dilluns, 25 d’octubre de 2010

Els dimarts amb Morrie

Sempre he pensat que el fet que m’agradi llegir és un privilegi. Llegint gaudeixo i, també, aprenc.

Aquest pensament és el primer que m’ha vingut al cap quan he acabat aquest llibre del qual avui us parlo. Ja l’havia llegit feia anys i ara hi he tornat.

Els dimarts amb Morrie és una història real que explica les visites que Albom va fer a un seu antic professor de la universitat. Les visites les feia cada dimarts i van durar uns mesos, el temps que Morrie va estar malalt d'ELA (esclerosi lateral amiotròfica). La malaltia es defineix així en el llibre: “És com una espelma encesa: et consumeix els nervis i et deixa el cos fet una pila de cera”. Morrie sap que morirà víctima d’aquesta malaltia (“M’ofegaré. Sí. Els meus pulmons, degut a l’asma, no podran suportar la malaltia. Va cos amunt, l’ELA. Ja té les meves cames. Ben aviat s’apoderarà dels braços. I quan colpegi els pulmons m’ofegaré”). Com s’hi fos realment una espelma, el professor es va fonent i rep les visites d’Albom . Parlen de diversos temes: de la mort, de la família, de les emocions, dels diners, del funcionament de l’amor...

Les lliçons de Morrie són extraordinàries. Un autèntic curs accelerat del que significa viure i d’allò que és realment important en aquesta vida. La serenor en com afronta la mort, la tendresa, la senzillesa, la capacitat de destriar el que és important del que és banal en aquest món... Una veritable lliçó de VIDA!

És paradoxal, però ben real: només qui té la mort a prop ens pot parlar així de la vida. Però també és cert que aquest exercici no el pot fer qualsevol. Només és assequible a qui té uns valors humans que ja ha anat cultivant durant tota la seva vida. Fabulós Morrie!

Si us agrada llegir, llegiu aquest llibre. Si no us agrada, llegiu-lo també!

“Pren qualsevol emoció: l’amor per una dona, o el dolor per una pèrdua, o allò per què estic passant jo, la por i el dolor d’una malaltia mortal. Si refrenes les emocions –si no et deixes portar per elles fins al final–, mai podràs desprendre-te’n, estaràs massa enfeinat amb tenir por (...) Però si et llences a aquestes emocions, si t’hi capbusses, fins al final, fins a immergir el cap, ho experimentes plenament i completament. Sabràs què és el dolor. Sabràs què és l’amor. Sabràs què és la pena.”

“No pots substituir coses materials per amor o per gentilesa o per tendresa o per sentit de la camaraderia. L’amor no substitueix la tendresa i el poder no és un substitut de la tendresa”

“No et rendeixis massa d’hora, però tampoc t’hi aferris gaire temps.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada