diumenge, 30 de gener del 2011

Puerto presente

Macaco és el nom d’un grup, el líder del qual és Daniel 'Mono Loco' Carbonell, conegut amb el sobrenom que dóna nom al grup: Macaco. El grup va néixer al carrer, a les Rambles de Barcelona.

El grup representa millor que ningú el que s’anomena mestissatge i multiculturalitat portades al món de la música.

La música, però, sobretot, les lletres i la veu del Mono Loco m’agraden molt i us el recomano moltíssim.

De totes les seves cançons, avui en vull destacar aquesta: Puerto presente.

Ja sabeu que no faig “comentaris de text” en aquest bloc, per tant que cadascú llegeixi la lletra com li vingui de gust; però no us la perdeu: diu coses molt interessants!



El pasado ya se fue y el presente camina de tu lao
(...)
Seguiré cantando por los caminos nunca andados
(…)
El ayer ya lo guarde en cajoncillos de papel
El mañana no lo recuerdo, lo olvide

divendres, 21 de gener del 2011

Camino a la libertad

Asseieu-vos còmodament i relaxeu-vos; sinó ho feu així pot ser que només de veure la pel•lícula sortiu cansats del cinema. Quin fart de caminar que es fan els protagonistes!

Camino a la libertad narra l’odissea d’uns presoners que s’escapen d’una presó de Sibèria i recorren a peu els milers de quilòmetres que els separen de l’Índia

La pel•lícula reflecteix molt bé quin és el límit del cos humà sotmès a unes condicions físiques i ambientals extremes: el fred gèlid de Sibèria, la calor inhumana del desert, la fam, la sed...

Hi he trobat a faltar que s’endinsés més en la psicologia dels personatges tenint en compte la situació extrema que viuen els protagonistes ja que el director s’ha centrat molt més en les seqüeles físiques; però en tot cas, una pel•lícula per passar una bona estona còmodament asseguts mentre a la pantalla caminen, caminen i no paren de caminar.

Para la libertad sangro, lucho y pervivo (Joan Manuel Serrat)

dimarts, 18 de gener del 2011

El poder del riure

Avui he llegit un article a la revista RevistaIMO que edita l’Institut de microcirurgia ocular de Barcelona que parla dels efectes beneficiosos del riure. Jo, que sóc un fervent defensor del sentit de l’humor per anar per la vida, he trobat l’article molt interessant i per això en comparteixo un ampli fragment amb vosaltres. L’article està signat per Pere Romanillos. Al final de l'article hi he afegit una cançó de Rosana que hi té relació.


El poder del riure

Quan érem petits solíem riure una mitjana de 300 vegades al dia, hàbit que hem anat perdent amb el pas dels anys fins a reduir-lo a una mitjana de 20 vegades al dia en edat adulta. Aquest canvi “d’humor” no resulta gaire adequat per al nostre organisme. Quan riem, el nostre organisme allibera una gran quantitat d’endorfines, hormones produïdes pel sistema nerviós i responsables, entre altres coses, d’alleujar el dolor, disminuir l’ansietat i donar-nos una agradable sensació generalitzada de benestar. Per això, després d’una bona estona rient ens sentim relaxats, igual que passa després de la pràctica de qualsevol esport (un altre generador d’endorfines). De fet, tres minuts de riure equivalen a uns 10 minuts d’exercici aeròbic.

(...)

Riure és el millor antídot contra els pensaments negatius. A més, és un senyal social de gran valor. Si ho fem amb sinceritat, desencadenarà un corrent d’energia positiva al nostre voltant, molt important en el nostre entorn més íntim i personal.

Hi ha dius formes d’enfocar la vida: amb optimisme o pessimisme. És decisió nostra optar per una de les dues. És obvi que un enfocament optimista ens ajudarà a sentir-nos millor tant físicament com mentalment. El pensament positiu ens fa més resistents a les malalties i és el millor aliat per mantenir en forma el nostre sistema immunològic. Sempre s’ha d’intentar veure el costat bo de les coses (el got mig ple enlloc de mig buit). És a dir, creure en el bon desenllaç dels esdeveniments, . I en el cas que això no passi, no pensar en el problema, sinó en les diferents alternatives per trobar la millor solució. I tot això passa per prendre a ser més pacients. Paciència davant de factors que moltes vegades no depenen de nosaltres i ser conscients de les nostres limitacions, sense ofuscar-nos

Riure és saludable

- Quan riem introduïm el doble d’aire als pulmons amb la consegüent oxigenació extra de l’organisme.

- Mentre riem estem movent gairebé 400 músculs de la cara, el coll i l’abdomen. El seu afecte tonificant i rejovenidor està més que provat.

- Riure provoca un efecte de massatge sobre la columna vertebral i les cervicals on solen acumular-se totes les tensions.

- Riure estimula la melsa i elimina toxines de l’organisme. En moure el diafragma s’origina un massatge intern que facilita la digestió i ajuda a reduir els àcids grassos i les substàncies tòxiques.

Sis motius per riure

1. Millora la salut física i mental.
2. S’adquireix una actitud més positiva en la vida.
3. Allibera bloquejos emocionals.
4. Potencia la motivació i l’entusiasme.
5. Millora la relació amb els altres.
6. Redueix l’estrés.


