diumenge, 13 de juny del 2010

Al alba

El 27 de setembre de 1975, el règim franquista, amb el dictador ja pràcticament agonitzant, va realitzar els últims afusellaments. Es va assassinar dos membres d’ETA i tres del FRAP (“Frente revolucionario Antifascista y Patriota”, una organització terrorista que volia enderrocar la dictadura franquista). Tot i les nombroses personalitats que van demanar a Franco que no cometés la barbàrie, el vell dictador va executar la pena de mort a què van ser condemnats joves d’entre 21 i 33 anys.
Les mostres de protesta i d’impotència van ser nombroses i les reaccions molt diverses.
Luis Eduardo Aute va compondre la cançó “Al Alba”. Tot i que els afusellament es van fer al matí, en principi, s’havien de fer a l’alba. Per poder passar la censura, Aute va convertir aquesta cançó d’homenatge als afusellats en una bonica cançó d’amor.
Al alba és una cançó molt maca que han versionat diferents cantants i grups (Rosa León, Joan Isaac...) Però dues de les més impressionats són la que van fer José Mercé i la del grup Menaix a truà, que és una fantàstica versió en català de Juanjo Muñoz
Us poso dos vídeos.
El primer és d'una versió "a capella" del mateix Aute.
Pèls de punta!


El segon és la versió de José Marcé en una actuació en directe.
Quant de sentiment!


M'agraden aquests versos. La traducció en català és de la versió dels Menaix
"Si et digués amor meu, que em fa por la matinada; què són aquelles estrelles, fereixen com amanenaces."

"Crec que després de la nit vindrà la nit més llarga."

Es farà de dia, però després dels afusellaments, tot serà encara fosc com una nit que no acabarà mai. Metàfora d'un dolor etern.

3 comentaris:

  1. Ei Quim, què tal? Feia dies que no visitava el teu blog.

    Encara que jo no l'hagi viscuda, estar clar que va ser una època molt dura i trista.

    Quan penso en aquesta època em ve al cap la cançó que canta la Maria del Mar Bonet, Què volen aquesta gent?

    Aquí deixo l'enllaç de la cançó, que segur que deus haver escoltat algun cop:


    http://www.youtube.com/watch?v=58O4EcMC6dQ

    Gemma.

    ResponElimina
  2. i una altra de Raimon que fa posar els pèls de punta, "Jo vinc d'un silenci".

    http://www.youtube.com/watch?v=58O4EcMC6dQ

    Gemma.

    ResponElimina
  3. Tens raó que són dues cançons que també fan posar els pèls de punta.

    La lletra de "Què volen aquesta gent" és molt maca i la manera com la canta ella, fantàstica!

    La d'en Raimon és molt coneguda i parla molt bé del silenci llarg i dur que hi va haver durant el franquisme, de la por, de l'angoixa...

    Em quedo amb aquest fragment:
    "Jo vinc d'una lluita
    que és sorda i constant,
    jo vinc d'un silenci
    que romprà la gent
    que ara vol ser lliure
    i estima la vida,
    que exigeix les coses
    que li han negat."

    ResponElimina