diumenge, 24 de juny del 2012

Memòria d'uns ulls pintats


Els qui em llegiu habitualment ja sabeu que dedico algunes entrades a parlar de llibres que he llegit i que m'han agradat. Avui vull fer-ho del d'en Llach -Memòria d'un ulls pintats-. El llibre m'ha agradat molt i us el vull recomanar. Però ho vull fer d'una manera diferent i,  potser, "estranya": amb la lletra d'una cançó del mateix Llach i que pot servir per explicar una miiiica el llibre. Llegiu-lo!

Si un adéu d'amor fos encara amor

Oh, si un adéu d'amor fos només el gest
del dolor compartit
per no haver sabut volar junts més alt.
Oh, si un adéu d'amor fos encara amor.

Oh, si un adéu d'amor fos pols d'un camí
sense espai pels retrets,
sols un pas més pel bell do de seguir en l'intent,
en l'antic intent d'estimar i somiar
de sempre, per sempre i sempre lliurament.

Oh, que no acabi mai el teu pas per mi
ni aquest joc dels sentits
que ara ens fan senyals d'un amor tan dens,
rar entramat de por i desig d'enllà...

Oh, si un adéu d'amor fos encara amor,
per sempre, de sempre i sempre lliurament.

dimecres, 20 de juny del 2012

La nevada del cucut

Dues dones separades per un grapat anys, però unides perquè són família.

Dues dones que senten la mateixa necessitat: la d’escriure allò que viuen.

Dues dones que han callat moltes coses.

Dues dones fascinades per un mateix quadre.

Dues dones que han viscut la vida amb intensitat.

Dues dones que han patit.

Dues dones amb un enorme coratge i una gran valentia.

Dues dones inconformistes.

Dues dones que acabaràs estimant.

No us perdeu La nevada del cucut.

Ja no plorava, ja no en tenia cap ganes, les llàgrimes se li havien assecat feia anys, es veu que quan en vesses moltes, se t’acaben. 

El temps és l’únic que ho aconsegueix tot. 

Maleïda sia aquesta vida de poble, de secrets i de misèries, maleïda sia aquesta impunitat, maleït sigui tot el silenci, el meu i el de tothom, tot i tot. 

A hores d’ara ja sap que hi ha trens que s’agafen i trens que s’escapen abans que els puguis atrapar, i que cadascun dels trens que s’agafen et porta a un lloc que no t’esperaves, on segur que hi ha un altre tren que s’espera perquè hi puguis pujar

diumenge, 17 de juny del 2012

Mirar endavant

[Per circumstàncies de la feina, em van demanar que redactés un text pels alumnes que aquest curs acaben 4t d'ESO a l'escola on treballo. És aquest que podreu llegir ara. Però avui el vull dedicar a tots els alumnes que enguany acaben alguna etapa: primària, secundària, batxillerat... A tots, però especialment a UN d'aquests alumnes -encara que potser mai no el llegirà- que ha acabat batxillerat i que, per a mi, és molt especial]

Ja veieu que el temps passa de pressa. Sense gairebé donar-vos-en compte heu acabat la vostra etapa a l’escola. Avui ens pot ser útil la metàfora recorrent que la vida és un camí. Està molt vista aquesta imatge i és poc original, però tot i així me’n vull servir.

Acabar secundària us ha portat a una cruïlla d’aquest camí i heu hagut de decidir quina direcció prendre per tal de continuar avançant. Per tant ara toca mirar endavant i encarar el futur amb decisió. Feu el que feu, feu-ho amb il·lusió i amb empenta, amb esforç i constància. 

D’aquesta manera segur que les dificultats se us faran més planeres i el camí, més plàcid i agradable. Sigueu infatigables i no us rendiu mai. I mireu sempre endavant. No penseu mai que us heu equivocat o que heu fracassat. Només mireu el recorregut fet i intenteu aprendre d’allò que haureu viscut. Viure és prendre decisions i aprendre de cada vivència. Feu de la vostra vida un repte: el de fer-vos més savis cada dia.

Que tingueu molta sort!

diumenge, 3 de juny del 2012

Mots ben travats 05

"La ignorància és la felicitat" (Matrix)