L’Albert Casals
és un jove de qui molta gent n’hem sentit parlar perquè ha escrit un parell de
llibres (El món sobre rodes i Sense fronteres) i ha estat protagonista d’un documental (Un món petit)
perquè ha viatjat per mig món en cadira de rodes i gairebé sense diners després
d’haver superat una leucèmia.
En aquesta entrada vull parlar-vos d’una idea del seu llibre “El món sobre rodes” que em va agradar molt i que l’explica amb un desvergonyiment, propi de l’edat, que quasi fa feredat de tan òbvia que sembla quan la llegeixes.
Diu que si fem
una cosa és perquè volem, i, si no la fem, és perquè no. Explica que el no
puc perquè... és sempre una excusa. Té tota la raó, oi? La qüestió no és si
podem o no sinó si volem o no. L’única trava és el preu que estem disposats a
pagar per fer una cosa i no una altra. I aquest preu cadascú se l’imposa.
Potser si tots entenguéssim això així, ja no ens semblaria que la llibertat és
una quimera. Som lliures i triem, constantment triem i decidim què fem. En el
fons ningú no ens impedeix res ni ningú ens obliga a res. Que no vulguem pagar
segons quin preu per exercir la nostra llibertat ens pot semblar lògic, sensat
i, fins i tot, coherent; però aquest preu ens l’autoimposem i el tria cadascú.
Diu l’Albert Casals: A mi m’encantaria volar, però de moment encara no estic
disposat a acceptar les conseqüències que hauria d’afrontar quan arribés el
moment d’estavellar-me contra el terra. No té res de dolent que no vulgui morir
esclafat a canvi de volar: és la meva opció. Per tant, no té res de dramàtic
que vulgui volar i no ho faci.
Quan vaig llegir
i comentar aquesta idea amb adolescents em deien: “nosaltres no podem decidir
sí demà venim a classe o no; hem de ser-hi”. Jo els vaig convidar a que l’endemà
no vinguessin si estaven disposats a pagar el preu que això suposaria (poc
preu, per cert: una trucada a casa, potser una "bronca"... poca cosa més). L’endemà van
venir tots. Jo també vaig anar a treballar.
En tot cas, llegir el llibre amb adolescents és fantàstic perquè els arriba una altra manera de veure el món que és com un aire fresc que entra per la finestra per ventilar habitacions massa tancades.
Jo crec que el ens resulta difícil no és triar. ës més difícil renunciar (l'altre cara de la moneda) . Ets lliure de triar si acceptes el preu de la teva tria, peròla tria inclou renúncies!! I això a mi em costa més!!!
ResponEliminaJo ho voldria tot!!!