagat de tothom,
va respirar a fons i va entrar sense trucar la porta. El directiu va fer un
gest ràpid per amagar la pantalla de
l’ordinador mentre el maleïa perquè estava a punt de passar-se aquell nivell
del Candy Crush que tant li costava. Què deu voler aquest ara? L’Enric es va
adonar que el directiu el mirava espantat. Hagués pogut ser un bon moment per
dir-li tot el que pensava d’ell. Hagués pogut ser el moment. El seu moment.
Però no ho va fer. Només se’l va mirar i va tornar a marxar per on havia
vingut. </span>Hi ha silencis molt més potents que cap paraula.<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/EIcZX7wsxBg?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Un cop a la setena planta vaig saludar a la secretaria</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>I hauria pogut fotre amb el peu la porta avall,</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Cridar: “he sentit que hem de parlar, doncs parla!”</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>O dir: “em sap greu, però t’equivoques i del tot,</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>no has calculat que estic molt boig! En guàrdia, en guàrdia!”</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Quan vaig fer d’home respectable</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Que entén que són coses que passen...</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>I un directiu, un directiu, em va acomiadar.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>I un directiu, un directiu, em va acomiadar.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>I hauria pogut portar un barret ben divertit,</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Reptar-lo a un duel i requerir l’espasa.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>O estirar-me dels cabells com posseït,</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Notar-lo ben acollonit, mirant-me, mirant-me.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Quan acceptava i assentia</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>El senyor obedient que porto a dintre...</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>I un directiu, un directiu, em va acomiadar.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>I un directiu, un directiu, em va acomiadar.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Jo l’obeïa i em va acomiadar!</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>I em va acomiadar, i em va acomiadar, i em va acomiadar!</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>I aquest va ser el punt i final</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>D’aquest vell conte al•lucinat</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Que ensenyarà potser als petits</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>I distraurà, esperem, als grans.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>I aquí s’acaba la funció,</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>El directiu i el nostre heroi</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Us saluden, us saluden.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-79453871752898417092014-04-15T23:07:00.000+02:002014-04-25T12:30:06.442+02:00Dels Manel (II): Boomerang<div class="MsoNormal">
No n’havia vist
mai cap i quan va desembolicar el paquet que els seu tiet vingut de lluny els
havia regalat no sabia ni què era. La
cara que va posar el va delatar i a en Xavi li va faltar temps per acostar-se al
seu cosí i prendre-li d’una revolada carregada de menyspreu l’estrany objecte
que els havien regalat.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En Xavi els va
explicar què era com si en fos un expert i van demanar als grans si podien anar
a baix al carrer a provar-lo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ell va ser el
primer, però el boomerang no va tornar. L’enginy va topar amb un
arbre del parc i va caure a plom.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’Ignasi tampoc
no se’n va sortir. Aquella andròmina va descriure una paràbola estranya fins
que va ensopegar amb la capçada d’un arbre més aviat menut que ja no volia
créixer més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En Xavi es va
mirar la Vanessa assaborint amb molta parsimònia el moment en què ell podria
demostrar-li que podia aconseguir el que es proposés. Va escopir la clofolla de
la pipa que gairebé mastegava i es va aixecar del banc on seia. Amb
l’arrogància que li permetien els seus catorze
anys acabats de fer va dir que ja els ensenyaria ell com l’havien de
llençar. “Cop de canell sec”, els va assegurar i hi va afegir un insult que a ell i a
l’Ignasi encara els ressona a les orelles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Però el boomerang
llençat per en Xavi es va encallar per sempre en l’arbre més alt del parc. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquell dia, en
Xavi hagués pogut aprendre que hi ha coses que no tornen mai més; però només
tenia catorze anys i es pensava que es menjaria el món. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Al cap dels anys
sabria que tard o d’hora només queda una veritat.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/jPXIZx1XbyE?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial,</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>i va dir "nens, esteu morenos", i va dir "almenys, heu crescut un pam".</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>I l'Ignasi i jo li escoltàvem mil aventures de països llunyans</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>i estaven bé, i eren distretes, però era difícil treure's del cap</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Per fi a baix, vam situar-nos a una distància prudencial</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>vam estudiar els corrents de l'aire, vam assecar-nos la suor de les mans.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Però el boomerang s'encallava entre les branques i no tornava mai.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Però el boomerang reclamava la perícia d'un professional.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>I van baixar els altres amb la Vanessa -ai la Vanessa, com li deu 'nar?