dijous, 31 de desembre del 2009

Bon any 2010

Aprendre, gaudir, escoltar, sentir, imaginar, compartir, viure, comunicar... Aquestes són algunes de les coses (i no són poques!) que es poden fer amb la música. QUE GRAN!

Extret del llibret de lletres del CD "Tot de mi" de Cris Juanico

Que tingueu un bon 2010. Si podeu, ompliu-lo de música i llibres!

dissabte, 26 de desembre del 2009

El disc de la Marató - 2009

Ja vaig dir en l'entrada "El disc de la Marató (I)" que era difícil, molt difícil, que el d'aquest any tingués la mateixa qualitat que el de l'any passat. Des del meu punt de vista, no em vaig equivocar. No cal dir, és clar, que més enllà de la qualitat del CD, la finalitat a la qual van destinats els diners que es recullen amb al seva venta justifiquen del tot la seva compra. Tanmateix, aquí el que faig és parlar de les cançons del CD, i el resultat és fluixot. En l'altre CD no sabia quines cançons no destacar, ara la feina és saber quines mereixen ser destacades:

- "Navegant". Una versió que Pep Sala fa d'una cançó molt maca de Rod Stewart. M'agrada molt Pep Sala i, en general, faci el que faci m'agrada. Aquesta versió també. Però no us perdeu la de Rod Stewart. Sailing. Una altra gran veu!
“Mira’m: volo, ara volo entre núvols dalt del cel.
I en la lluita jo vull viure”.

- “Noia, no ploris més”. Interessant versió en flamenc de la cançó més coneguda del rei del reggae, Bob Marley No, woman, no cry. És una aposta arriscada: fer el pas del reggae al flamenc és com un triple salt mortal sense xarxa, però José Mercé se’n surt bé i fa una versió que enganxa.
“I jo et dic: tu vas voler marxar per suportar el dolor amb soledat. I ara et dic: No, no ploris més”.

- “Ets la millor”. Tina Turner era un tro dalt de l’escenari. Amb la seva veu potent i greu es feia escoltar i... mirar: The best. Versionar-la no sembla gens fàcil, però Lorena aconsegueix fer una versió més que acceptable d’una cançó que és preciosa. Lorena és una cantant que va guanyar el concurs Operación Triunfo el 2006. Té una veu molt interessant, Lorena, "Sin medida".
“Que tu ets la millor. Sempre m’has fet costat. Que gràcies al teu suport vaig poder seguir lluitant”

I, des del meu punt de vista, no gaire res més per destacar positivament. En canvi, hi ha algunes peces que m’han decebut:

- La versió que Luis Eduardo Aute fa de la magnífica cançó de Bruce Springsteen “Streets of Philadelphia”. Filadèlfia. Aquesta cançó en Bruce la va compondre per la gran pel•lícula protagonitzada per Tom Hanks Philadelphia. Aute la interpreta en català, però li manca la força i el sentiment que Springsteen va abocar en aquest cançó.
"Aqúí no i ha cap àngel salvador, aquí només hi som tu i jo"

- No em desagrada Jarabe de Palo. Però en al cançó d’aquest CD, la veu que cantava allò de “Por un beso de la Flaca daria lo que fuera; por un beso de ella, aunque solo uno fuera" ni es reconeix. Voleu dir que és ell qui canta en aquest CD?
"Com si fos ocell, em sento així. El sol al cel, em sento així. Fulles que mou el vent em sento així".

- Em sembla lamentable la versió que Marina Rossell fa d’una de les millors cançons d’Elvis Presley, Love me tender. Marina Rossell converteix una magnífica balada en una mena d’havanera que no té res a veure amb el que canta el rei del rock. M’imagino Elvis Presley, “gran” com era, en una barqueta a la platja de Calella cantant aquesta cançó i només em surt un somriure irònic. Fem-ho al revés: us imagineu Marina Rosell al costat d’Elvis Presley cantant aquest cançó a la pel•lícula del mateix nom “Love me tender”. Que “fort”!
"A poc a poc i tendrament acosta'm al teu cor".

- I ja només faltava en Quico Pi de la Serra cantant una cançó de Frank Sinatra, My way, com si fos una sardana! Uf, quina pena!
"L'amor no ha estat res més que uns bons moments
que he pogut viure"


divendres, 11 de desembre del 2009

Alma mía - Pedro Guerra

Pedro Guerra és un gran artista. És un gran compositor i lletrista. Senzill i d’aspecte fràgil, sembla tímid i dóna la sensació que quasi demana perdó quan és a dalt de l’escenari, com si tingués por de molestar els qui l’han anat a escoltar. Tinc el DVD de la gira “Vidas en vivo” i m’ha transmès aquesta sensació. Quan acaba una cançó i agraeix els aplaudiments, ho fa amb un “gracias” que sembla que no s’acabi de creure que la gent l’aplaudeix a ell.

