dijous, 30 de maig del 2013

Virtuts

Té la virtut de posar-me de mal humor.

Té la virtut de provocar estranyesa per allò que ja és conegut.

Té la virtut de fer encallar els meus pensaments en allò que ja és sabut

Té la virtut d’aconseguir que una tonteria esdevingui mal de cap.

Té la virtut de desequilibrar-me.

Té la virtut de convertir un no-ningú en algú important.


Si aquestes virtuts les tingués algú de fora de mi, m’espantaria d’haver-li atorgat tant de poder. Però només jo tinc tant de mèrit. Mèrit absurd, però mèrit al cap i a la fi. Val més això que res. O no?

Llavors ja era fort i no perdia mai la calma (Ja era fort - Manel)

diumenge, 19 de maig del 2013

Mots ben travats_13

- Per què preguntes tant?
- Les respostes em tranquil·litzen.
- Prova de viure sense entendre-ho tot.

(Quirat i mig - M. Dolors Millat)

diumenge, 12 de maig del 2013

Una imatge x per una frase 02


Tinc les mans plenes amb tot el que hem compartit
(Pep Sala)

dijous, 9 de maig del 2013

Ai, Sepharad!


Ai Sepharad!!! Com pots ser tan desagraït? Com pots ser tan mesquí i vulgar? Com pots guardar en les teves entranyes tant d’odi i de còlera? Com pots arribar a ser tan ridícul?

LAPAO? En dieu LAPAO? De veritat? Quan t’adonaràs Sepharad que hi ha  intents de fer mal que fins i tot acaben fent riure? Penses que canviant el nom d’una llengua faràs mal a aquesta llengua i als seus parlants? 

Fins on t’arriba la capacitat de no deixar de soprendre’ns, Sepharad?

Què farem sense tu quan ens haguem independitzat? Qui ens farà riure? I a tu, qui et mantindrà?

Amb mesures així la TEVA independència de Catalunya cada vegada és més a prop. Gràcies Sepharad. Nosaltres sols no ho aconseguiríem. Gràcies i llarga vida al LAPAO!!!

Perquè avui el Parlamento Aragonés ha aprovat una llei de llengües que canvia el nom al català.

Perquè avui a 1r d’ESO m’ha tocat CaUSalment treballar el tema del domini lingüístic del català.

Perquè avui a 4t d’ESO m’ha tocat CaUSalment treballar Salvador Espriu i he triat aquest poema per fer-ho.

I perquè aquest any és l’Any Espriu.

Per tot això,  aquesta entrada i aquest poema en LAPAO de Salvador Espriu. Un poema ple de sensatesa que convida Sepharad a establir ponts de diàleg i a mirar de comprendre. Ai, Sepharad...!!

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.


 [Sepharad és el nom en llengua hebrea que és dóna a Espanya]


dimarts, 7 de maig del 2013

No puc deixar d'escoltar-la_03

Ja era fort és una de les cançons de Manel que més m'agraden: per la melodia, que enganxa; per la lletra que és força "enigmàtica", però que té versos que em ressonen, per no sé què més... Però aquests dies m'ha atrapat i l'escolto una vegada i una altra.




Llavors ja era fort i no perdia mai la calma
I em divertia tot i havia après a saludar-te
Content i exhibint la més radiant de les rialles,
Tocant-te com els forts: els éssers als que és impossible ferir.

No ploris nen que no sabré què dir,
No ploris nen que ets més bonic quan rius.

Llavors ja era fort i dominava les paraules
I construïa móns perfectes on no m'importava
Ni amb qui has dormit avui ni què faràs demà a la tarda,
Ni penso algunes nits...
Que ets massa semblant a qui busco per mi.

Qui gosarà sentir que el protegeix
La conca d'unes mans mortes de fred?

I el dia va arribar, aquell que amb força ja esperava.
Els que han vingut avui, demà també podran anar-se'n.
No em va caler ni un plor, ni encendre ciris a cap àngel.
Llavors ja era fort, i un fort no t'havia de perseguir...

O és que vostè no està d'acord amb mi?
Qui vol un conte trist per anar a dormir?



I construïa móns perfectes


dissabte, 4 de maig del 2013

Micromicrorelats: Serrera


[Ara que estan de moda els microrelats, jo escric micromicrorelats ;)]

U: Caminar vs Menjar.
Abans buscaven un cim i si hi havia un restaurant a prop aprofitaven per menjar una mica. Ara busquen un restaurant i si hi ha un cim a prop aprofiten per caminar una mica.

Dos: A l’hotel.
-  Sabeu si hi ha gaire neu al Serrera?
- Ui, sí!!! Molta!! Fins i tot la pista està tallada. Haureu de deixar el cotxe molt lluny. No hi ha aneu pas.
- Ho provarem...
-  Patxi... ¡¿Qué quieren ir al Serrera?!
- La semana pasada fue una pareja y les pilló un alud. Él murió. Ella vive, pero está muy jodida.
- Bé... ho provarem.
- Voleu deixar-nos un telèfon de contacte d’algun familiar per si de cas?

Tres: Que valents!
Una parella jove que puja amb els esquís, 
atrapa quatre excursionistes que intenten caminar amb la neu fins als genolls.

- Sí que sou valents. Sense raquetes, sense grampons... A les dotze del migdia,  quan comenci a desglaçar, la neu us arribarà a la cintura.
- Anem fins aquí al Sarrera.
-Al Sarrera? No és pas aquest... És aquella punta que es veu allà a l’aaaaaltra banda...
- Bé... de fat ara ja... volíem baixar!
- Sí, sí , ja tiràvem avall...
Al cap d'una estona, quatre excursionistes, baixant d'una muntanya: 
- Ha dit valents, per no dir...
- Calla, calla...

Silenci.

dimecres, 1 de maig del 2013

Brúixoles que busquen somriures perduts


Ara mateix he acabat Brúixoles que busquen somriures perduts i tinc ganes de fer-ne una entrada, però no sé gaire què dir-ne. Millor dit, no en vull dir gaire res. Ja sabeu que la meva intenció no és fer ressenyes sinó que em conformo que escrivint allò que escric dels llibres hi hagi algú que vulgui llegir-lo.

Massa sovint confonem sensibilitat amb carrincloneria. Sobretot els homes. Alguns. La majoria. Quina llàstima! I l’Albert Espinosa és un home sensible, que no carrincló. I a mi m’agrada que sigui així. Potser qui escriu aquesta entrada s’hi sent reflectit. I qui escriu aquesta entrada reivindica el dret dels homes a ser sensibles i, sobretot, sobretot, a mostrar-ho sense por, sense tabús, sense tòpics que diuen que els homes...

Em sembla que mai havia escrit una entrada sobre un llibre sense parlar gairebé gens del llibre. Però, avui, ara, que l’acabo d’acabar (i no diré allò de “valgui la redundància”) m’ha sortit així. És una entrada escrita a raig!!!


En tot cas, que no hi falti l’imperatiu amb valor de suggerència: Llegiu-lo!

“El dolor uneix molt. Després d’un temps en aquest món, diria que és el que més uneix.”

“I els mons personals solen ser tan personals que necessites que l’exterior no els esquitxi.”

“En aquest món hi ha gent especialista a destrossar somnis.”

“Sempre he cregut que els indicis dels malentesos comencen amb un fet inesperat, una emoció que no se sap ubicar...”

"De vegades a la vida les peces només es col·loquen quan estem preparats per entendre-les."


[Hi ha més frases que ressonen quan les has llegides, però millor que les descobriu vosaltres; cadascú les seves]