-,</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>menjaven pipes amb arrogància, se'n fotien des del banc,</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>fins que avorrit d'aquell espectacle va venir el Xavi, que era més gran,</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>"deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats,</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>que això és canell, que això el que vol és un bon joc de braç!".</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>I, senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>i, no sé l'Ignasi, però, en el meu cas, puc reconèixer que em va</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>fer mal veure en els ulls de la Vanessa que la cosa es posava interessant.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Però el boomerang va encallar-se entre les branques i no va tornar</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>mai. Però el boomerang reclamava la perícia d'un professional.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondre l'Indurain</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>i vam maleir el danès i les rampes d'Hautacam.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningú ha procreat,</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>vaig pensant alternatives, per si mai es dóna el cas.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>I en aquest món entre els meus forts no hi haurà mai els detalls</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>però m'esforçaré i una cosa m'abstindré de regalar,</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>que la infantesa serà divertida, màgica, lliure, d'acord, acceptat,</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>però no hi ha tant temps per perdre i, tard o d'hora, només queda una veritat:</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>El boomerang s'encallava entre les branques i no tornava mai.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>El boomerang reclamava la perícia d'un professional.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><span lang="CA"></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>"Ei Vanesa si sents això una abraçada molt gran"</i></div>
Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-36115738713795365002014-04-13T20:48:00.000+02:002014-04-25T12:30:24.681+02:00Dels Manel (I): Nit freda per ser abril<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>[L'altre dia, mentre taral·larejava les cançons de Manel en el concert que van fer a l'Stroika de Manresa em va venir al cap una idea: triar una cançó de cadascun del CD del grup i fer-ne una versió en forma de conte. La idea era fer-ne micromicrorelats i publicar-los tots tres en una mateixa entrada (sempre publico els micromicrorelats de tres en tres); però m'han quedat un pèl més llargs del que em pensava i per això els publicaré de manera successiva però en entrades diferents. Al final del conte, la lletra i un vídeo de la cançó.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>Aquí teniu el primer. Un contre basat en la cançó </i>Nit freda per ser abril<i> del seu primer CD]</i></span></div>
<h2 style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; margin: 0px 0px 7px; padding: 0px;" xmlns:fo="http://www.w3.org/1999/XSL/Format">
</h2>
<div class="MsoNormal">
Amb el pas dels
anys, aquella inseguretat que se’l menjava viu i que el feia sentir-se ben petit
ha anat desapareixent, però encara en queda alguna cosa. Avui, assegut a la
barra d’aquell bar de mala mort, es recorda d’aquella carta que va traginar
durant mesos a la carpeta entremig dels apunts de la carrera que estudiava. Una
carta que mai no va donar a qui l’havia de llegir. Una carta que va estripar a
trossets menuts i que va llençar per la finestra del tren just quan passava pel
pont que salvava el llit d’un riu que aquell any en prou feines sabia què era
l’aigua.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Manté aquella escena tan viva en la seva memòria que encara veu
voleiar els trossets de paper que va llençar fa més de trenta anys, mentre es mira de reüll la dona que s’ha assegut al seu costat. A en Marcel li agradaria ser capaç
d’encetar una conversa. Se li acut un “Hola. Com estàs?”. Però s’imagina un aspre “I tu
què n’has de fer?”. Té comprovat que la terra no se l’empassaria. La terra mai
no se l’ha empassat quan ho ha necessitat. Se li acut un “Fa fred avui”. Però
una barra de bar no és un ascensor ni aquella dona és la veïna amb qui fa uns
anys que només s’intercanvien frases sobre el temps. No pot ser, pensa, que aquesta vegada la por també el venci. Ja fa dies que coincideix en aquell bar amb
aquella dona que ni sap com se diu. Sempre a la mateixa hora. Sempre les mateixes
consumicions. Sap que hauria de llançar-se encara que no hi hagi xarxa. Sap que
hauria d’arriscar-se a fracassar. Sap que fa trenta anys no hagués fracassat.
Sap que ara ja no li hauria d’importar si fracassa o no. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El que en Marcel
mai no sabrà és que també fa uns trenta anys que la Maria va esperar que algú trobés les paraules encertades i vencés una timidesa que en el fons li agradava. Des de llavors, la Maria </span>s’ha arriscat tantes vegades i ha fracassat tants
cops que s’ha jurat no començar mai més una conversa amb un home per molt que
el cor li ho demani. Té ganes de parlar
amb aquell home que sap que se la mira de reüll, però no ho farà. Mai més no es
llançarà sense xarxa. </div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquella nit quan
la Maria surti del local, s’apujarà el coll de la jaqueta i pensarà que fa
massa fred per ser abril. Maleirà el mal temps i es tancarà a casa durant una
bona temporada. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Ni l’un ni
l’altre tornaran mai més en aquell bar. Es pensen que canviant els hàbits
