dissabte, 8 de setembre de 2012

Sentit comú


En la novel·la L’home duplicat de Saramago hi ha un fragment que transcric a sota en el qual “el sentit comú” es transforma en un personatge i manté un diàleg  interessant, viu, irònic.. amb el protagonista.

M’agrada aquest diàleg per la seva originalitat, per la seva ironia, pel que diu i com ho diu.  

Potser tots plegats hem d’aprendre que allò que en diem “sentit comú” és quelcom inexistent o tan ple de febleses que no paga la pena de fer-li cas!!!

- Haig de confessar que no esperava tant de tu, t’has portat molt bé, com un home.
- Sóc un home.
- No negaré que ho siguis, però normalment sempre havia vist superposar-se les teves flaqueses a les teves forces.
- Així doncs, és un home tot aquell qui no està subjecte a flaqueses.
- També ho és aquell qui les aconsegueix dominar.
- En aquest cas, una dona que sigui capaç de vèncer les seves flaqueses femenines és un home. És com un home.
- En sentit figurat, sí, es pot dir així.
- Doncs aleshores jo et dic que el sentit comú s’expressa com un masclista en el més propi dels sentits.
- No en tinc la culpa m’han fet així.
- No és bona excusa per a qui no fa res més en la vida que donar consells i opinions.
- No sempre m’equivoco.
- Aquesta modèstia sobtada t’escau.
- Seria millor de com sóc, més eficient, més útil, si  m’ajudéssiu.
- Qui?
- Tots vosaltres, homes, dones.


[Els que heu llegit Saramago ja sabeu que no puntua els diàlegs així com l’he transcrit. Jo ho he fet així per facilitar-ne la lectura]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada