diumenge, 24 de novembre del 2013

Sí!

Si et notes perdut, camina.

Si et sents com un nàufrag, neda.

Si no és així com ho vols, canvia-ho.

Si no saps com, prova-ho.

Si no t’agrada així, fes-ho diferent.

Si no et senten, crida.

Si no et veuen, enfila’t ben amunt.

Si no..., fes que desaparegui el “no “ i el “sí” s’accentuï.

Sí!

diumenge, 17 de novembre del 2013

American History X

Si ara parlés d’una peli del 1998 podria quedar com a "fora de lloc" i més si fos una pel·lícula que devia ser l'únic mortal que encara no l’havia vista.

Si ara en parlés podria molt ben ser que diguéssiu d'on surt aquest ara?

Si ara en parlés potser em diríeu que d’aquesta pel·lícula ja fa 15 anys (15!!!) que s’ha dit tot.  

Si ara digués que l’argument parla molt bé d’on l’odi pot portar a l’ésser humà em podríeu dir que a veure si m’he pensat que estic descobrint la sopa d’all.

Si ara digués que Edward Norton està genial segurament em demanaríeu a veure si és que acabo de descobrir que aquest és el paper de la seva vida i que ja no tornarà a fer un personatge com aquest.

Si ara escrivís que la fotografia és fantàstica, sobretot del fragments en blanc i negre, us podríeu posar les mans al cap escandalitzats i dir-me que com gosava parlar fins ara de fotografia d’una peli sense haver vist aquesta.

Per tot això no parlaré en cap entrada d’aquest bloc ni ara ni mai d’American History X

Muts i a la gàbia!


- No encontraba respuestas porque hacia las preguntas equivocadas. 
Hay que hacer la preguntas correctas.

- Supongo que ahora debo decirle lo que he aprendido, mi conclusión ¿no?. 
Pues mi conclusión es que el odio es un lastre 

- Si bien la pasión puede tensar nuestros lazos de afecto jamás debe romperlos.
 Las místicas cuerdas del recuerdo resonarán cuando vuelvan a sentir 
el tacto del buen ángel que llevamos dentro.

dimarts, 12 de novembre del 2013

Romance de la luna, luna

Perquè Paco Ibañez m’agrada.

Perquè la setmana passada el vaig veure en directe en un concert que em va encantar (guitarres, contrabaix i saxo!!!)

Perquè aquesta la va cantar.

Perquè Federico García Lorca va ser un poeta genial.

Perquè aquest poema és preciós (la mort disfressada de lluna, el diàleg de la mort amb el nen, el plany dels gitanos...)

Perquè aquests dies m’ha agradat treballar aquest text amb els alumnes.

Perquè potser també us agradarà.

Perquè sí. 

Per totes aquestes raons avui aquest poema, aquesta cançó... aquesta entrada.



diumenge, 10 de novembre del 2013

Cosmètica de l'enemic

Sabia que Lluís Soler és un actor enorme (la presència que té dalt de l’escenari, la veu...). Però no sabia que Xavier Ripoll és un actor que està magnífic fent el paper Jêrome August.

Sabia que la sala Muntaner és petita i acollidora. Però no sabia que és ideal per aquesta obra en què la proximitat amb el públic esdevé primordial.

Sabia que trobava atractiu l’argument. Però no sabia que l’argument és fantàstic.

Sabia que l’obra era una lluita dialèctica entre dos personatges. Però no sabia que la lluita arriba on arriba.

Sabia que Textor Texel importuna a un passatger en una sala d’espera de l’aeroport. Però no sabia que aquest passatger no és un passatger qualsevol.

Sabia que no coneixia de res l’autora del text, Amélie Nothomb. Però no sabia que ara tindria moltes ganes de llegir-la.

Sabia que Cosmètica de l’enemic és una gran obra, èxit de públic i crítica. Però no sabia que em deixaria amb la boca oberta.

divendres, 1 de novembre del 2013

Castanyada

Aquell dia tothom li desitjava Bona Castanyada, preàmbul d'un Bon Nadal i un Feliç Any Nou que no tardarien a arribar.

El que ningú no sabia era que a PM les castanyes l'embafen, que els turrons els troba massa dolços i que el raïm feia temps que aquell metge tan dolent li havia prohibit.

Deu ser per això que PM s'estima més un Bon Dia Qualsevol que les dates assenyalades obligatòriament per tothom en el calendari.