canviarà allò que senten.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="https://ytimg.googleusercontent.com/vi/EMvFxm87_E4/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="https://youtube.googleapis.com/v/EMvFxm87_E4&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="https://youtube.googleapis.com/v/EMvFxm87_E4&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>La Maria i el Marcel</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>de costat en una barra</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>es miren i fan glopets</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>a les respectives canyes</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Ell vesteix tot de vermell</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>ella ha omplert un "crucigrama"</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Ai Maria, Ai Marcel</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>qui s'acosta a parlar amb l'altre</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>qui s'arrisca a fracassar</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>qui salta ara sense xarxa</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Ell la vol treure a ballar</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>ella se'l vol endur a casa</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Et convidaria a vi</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>seria dolç, seria amable</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>si volguessis seure amb mi</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>quin moment més agradable</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Tan que dir amb el meu pal</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>la nit seria tan llarga</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>i marxaríem els dos junts</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>d'aquesta ciutat tan rara</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>I tindríem fills ben forts</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>i una casa amb balconada</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>El Marcel allarga un braç</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>la Maria somriu a l'aire</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>Però l'estona ha anat passant</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>i no han trobat les paraules</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>ell demà serà capaç</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>ella demà estarà més guapa</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>És nit freda per ser abril,</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<i>no s'està enlloc com a casa</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-74856498738928015422014-04-10T17:30:00.002+02:002014-04-10T17:30:16.482+02:00Aforisme_04<b><i><span style="font-size: large;">El passat es pot canviar. </span></i></b>Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-58556309939349933892014-03-26T21:26:00.000+01:002014-03-26T22:02:30.263+01:00No puc deixar d'escoltar-la_06<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Ja m'ha passat alguna altra vegada amb <i>Peor para el sol</i> de Sabina: a la que sona una vegada ja no puc deixar d'escoltar-la.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Aquests dies em té ben enganxat. Potser la cançó només té el mèrit que és enganxosa, però a mi m'agrada tot: la lletra -el que diu i el com-, la melodia...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
La cançó està plantejada com un diàleg i segons explicava Pancho Varona (autor de la música junt amb Sabina) en un concert, Sabina l'havia de gravar amb Christina Rosenvinge, però per diverses raons ho van descartar i el mateix Sabina va fer les dues suposades veus.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
No sé... m'agrada!!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/vGYyVPZS3Wk?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 21px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<i>- ¿Qué adelantas sabiendo mi nombre?</i><br />
<i>cada noche tengo uno distinto</i><br />
<i>y, siguiendo la voz del instinto,</i><br />
<i>me lanzo a buscar…-</i><br />
<i>-imagino- preciosa -que un hombre-</i><br />
<i>-algo más, un amante discreto</i><br />
<i>que se atreva a perderme el respeto…</i><br />
<i>¿no quieres probar?</i><br />
<i>vivo justo detrás de la esquina,</i><br />
<i>no me acuerdo si tengo marido,</i><br />
<i>si me quitas con arte el vestido</i><br />
<i>te invito a champán-</i><br />
<i>le solté al barman mil de propina,</i><br />
<i>apuré la cerveza de un sorbo</i><br />
<i>(acertó quien “el templo del morbo”</i><br />
<i>le puso a este bar)</i><br />
<i>peor para el sol</i><br />
<i>que se mete a las siete en la cuna</i><br />
<i>del mar a roncar</i><br />
<i>mientras un servidor</i><br />
<i>le levanta la falda a la luna</i><br />
<i>al llegar al portal nos buscamos</i><br />
<i>como dos estudiantes en celo,</i><br />
<i>un piso antes del séptimo cielo</i><br />
<i>se abrió el ascensor…</i><br />
<i>nos sirvió para el último gramo</i><br />
<i>el cristal de su foto de boda</i><br />
<i>no faltó ni el desfile de moda</i><br />
<i>de ropa interior.</i><br />
<i>-”en mi casa no hay nada prohibido</i><br />
<i>pero no vayas a enamorarte,</i><br />
<i>con el alba tendrás que marcharte,</i><br />
<i>para no volver</i><br />
<i>olvidando que me has conocido</i><br />
<i>que una vez estuviste en mi cama…</i><br />
<i>hay caprichos de amor que una dama</i><br />
<i>no debe tener”-</i><br />
<i>peor para el sol</i><br />
<i>que se mete a las siete en la cuna</i><br />
<i>del mar a roncar</i><br />
<i>mientras un servidor</i><br />
<i>le levanta la falda a la luna.</i><br />
<i>-es mejor- le pedí -que te calles,</i><br />
<i>no me gusta invertir en quimeras,</i><br />
<i>me han traído hasta aquí tus caderas…</i><br />
<i>no tu corazón-</i><br />
<i>y después… ¿para que mas detalles?</i><br />
<i>ya sabéis… copas, risas, excesos,</i><br />
<i>¿como van a caber tantos besos</i><br />
<i>en una canción?</i><br />
<i>volví al bar a la noche siguiente</i><br />
<i>a brindar con su silla vacía,</i><br />
<i>me pedí una cerveza bien fría</i><br />
<i>y entonces no sé</i><br />
<i>si soñé o era suya la ardiente</i><br />
<i>voz que me iba diciendo al oído:</i><br />
<i>-”me moría de ganas, querido</i><br />
<i>de verte otra vez”</i><br />
<i>peor para el sol</i><br />