Aquest enllaç és d’una actuació en directe d’una de les seves primeres cançons Deseo

Avui volia parlar del darrer disc que ha publicat: “Alma mía (versiones vol.1)”. Un disc meravellós en el qual interpreta cançons d’altres autors acompanyat només de la seva pròpia guitarra. És un disc de 15 cançons que formen part d’una època en què triomfava la copla, el bolero, el tango... Algunes cançons són força conegudes –El día  que  me quieras, La bien pagá, Nostalgias, Esta  tarde vi llover...-, però Pedro Guerra les fa seves, les adapta a la seva guitarra i a la a seva manera de cantar i les fa arribar directament al cor de qui les escolta.

Aquest enllaç us farà arribar al vídeo de la cançó que dóna el nom al CD Alma mía.

dimarts, 1 de desembre del 2009

El disc de la Marató - 2008

Aquest diumenge, 6 de desembre, amb la majoria de diaris vendran "El disc de la marató".
Vull recomanar-vos, fervorosament, que el compreu. Per només 9€, contribuireu a una bona causa i us omplireu les orelles i, sobretot, el cor de música excel·lent.
És cert que del CD d'aquest any encara se'n poden dir poques coses. De moment, només es pot veure la llista d'artistes i cançons i escoltar-ne uns segons de cada una al web de tv3. Per valorar-lo de manera justa l'haurem d'escoltar sencer i, probablement, més d'una vegada. Ara bé, crec que és difícil, molt difícil, que superi en qualitat al de l'any passat. Per mi, "El disc de la Marató" de l'any 2008 és un treball excel·lent del qual se'm faria difícil descartar-ne cap cançó. Ni una! L'he escoltat molt i encara no me n'he cansat mai.
Ja sabeu que en aquests discos (el d'aquest any és la 5a edició), diversos artistes, catalans o no, canten en català versions d'altres cantant i grups.
Com que no us vull cansar parlant-vos de cada cançó del de l'any passat, faig una tria, tot i que em costa molt fer-la:

- "El meu carrer". Una versió que Lolita fa de la cançó de Serrat. Poesia. Senzilla i assequible, però poesia pura!
"El meu carrer és fosc i tort, té gust de port i nom de poeta"

- "Has vist la pluja?". Cantada per Ivette Nadal, és una versió de Have you ever seen the rain de la banda Creedence Clearwater Revival. Cançó enganxosa, però molt maca.
"Ja fa temps algú em va dir: si hi ha calma vol dir que... ja no, no pot trigar a ploure avui. Quan s'acabi tot això el sol tornarà brillar i no, no ens deixarà a les foques".

- "Corazón partío". La súper-coneguda cançó d'Alejandro Sanz amb arrenjaments de flamenc cantada per Duquende. Fantàstica!
"¿Quién llenará de primaveras este enero, y bajará la luna para qué juguemos?"

- El quarto dels trastos". A l'Albert Pla li agrada provocar. Els Estopa li segueiexen el joc i canten en català una de les seves cançons més conegudes, però segurament més maques, encara que no deixi de ser irreverent. Els Estopa en català sonen... diferent!
"Hi ha una ràdio en blanc i negre somiant ser tele en colors, també hi ha un quadro , un bodegó, el temps li ha podrit els fruits"

- "No estàs sol". Impressionant cançó! I impressionant versió! És una versió que Chenoa fa de la cançó de Michael Jackson You are not alone (bé, de fet la cançó és de R. Kyelly). No sóc cap fan de la Chenoa ni d'en Michael Jackson, però només queda treure's el barret en una cançó així i interpretada d'aquesta manera. Pell de gallina!
"Un altre dia més encara estic sol. No sé com pot ser. Tu no estàs aquí. Mai vas dir-me adéu. Vull saber perqè vas marxar de cop i em vas deixar tot sol. Em pregunto cada dia com l'amor se'n va i una veu em diu això... Mai estaràs sol".

- "Somriu". Per interpretar aquesta peça de Charles Chaplin [Smile. Charles Chaplin] es van ajuntar dos grups de pop actuals Sidonie i Love of Lesbian i en van fer una versió "fresca" i que entra molt bé. Per cert, aquesta cançó també la va versionar, ja fa mols anys, Eric Clapton.
"Somriu, si el teu cor es trenca. Somriu, si et fa mal quan batega (...) No et serveix plorar. Veuràs la vida amb molta llum si tu somrius".

- "I resisitiré". Uns "jovenets" de la cançó moderna espanyola s'uneixen en aquesta cançó. Uns, El Dúo Dinámico, la composen; l'altre, Manolo Escobar, la versiona en català. Tampoc sóc un fan ni del Dúo Dinámico ni de Manolo Escobar, però què carai, aquesta versió els va quedar molt xul·la!
"I encara que els vents de la vida bufin sempre, sóc com un arbre que es doblega, però no es trenca i segueix dret".

- "Farà un dia clar". Té alguna cosa especial la veu d'en Tomeu Penya! Aquí fa una versió única de la fabulosa cançó de Johnny Nash: I can ee clearly now.
"Ara ho veig clar, la pluja ja ha parat. Ara veig molt més clar el meu camí. Ara surt l'arc de Sant Martí allà al cel."

Si podeu, escolteu aquest CD. Us encantarà! I diumenge penseu a comprar el d'aquest any.