dimarts, 17 d’abril del 2012

La lluerna

Aquella dona semblava que acabés de sortir d’un conte on hi fes el paper de bruixa. El bosc era tan espès que la llum de la lluna moria a les capçades dels arbres més alts.  Malgrat la foscor, la dona caminava de pressa; coneixia bé cada racó d’aquell bosc. Rondinava en veu alta, eren paraules inintel·ligibles; pràcticament només sons guturals.
A la vora del camí, va veure una mica de llum. Una llum brillant de color verd. Es va ajupir mentre renegava per culpa del mal d’ossos i constatava un cop més que els anys passen de pressa i que en el seu cos ja no en quedava res d’aquella bellesa i vigoria que havia tingut.
Es va haver d’acostar molt a la llum per adonar-se que era una lluerna. La va agafar d’una revolada. La cuca de llum estava esporuguida i tremolava de por.
-   Dóna’m la teva llum o moriràs aixafada ara mateix.
-   Encara que volgués no et podria donar la meva llum. És impossible.
-   Jo vull brillar, vull ser tan bonica com tu.
-   No miris fora teu. Mira’t ben endins i veuràs com en el teu interior encara hi ha molta llum. De res no et serveix envejar la llum dels altres. Valora allò que ets, allò que tens i converteixo en llum per a tu i als altres.
La dona es va mirar una estona la lluerna sense dir res i la va deixar suament a terra. L’expressió sorruda del seu rostre s’havia endolcit i els ulls ja li brillaven una mica.

[La idea d’aquest conte, l’he tret d’aquest altre del qual us deixo el vídeo]


No dejes de brillar. Continúa siendo tu mismo. Continúa y sigue dando lo mejor de ti. Sigue haciendo lo mejor. No permitas que te lastimen. No permitas que te hieran. 
Sigue brillando y no podrán tocarte porque tu luz seguirá intacta. Tu esencia permanecerá pase lo que pase. Sé siempre auténtico aunque tu luz 
moleste a los predadores.

dimecres, 4 d’abril del 2012

Privilegiat

com un home que Plora.
com un nen que Riu.
com un paisatge que Impressiona.
com un ocell que Vola.
com un llibre que Interessa.
com un estel que Llueix.
com un vi que Embriaga.
com un equip que Guanya.
com una olor que Impregna.
com una cançó que Atrapa.
com un refugiat que Torna.

Al cap i a la fi, PRIVILEGIAT de dalt a baix.

dilluns, 2 d’abril del 2012

Mots ben travats 03

Ara ja havia après a mesurar la felicitat amb el temps que dura una abraçada. 

(La casa cantonera - Sílvia Alcántara)