<i>que se mete a las siete en la cuna</i><br />
<i>del mar a roncar</i><br />
<i>mientras un servidor</i><br />
<i>le levanta la falda a la luna.</i><br />
<div>
<br /></div>
</div>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 21px;"></span><br />
<div style="text-align: center;">
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm5cE_fgeaAGAHgVOPy35FGtVg7bop2VyHbfAP8JSdOeLFwUpIJVooiolHOhZsQxC09Bsu9Gk5eltsvQpd_9I-s_Mg_JgvEDX2__7_j2ttBj1obthpZKeE-dj1gISHWWwVqzg9b8Oul0A5/s1600/3479088_PDCPNMVAIWDNECM.jpg" imageanchor="1" style="font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 21px; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm5cE_fgeaAGAHgVOPy35FGtVg7bop2VyHbfAP8JSdOeLFwUpIJVooiolHOhZsQxC09Bsu9Gk5eltsvQpd_9I-s_Mg_JgvEDX2__7_j2ttBj1obthpZKeE-dj1gISHWWwVqzg9b8Oul0A5/s1600/3479088_PDCPNMVAIWDNECM.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: white; color: #222222; line-height: 21px;">
<div class="separator" style="clear: both; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: inherit;"><i>y entonces no sé </i></span></b><b style="background-color: transparent;"><span style="font-family: inherit;"><i>si soñé o era suya la ardiente </i></span></b><b style="background-color: transparent;"><span style="font-family: inherit;"><i>voz </i></span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="background-color: transparent;"><span style="font-family: inherit;"><i>que me iba diciendo al oído:</i></span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="background-color: transparent;"><span style="font-family: inherit;"><i>-me moría de ganas, querido, </i></span></b><b style="background-color: transparent;"><span style="font-family: inherit;"><i>de verte otra vez</i></span></b></div>
</span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 21px;"></span><br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-51859068804459120562014-03-22T10:43:00.000+01:002014-04-25T12:30:54.548+02:00A Tata Martino<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Diuen que a final
de temporada marxaràs. “Diuen que has dit que...” Ja ho veus, en aquest país,
d’un rumor que ningú no diu d’on ha sortit en fem notícia. I si es tracta del
Barça, el rumor, normalment malintencionat, esdevé la notícia que encapçala
tots el telenotícies i omple la primera pàgina dels diaris. Riu-te de la crisi
(no només econòmica) o del procés d’independència; res no és tan important com
el Barça.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’estiu passat,
sense saber ben bé com, et vas trobar ocupant el càrrec més envejat de
Catalunya. I ningú no ho va entendre. Com podia ser que un desconegut (és clar
que després, abans no arribessis, tothom parlava de tu i dels equips que havies
entrenat com si et coneguessin de tota la vida), com podia ser, deia, que un
desconegut es convertís en l’entrenador del Barça? N’hi ha que encara es freguen els ulls de la
incredulitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAdg1kIPckJ_29rITCgfYGAyTBwEz9DbI8ESWoFlRecwF6DHhqoiBpgnpWoHMpaDe9fiqqgDr2z3llH0Cz9y1hgRt8m5mIB3nXhpNP4K04dEWmSN8FFS4AlgvDPqvmGxbPOXvG8vm866j3/s1600/Tata-Martino-El-Barca-debe-ser_54386700863_53699622600_601_341.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAdg1kIPckJ_29rITCgfYGAyTBwEz9DbI8ESWoFlRecwF6DHhqoiBpgnpWoHMpaDe9fiqqgDr2z3llH0Cz9y1hgRt8m5mIB3nXhpNP4K04dEWmSN8FFS4AlgvDPqvmGxbPOXvG8vm866j3/s1600/Tata-Martino-El-Barca-debe-ser_54386700863_53699622600_601_341.jpg" height="181" width="320" /></a><span lang="CA">Vas anar a parar
a la banqueta d’un equip que els darrers anys havia estat el millor de la
història del club. Un equip que ja (aquest “ja” hi és imprescindible aquí) ho
havia guanyat tot. I que per això mateix, no s’havia renovat gens. Tan
comprensible com covard. Quan alguna cosa funciona costa fer-hi canvis; fer-ho
és de valents. Però no va ser aquest el
teu pitjor handicap. N’hi havia un altre que t’ha sabotejat encara més:
el famós estil de joc del Barça!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El Barça de
Guardiola ha jugat d’una determinada manera que ha omplert el club de títols.
És cert. Amb Cruyff, amb Rijkaard... ja es jugava, més o menys, així. És cert
també. I és amb aquesta manera de jugar que el Barça ha aconseguit més èxits.
Deu venir d’aquí el corrent d’opinió majoritari que afirma i pontifica que el
Barça no pot jugar d’una altra manera!
Però ningú no ha explicat mai per què és obligatori imposar aquest estil de joc.
Ningú no ho sap contestar. Es dóna per fet. Voler-ho canviar equival a cometre
heretgia. I ja saps què passava amb els heretges a l’Edat Mitjana:anaven a
parar a la foguera. Ara ja no es crema
gent a les places dels pobles, però se’ls continua condemnant abans de ser
jutjats. I a tu, mentre feies les maletes a l’Argentina, aquí ja se t’havia
jutjat i condemnat. Mentre a la maleta hi posaves il·lusió, treball, professionalitat,
“saber estar”... aquí l’entorn escrivia ratlles carregades de dubtes, d’escepticisme,
de por... Resumint: No vas ser ben rebut. O si
més no, no se’t va rebre amb la confiança que et mereixies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A partir d’aquí els resultats eren el de menys. O el Barça jugava com ho havia fet el de
Guardiola (del Barça de Tito Vilanova ningú no en parla, com si no hagués
existit: es va guanyar la lliga, però es van perdre les semis de la Champions
per 7 a 0!!!) o la temporada se’t faria molt i molt llarga. De res no va servir
guanyar la Supercopa, ni anar primers bona part de la lliga... la conclusió era
sempre la mateixa: es guanya, però no es juga bé. I mentrestant ningú no semblava adonar-se d’un mèrit enorme: has aconseguit que l’equip no perdi
el famós “estil de joc”, però que en canvi tingui altres recursos com el joc
més directe. I això ho has fet possible en un equip que ja està de tornada, que
ja no té gaire (o gens) recorregut, un equip que directiva i director tècnic, carregats de valentia haurien hagut de renovar encara que es guanyés. Deu ser aquesta
la feina d’un director tècnic. També cal dir que si això s’hagués fet, jo crec
que Guardiola encara seria aquí. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Entenc que
vulguis marxar. Entenc que no vulguis passar per aquesta pressió, incomprensió.