Tu sonríe y veras,
como todo lo que hay en tus ojos parece que brilla.
Que la vida es legal,
y al final lo que da si lo coges son más de tres días.
A poquito,
que sonrias se contagia la mía.
Y los ratos oscuros se harán de colores,
mientras sobre alegría no falten canciones.
Sonríe, Sonríe, Sonríe
Sí, Sonríe, Sonríe, Sonríe, eh, eh, eh....
Tu verás,
si prefieres llorar de tristeza o llorar de alegría.
Se me antoja pensar,
que llorar de tristeza no es malo si encuentras salida.
Y a poquito,
que sonrias llegará la alegría.
Sí, de los ratos peores germinan los buenos,
sonreir no se compra no vale dinero.
(…)
Tu sonríe y verás,
que terminas feliz como acaban felices los cuentos.
A poquito,
que sonrias se descorchan los días.
Sonreir es tan fresco como un aguacero,
un diluvio de risas cayendo del cielo.

                                           (Sonríe, Rosana)

dijous, 13 de gener del 2011

Dues en català

Vull recomanar-vos un parell de pel•lícules de producció catalana. El cinema en català ha estat menystingut i infravalorat tantes vegades que per això em ve de gust parlar-vos de dues pel•lícules de gran qualitat.

Una és Pa negre, que opta a 14 premis Goya (els “Oscar” del cinema espanyol). Només el fet que tingui tantes nominacions ja parla de la qualitat d’aquest film. És una excel•lent adaptació del llibre amb el mateix nom d’Emili Teixidor. Retrata molt bé la postguerra, sobretot les rancúnies i les pors d’aquella època tan difícil.

L’altra pel•lícula és Bruc, que narra la persecució a què va ser sotmès el timbaler del Bruc, el qual, segons la llegenda, va vèncer l’exèrcit de Napoleó amb el seu timbal i amb l’ajuda del ressò de les muntanyes de Montserrat. Una bona pel•lícula, amb un ritme i un argument que atrapen.

Per cert, hi ha dues pel•lícules que també tenen moltes nominacions als premis Goya, i de les quals també he parlat en aquest bloc. Una és Buried (vegeu entrada de l’octubre del 2010), amb un total de 10 nominacions i que també és una producció catalana, tot i que el director és gallec i el protagonista canadenc. L’altra és Biutiful (vegeu entrada del desembre del 2010), que opta a vuit premis Goya.

Ja ho veieu, al final em creuré que hi entenc de cinema! (broma eh!)

dilluns, 10 de gener del 2011

Ismael Lo

No puc pas dir que conegui la música africana. A més, Àfrica és un continent tan ric culturalment parlant que seria massa pretensiós per part meva voler “conèixer-ne” la seva música; tot i que m’agradaria saber-ne molt més del que en sé. També cal dir que segons quina música africana (la berber, per exemple) no m’acaba de fer el pes. La veritat és que escolto poca música africana. Però hi ha músics africans que m’agraden molt. Un d’ells és Ismael Lo

Ismael Lo és un músic del Senegal, de pare senegalès i mare nigeriana, nascut el 1956. A Europa es va donar a conèixer el 1990 gràcies a la cançó Tajabone, que més tard, el 1999, va ser inclosa en la pel•lícula de Pedro Almodóvar Todo sobre mi madre.

La cançó està cantada en wolof que és la llengua originària del Senegal. Tajabone és una festa musulmana que posa el punt i final a la festa del ramadà. En aquesta festa, els nens surten al carrer i intercanvien diversos productes (arròs, roba, begudes...) i canten. A més, els nens es disfressen de nenes i les nenes de nens.

Els islamistes han de pregar cinc cops al dia i dejunar durant el mes del ramadà. Es diu, que quan moren, els àngels els pregunten si ho han fet. Això és el que explica la cançó. He trobat una traducció de la cançó al castellà. En català, vindria a ser:

Ell diu:
“Tajabone, nosaltres anem a Tajabone
Abdou Jabar és un àngel que ve del cel fins a la teva ànima.
Ell et demanarà si has pregat.
Ell et demanarà si has dejunat.
Ell ve fins a al teva ànima
Ell ve fins a la teva ànima a demanar-te si has pregat, si has dejunat”

Ismael Lo té una veu preciosa i en aquesta cançó, amb la guitarra i l’harmònica, emociona. Pèls de punta!

dissabte, 1 de gener del 2011

És un desig

Vull dedicar aquesta primera entrada del 2011 a tots els companys i amics de la feina. Quina cançó tan maca!! Sort que no la vàrem cantar: com l’hauríem espatllada!!!

Com cada any el desembre
ens acosta el Nadal
i amb uns passos de llebre
arribem a cap d'any

I tindràs nova agenda
i potser faràs balanç
i et proposaràs per l'any que arriba
ser millor que abans

I quan toquin les dotze campanades
potser t'haurà quedat algun raïm
serà que amb cada gra que et queda a taula
es mor un desig

QUE CADA NIT
SIGUI LA NIT MÉS BELLA
QUE AQUEST ANY NOU
PORTI PAU A TOT EL MÓN
QUE CADA NEN NEIXI SOTA UNA ESTRELLA
ÉS UN DESIG
I EL VOLEM PER TOTHOM...

Llargues nits de desembre
preferint els portals
A la negra nit hi ha la promesa
de la llum que vindrà

I quan toquin les dotze campanades
encara ens quedarà tota la nit
que cada nou viatge es comença
molt abans de sortir

QUE CADA NIT
SIGUI LA NIT MÉS BELLA
QUE AQUEST ANY NOU
PORTI PAU A TOT EL MÓN
QUE CADA NEN
NEIXI SOTA UNA ESTRELLA
ÉS UN DESIG
I EL VOLEM PER TOTHOM...
ÉS UN DESIG
I EL VOLEM PER TOTHOM...
ÉS UN DESIG
I EL VOLEM PER A TU...



Amics i lectors pacients del bloc, que tingueu un bon any!!!