diumenge, 12 de febrer de 2012

Cercles que es tanquen

PM ja havia anat a algun concert a Mataró. Però cap havia estat com el d’aquest dia tan especial.

PM ja havia anat a algun concert de Feliu Ventura. Però cap havia estat com el d’aquest dia tan especial.

Nit màgica a Mataró amb Feliu Ventura, Borja Penalba i Sara Chordà a l’escenari. A la sala, ben plena, el públic entregat.

La veu i la sensibilitat de Feliu Ventura, excel•lentment acompanyades per dos grans músics:

Borja Penalba, que toca la guitarra com els àngels. Ulls tancats, amb la consciència plena en allò que està fent. Se’n pot dir “meditació”, d’això? I Sara Chordà, una gran violoncel•lista que acompanya les cançons de Feliu Ventura amb una gran mestria.

Feliu Ventura va voler acabar el concert amb la cançó “Adéu”, però PM va cridar ben fort “Que no s’apague la llum” quan el grup va tornar a sortir a l’escenari i el cantant de Xàtiva, la va cantar. El millor final, per un concert especial.

Cançons com “Present”, “Finalment” i la mateixa “Que no s’apague la llum”, van REssonar aquest dissabte a Mataró amb més força que mai.

- "Vine-te'n amb mi" (Història d'un sofà)

- "Les nostres preguntes són incendis que les vostres respostes no saben apagar" (Torn de preguntes)

- “Tinc, per a tu, un present per fer els primers passos vers un demà ple de camins” (Present)

- “Vull escriure a pèl sobre els dies que corren” (Els guants de la metàfora)

- “No digues res, només acosta’t i dóna’m la mà” (Finalment)

- “No podran apagar una estrella” (País de carretera)

- "Em vaig perdre de nit en els seus ulls plorats com una lluna de safrà” (Lluna de safrà)

- "Pensa que l’únic que em salva és notar que em notes i buidar-me per omplir-me sols de tu” (Adéu)

- "Passe el que passe, recorda respirar. Passe el que passe, recorda imaginar” (Recorda respirar)

- “Hem de fer més, per a avançar més” (El que diuen els arbres)

- “No hi ha demà si no ets amb mi, acaronant-me; potser besant-me i tot a plena llum” (No sé què sent)

- “Salpar per començar, trobar-nos en un punt i aprendre a navegar” (Si ens queda la cançó)

- “Pren ben fort els punys i a caminar, nodreix les teues ales i a volar” (Ales curtes)

- "Oblidem el passat, no pensem el futur i deixem que el demà comence ara" (Que no s'apague la llum)




"Però avui sembla irrepetible, avui sembla diferent;
cada cop sembla l´últim cop, però aquesta nit la màgia ens ha agafat.
Però la màgia del solstici avui ens ha captivat,
enmig del cercle ha entrat la llum
i res no tornarà a ser com abans.
Enmig del cicle, al mateix punt,
el món sembla haver-se aturat."
                                                                                                          (Cercles - Sau)

6 comentaris:

  1. Molta màgia: la música, la companyia...

    ResponElimina
  2. I en Borja, compartint en el seu mur del face l'enllaç del meu mur on hi anuncio aquesta entrada! :-))

    ResponElimina
  3. Els organitzadors del 7è Cicle de Músiques Tranquil·les de Mataró han escrit això al seu mur:
    "Crònica del concert de Feliu Ventura, a càrrec de Quim Pujal."

    I han posat l'enllaç de l'entrada del bloc. A més, en Feliu Ventura ho ha comparit en el seu mur. :-))

    Des d'ahir que vaig penjar l'entrada, la pàgina ja té 85 visites!!!

    CDM, l'EGO de la vanitat m'està pujant com l'escuma! ;)

    Si ho arribo a saber m'hi faig més en la "crònica" jejejeje. Jo només pretenia fer un conte de PM.

    ResponElimina
  4. hahahahaahahahahaahaaa....no se sap mai qui ho pot arribar a llegir!! hahahahahaa...m'haagradat molt la crònica-conte..i les frases són genials! totes!

    ResponElimina
  5. Si riu, tu! Jo feia un conte, no una crònica. Com a contista sóc dolent; com a cronista horrorós! hahahaha

    ResponElimina