A ningú no li agrada ser jutjat a tothora i a més de manera injusta. Jo de tu
marxaria. I ho faria després d’haver guanyat demà al Bernabéu, de guanyar la
lliga vencent l’últim dia a l’Atlético de Madrid, de guanyar la Copa del Rei al
Madrid, i de guanyar la Champions després
d’eliminar el Bayern a semifinals i la final a Mourinho. Després marxa. Els
deixaries amb un pam de nas. No es mereixen altra cosa!</div>
Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-64961265851038615042014-03-18T22:05:00.000+01:002014-03-18T22:07:05.215+01:00Aforisme_03<b><i><span style="font-size: large;">Amb sentit de l'humor, la vida es veu d'un altre color.</span></i></b>Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-47428117030321646432014-03-09T17:32:00.001+01:002014-03-09T22:10:57.893+01:00Ismael Serrano<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">M’agradaria
parlar sobre Ismael Serrano avui que fa 40 anys, però no en sabria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">M’agradaria
escriure sobre les seves lletres, però no encertaria les paraules adequades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">M’agradaria
opinar sobre la seva música, però no sé ni tan sols definir compàs o melodia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">M’agradaria ser
prou capaç per explicar que a dalt de l’escenari es dóna del tot en concerts
que duren molt </span>més del que és habitual, però no sé si aconseguria que m'entenguéssiu.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">M’agradaria
parlar-vos de la seva veu, però no conec cap adjectiu que s’hi adigui.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">M’agradaria
fer-vos arribar la seva tendresa, però la virtualitat no en sap gaire de
tendresa.<o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">M’agradaria saber fer una entrada sobre Ismael
Serrano, però sóc prudent i no m’atreveixo ni a intentar-ho. </span></span><br />
<span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">Fer-la, seria una
manera de dir-vos que Ismael Serrano m’agrada molt; però el trobo tan bo que no sabria fer-vos-ho arribar prou bé.</span></span><br />
<br />
El que sí podria fer seria deixar-vos tot d'enllaços de les seves cançons. N'hi ha tantes...!!!! Però només deixo aquesta. De pell de gallina!!!<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/y38awS3naLE" width="420"></iframe><br /></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<i>Te busca madre mientras su cuerpo es mecido</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>por el mar en el que se sumerge dormido.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Sueña tu abrazo, busca recuerdos,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>a los que aferrarse para no conciliar el sueño.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>El mar se inquieta, es tempestad, lamento.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>¿Quién pudo lanzar mil ángeles desde el cielo?</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Y oye tus gritos, blancos pañuelos,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>cubren sus aguas, los trajo el viento.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Manda una ola para que se lleve</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>a los traidores que sembraron tanta muerte.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Barcos y náufragos oyen sus voces.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Les dicen "Nunca, nunca, olviden nuestros nombres".</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Díle a las madres que en algún lado,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>donde hace falta, seguimos luchando.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Madre, tu hijo no ha desaparecido.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Madre, que yo lo encontré andando contigo.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Lo veo en tus ojos, lo oígo en tu boca,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>y en cada gesto tuyo me nombra.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Lo veo en mis luchas y me acompaña</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>entre las llamas de cada nueva batalla.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Guían mis manos sus manos fuertes,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>hacia el futuro, hasta la victoria siempre.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Guían mis manos sus manos fuertes,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>hacia el futuro, hasta la victoria siempre.</i><br />
<i><br /></i>
<i><b><span style="font-size: large;">La única lucha que se pierde es la que se abandona</span></b></i></div>
Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-30844556180866336032014-03-04T18:54:00.000+01:002014-03-04T21:56:00.344+01:00Nit d'estiu en una tarda d'hivern<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicR_NF83NSv2wZUJW76ZIj0yVdZPdjPIthmu9cLlMsIMInY4D8TlhnCYiZAqxkGYYVeaFlzhyphenhyphencC91xJYIpXb00eqhDg2dGLivqRbnD2HJlamUTTCFWzscetdnkSe2rl8HmQC5dkuK3SEI6/s1600/Barcelona_noche_de_verano-896953196-large.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicR_NF83NSv2wZUJW76ZIj0yVdZPdjPIthmu9cLlMsIMInY4D8TlhnCYiZAqxkGYYVeaFlzhyphenhyphencC91xJYIpXb00eqhDg2dGLivqRbnD2HJlamUTTCFWzscetdnkSe2rl8HmQC5dkuK3SEI6/s1600/Barcelona_noche_de_verano-896953196-large.jpg" height="320" width="226" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>[Aquesta entrada te la vull dedicar a tu. Perquè com bé dius, les circumstàncies adverses d'ara se t'acabaran convertint en oportunitats. Gràcies per tants grapats de lliçons!]</i></span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">En ple hivern,
aquell estiu semblava més lluny del que realment era. Feia pocs dies que havien
coincidit quan van decidir anar a l’Empordà a un concert de Blaumut i de Joan
Dausà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La màgia del
lloc, la música i les lletres de les cançons els van captivar de seguida.
Sobretot en Dausà; sobretot a ella.
D’aquells dies d’estiu, de platja, de trens i de calor en va quedar una
amistat que ni el fred de l’hivern ni la distància ni el poc contacte no han
pogut matar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La data del seu
aniversari va coincidir amb la promoció que un diari feia de la BSO de la
pel·lícula <i>Barcelona, nit d’estiu</i> basada en una cançó de Joan Dausà. Ho va
tenir clar. Aquest cop sabria què regalar: BSO + pel·lícula. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Un regal amb
pacte implícit inclòs: la peli l’havien de mirar junts. Amb els caps de setmana
de les agendes buits, no va ser complicat trobar un dia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Una tarda d’un
dissabte qualsevol d'hivern van mirar <i>Barcelona, nit d’estiu</i>. Hi van riure i, també, s’hi
van emocionar i van discutir la jugada –què carai vol dir exactament la Judit
quan diu “jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat"?–. Una
pel·lícula que parla d’amor; de sis històries amb final feliç, o no. Vés a
saber!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Després, conversa
distesa a estones i seriosa en altres. Van decidir que els peixos estaven prou
ben cuidats, però que els calia més decoració. Es van fer l’entès sobre calçat
de muntanya. Van parlar de la feina i la no feina. Ell va parlar d’ell i ella
d’ella. Van brindar pels somriures que els dedica la vida i van compartir les tristeses.
Dolor compartit transformat en oportunitats de creixement. Agosarats com són,
s’atreveixen a dir-ne "oportunitats" com si
encara n’haguessin de donar gràcies a l’univers o qui sap a qui.
Oportunitats que ara fereixen allà on les cicatrius són més tendres encara,
però que amb el temps podran haver estat una lliçó indispensable. Oportunitats
indiscretes que obren la porta sense trucar abans. Dolor que va a parar allà
on semblava que ja no n’hi cabia més. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Abans de marxar
ell va treure del calaix unes cartes dels Àngels, les va posar de cap per avall i
li va demanar que en triés una. Ella se’l va mirar amb total escepticisme. La
carta, “Serenidad”. Va llegir en veu alta –veu greu i clara– l’explicació
que diu el llibre sobre aquesta carta mentre a ella la cara li anava canviant.
L’atzar –existeix?– havia encertat. El missatge dels Àngels a través de la
carta li ressonava com mai –“<i>Tú sola, confiada y serena, debes seguir caminando
atenta. </i>(...)<i> Cuando te parece que has aprendido, de pronto vuelves a caer y el
cansancio inunda tus huesos” </i>(..)<i> Confía en que la solución aparecerá y será
correcta. Atrévete a seguir adelante con paciencia, caminado atenta y
confiada</i>”–.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Després, només
–només?– una abraçada llarga i sentida com si es pogués repartir coratge des
del cor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">Viatge de tornada
gairebé en total silenci. Dolor a l’estómac, allà on s’hi amaguen les emocions,
i llàgrimes mal dissimulades. Nit de mal dormir per esperar un endemà amb una
salutació virtual i una trucada per no dir gaire res, però per arribar allà on
els mots mal escrits en una pantalla petita no podran arribar mai. Potser tardarien a tornar-se a veure, però l'amistat ja no la podria esborrar res.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Quan va penjar el
telèfon, va encendre una barreta d’encens i es va treure una carta dels
Àngels. Li va sortir “Inocencia –
Confianza”. Va llegir que “... <i>los atascos, equivocaciones, tropezones, no son
más que aprendizaje, pasos necesarios para seguir adelante..</i>.”. PM va sospirar
llarg i profund...</div>
Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-65853566291889558522014-02-27T19:58:00.001+01:002014-02-27T20:01:45.464+01:00Una imatge x una frase 08<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpChFxdOtnfme4dUOB-nGn9Hy2EMTVQ4idHCv_Gio_wXHoN9SOb0p9KZDRuoIRaIrK-M4gIRcwMzQf2HayQWAOUtRXu59Xevb7s06MvQd0AI5W7gspjYO1kuXZmb8POFe9bQ5D8kY3M5jv/s1600/1ccd9031-20ec-4c21-84a2-e1d650fddb69.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpChFxdOtnfme4dUOB-nGn9Hy2EMTVQ4idHCv_Gio_wXHoN9SOb0p9KZDRuoIRaIrK-M4gIRcwMzQf2HayQWAOUtRXu59Xevb7s06MvQd0AI5W7gspjYO1kuXZmb8POFe9bQ5D8kY3M5jv/s1600/1ccd9031-20ec-4c21-84a2-e1d650fddb69.jpg" height="304" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b>"I en el camí no hi ha parades</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>quan un pas sempre alimenta el següent"</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b>(Feliu Ventura)</b></div>
Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-26784117707645649522014-02-21T21:17:00.001+01:002014-02-21T21:21:52.638+01:00Micromicrorelats: Preguntes<b>U: Culpes</b><br />
Va repartir culpes a tort i a dret, a discreció. Quan va acabar, li va demanar què podien fer d'ara endavant.<br />
Es va produir un silenci espès que es podia mestegar: comptava fins a deu per no errar la resposta<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRmeRWNaAS_3CYJln7f1ep7sUBsfDKrXa4Qrxt2JrhpkEIwULbRFLEVeCdjLaj7sGK8DSN69tGlEhGlmKnmtLZN3SsXoGPXba2OJhOEdtaq_60NIDImhpotBn4YYT7HGwCUlMzToIn-rIB/s1600/rodeado-de-interrogantes.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRmeRWNaAS_3CYJln7f1ep7sUBsfDKrXa4Qrxt2JrhpkEIwULbRFLEVeCdjLaj7sGK8DSN69tGlEhGlmKnmtLZN3SsXoGPXba2OJhOEdtaq_60NIDImhpotBn4YYT7HGwCUlMzToIn-rIB/s1600/rodeado-de-interrogantes.jpg" height="212" width="320" /></a></div>
<br />
<b>Dos: Respostes</b><br />
Mentre el savi deia que "<i>ara que sabíem les respostes va i ens canvien les preguntes</i>", ell pensava que mai no havia sabut les respostes i que ja li estava bé que canviessin les preguntes.<br />
<br />
<b>Tres: Ignorant</b><br />
Quantes més coses li demanaven, meys respostes tenia.Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-82317322541350910752014-02-09T21:00:00.000+01:002014-02-12T06:53:00.924+01:00Fot-li Pou!<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El Barça de
bàsquet ha perdut la final a l’últim segon. PM ja sap que hi ha coses que es
perden a l’últim moment. Just en aquell instant en què ja no hi ha res a fer.
