Cada cop que la llegia, PM tenia llàgrimes als ulls; però no per això podia deixar de fer-ho una i altra vegada. Com un flagell, aquella conversa escrita li feia a cada fuetada, a cada lectura, més mal.
Quan vegi a PM li faré arribar aquest petó. Segur que el necessita i l'agraeix. Gràcies Sílvia! Tens raó anònim. Seria la millor opció pel nostre protagonista. Li ho comentaré, també.
muuuaaaaaaaaaaakis !!!! <3 <3
ResponEliminapotser és millor no llegir-la més i llegir les que et facin somriure...
ResponEliminaQuan vegi a PM li faré arribar aquest petó. Segur que el necessita i l'agraeix. Gràcies Sílvia!
ResponEliminaTens raó anònim. Seria la millor opció pel nostre protagonista. Li ho comentaré, també.