diumenge, 17 de febrer de 2013

Conversa escrita

Cada cop que la llegia, PM tenia llàgrimes als ulls; però no per això podia deixar de fer-ho una i altra vegada. Com un flagell, aquella conversa escrita li feia a cada fuetada, a cada lectura, més mal.

3 comentaris:

  1. potser és millor no llegir-la més i llegir les que et facin somriure...

    ResponElimina
  2. Quan vegi a PM li faré arribar aquest petó. Segur que el necessita i l'agraeix. Gràcies Sílvia!
    Tens raó anònim. Seria la millor opció pel nostre protagonista. Li ho comentaré, també.

    ResponElimina