Just quan ja no hi ha volta enrere. Just quan el temps ja no deixa temps per
capgirar la situació. Sempre hi ha aquell moment en què el temps no deixa gaire
temps. Ni per capgirar un partit de bàsquet ni per cap altra cosa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I immediatament
després del final del partit, ha posat la ràdio. Quedava 1h perquè el partit de
futbol del Barça comencés i els de RAC1 han connectat amb els seus periodistes
desplaçats a Sevilla. La primera veu que s'ha sentit ha estat la Joan Maria
Pou. La veu, aparentment, no li tremolava gens i això que havia perdut aquella
mateixa setmana la seva dona, la Tatiana Sisquella. En Pou només ha agraït les
mostres de suport que ha rebut tots aquests dies i amb una serenitat
impressionant ha dit que ell també li vol fer el seu particular homenatge, però
que ho faria al final del partit. Ara tocava el de sempre: repassar i valorar alineacions...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A PM se li ha encongit
el cor quan ha sentit aquella enteresa i
no ha pogut, ni ha volgut, reprimir les llàgrimes. Un cop més la sensibilitat
li ha causat una mala passada. L’ha tornat a trair. En Pou serè, tranquil... i
ell plorant per algú que ni coneix ni coneixia. Les llàgrimes, vives,
indiscretes... l’han tocat tant que s’ha aixecat d’una revolada, ha agafat el
telèfon i m’ha trucat. M’ha explicat què li havia passat i m’ha demanat que en fes
un conte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I aquí el teniu.
Un conte que no he pensat gens. Un conte fet a raig. Un conte de poca qualitat –és clar!-, </span>però fet amb tant de cor! Un cor
no tan gran com el de PM perquè el seu és capaç d’estimar molt encara que no sempre
sàpiga expressar-ho ni canalitzar-ho com deuria. Un conte que acabo d’escriure
just en el moment que en Pou agraeix l’abraçada que els de l’equip d’en Puyal,
de Catalunya Ràdio, li han enviat. Els dos periodistes que es disputen l’audiència
d’aquest país quant als partits de futbol abraçant-se des de la distància per
allò que ho transcendeix tot i va més allà de tot.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">Mentre PM espera impacient el final del partit per
sentir l’homenatge de Joan Maria Pou a la Tati, cal que avui, més que mai, com
diuen sempre els de RAC1: Fot-li Pou!!!!</span></span>Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-9086920765109345622014-02-04T17:53:00.000+01:002014-02-04T17:53:00.743+01:00DeuresAlguns ja fa temps que ho pensem, que ho diem -amb la boca petita, això sí!- i que ho portem a la pràctica.<br />
<br />
Aquest article el va escriure Enric Prats, Professor de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i el va publicar dins el blog de la Fundació Jaume Bofill al web <a href="http://diarieducacio.cat/" target="_blank">El diari de l'educació</a><br />
<br />
<i>Els deures a casa han tingut tradicionalment bona premsa entre una bona part del conjunt del professorat i també de les famílies. Completar i reforçar la feina feta a l’escola i adquirir hàbits de disciplina i esforç han estat els arguments esgrimits per defensar-los. De tota manera, en els darrers temps han sorgit algunes veus crítiques sobre la conveniència dels deures a casa.</i><br />
<i><br /></i>
<i>És cert que el temps a l’escola sembla insuficient per acabar uns programes massa carregats de continguts d’aprenentatge, especialment per part d’alumnes amb més dificultats, i que la prolongació a casa pot ser útil per alguns nois i noies. Però en un sistema educatiu més orientat a superar exàmens o revàlides, com el que vindrà amb la nova llei d’educació, que no pas a educar de debò, els deures responen a la creença que més feina ajuda a millorar els aprenentatges (mireu aquest article, en anglès, que explica la inquietud de molts pares i mares xinesos sobre aquesta qüestió) .</i><br />
<i><br /></i>
<i>Això suposa pensar el sistema educatiu d’una altra manera i repensar els continguts i les metodologies didàctiques, però també convé revisar el paper de les famílies en l’educació escolar.</i><br />
<i><br /></i>
<i>A partir d’una certa edat, els deures signifiquen un cert trasbals a casa, sobretot en termes d’organització del temps (extraescolars, encàrrecs domèstics, caps de setmana, etc.), però també genera inquietuds quant a la capacitat de pares i mares per ajudar els fills i filles. La sofisticació i la complexitat d’alguns continguts d’aprenentatge, com també la manca d’entrenament dels pares i mares en les rutines escolars, no són ben gestionades pels mateixos nois i noies, que com més grans més inconvenients hi acaben posant.</i><br />
<i><br /></i>
<i>En aquest sentit, la crítica més incisiva discuteix la poca utilitat dels deures i el seu caràcter sovint reiteratiu o poc original. Escriure, o encara pitjor, reescriure llistes llargues d’oracions, o repetir exercicis i més exercicis idèntics als que s’han fet a l’escola, són alguns dels exemples que converteixen els deures a casa en una tasca avorrida i inútil, dos antídots contra la motivació i l’interès per aprendre.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Precisament, alguns d’aquests arguments han generat una forta oposició de famílies a França, que fins i tot va derivar fa un parell d’anys en una “vaga de deures”, sota l’eslògan “Ce soir, pas des devoirs” .</i><br />
<i><br /></i>
<i>En realitat, la idea de fons és que l’existència dels deures a casa es manté més per creences i conviccions dels seus defensors que no pas per evidències i certeses que en demostrin la utilitat, com argumenta Alfie Kohn en el llibre El mito de los deberes (Editorial Kaleida). Hi ha altres referències a recerques que qüestionen la conveniència pedagògica dels deures.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Finalment, unes reflexions interessants, des de l’òptica legal i psicològica, les podeu trobar en aquest blog Amb els peus a terra.</i><br />
<i><br /></i>
<i>En qualsevol cas, és indiscutible que convindria generar un diàleg per trobar un espai intermedi on puguin confluir els interessos de les famílies, els requeriments que expressi l’escola i sobretot les necessitats dels nois i les noies.</i>Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-3513873904157891412014-01-29T20:04:00.000+01:002014-04-25T12:33:22.543+02:00Diccionari<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Diu la llegenda
que a Finals del segle XX - Començaments del XXI, paraules com <i>esforç,
constància, autoritat, respecte, voluntat, responsabilitat, obligació,
compromís</i>... van desaparèixer del diccionari perquè ningú no les feia servir.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;">Es veu que quan
unes dècades després les hi van voler incorporar ningú no va saber definir-les.</span></div>
Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-24579105117915517292014-01-25T19:49:00.000+01:002014-01-25T20:37:03.164+01:00Res no s'oposa a la nit<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Agafeu el
diccionari de sinònims i busqueu, per exemple, la paraula <i>impactant</i>; o bé<i> pertorbador</i>.
I totes les paraules que hi trobeu les podreu aplicar a <i>Res no s’oposa a la
nit</i>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El llibre tracta sobre
la història real de la família de l’autora i es centra en la figura de la seva
mare Lucile a qui l’autora va trobar morta al llit després que aquesta se
suïcidés. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’autora, que va
patir una anorèxia que relata en un altre llibre –<i>Els dies sense fam</i>, que ha anat
a parar sense dilacions al prestatge dels pendents–, escriu sobre una família –la
seva– plena de vida i de morts, d’il·lusions i de desenganys, de bogeria i de
bogeries, de dolors que no tenen antídot.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Delphine de Vigan és una gran autora
que explica una història colpidora i que, a més, és real!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>“N’hi ha prou amb
la por per callar?”<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghl140U0CgX5XDYpG5B_XFJJsz767_fuAmiI7s6GqqGGZGfXAdL5ds4-j76l2-rNEVVeCQV2c2BOsINAydOhhzN1NhzKg3si8LJn60ph9kbBMrsXHg3lrM2zdLgTthk3bBDgCkk2hyRciL/s1600/res-no-s-oposa-a-la-nit650.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghl140U0CgX5XDYpG5B_XFJJsz767_fuAmiI7s6GqqGGZGfXAdL5ds4-j76l2-rNEVVeCQV2c2BOsINAydOhhzN1NhzKg3si8LJn60ph9kbBMrsXHg3lrM2zdLgTthk3bBDgCkk2hyRciL/s1600/res-no-s-oposa-a-la-nit650.jpg" height="320" width="208" /></a><span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>“Encara mantinc
vius els sentiments per les meves filles, però no ho puc expressar. Ja no
expresso res. M’he tornat lletja, tant me fa, no m’interessa res tret d’arribar
per fi a l’hora d’adormir-me amb la medicació. El despertador és horrible, El
moment que passo de l’estat inconscient al conscient és com una fiblada.”<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>“Conservo el
record d’altres escenes de la Lucile, encara més violentes, que segurament no
escriuré mai.”<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>“Però novament,
atrapada per la ressaca del seu dolor i de la seva culpabilitat, la Lucile va
fer esclatar en mil bocins les primícies d’un després, els indicis d’una
reconstrucció possible.”<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>“Independentment
del que digui fanfarronegi, és dolorós reviure els records, fer ressorgir el
que es va diluir, el que es va esborrar, el que estava tapat. (...) L’escriptura
em despulla, em destrueix d’una en una les barreres de protecció, desfà en
silenci el meu propi perímetre de seguretat.”<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>“Durant anys
havia tingut vergonya de la meva mare davant dels altres, i m’avergonyia de
tenir vergonya.”<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>“Ara,, quan la
llegeixo, tinc la impressió que a la Lucile res no li va agradar tant com
beure, fumar i malmetre’s.”<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>“L’exasperació i
l’avorriment li havien deformat el rostre i la boca no es podia desfer d’una
ganyota de fàstic.”<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>“Per més que
creixéssim i féssim el nostre camí i construíssim la nostra vida i la nostra
pròpia família, no hi havia res a fer, veníem d’allà, d’aquella dona; el seu
dolor no ens seria mai aliè.”<o:p></o:p></i></span></div>
<i><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></i>
<i><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">“Vaig llegir la carta de la Lucile a la Manon, una
carta d’amor i d’esgot</span></span><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">ament.”</span></i>Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7419668248230489465.post-2451444763601102014-01-09T18:47:00.000+01:002014-01-09T18:47:08.810+01:00Aforisme_02<span style="color: #333333; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;"><span style="line-height: 27px;"><b><i>No per explicar-ho més vegades, s'entén millor.</i></b></span></span>Quimhttp://www.blogger.com/profile/06979786954025713039noreply@blogger.com1