American History X

Si ara parlés d’una peli del 1998 podria quedar com a "fora de lloc" i més si fos una pel·lícula que devia ser l'únic mortal que encara no l’havia vista.

Si ara en parlés podria molt ben ser que diguéssiu d'on surt aquest ara?

Si ara en parlés potser em diríeu que d’aquesta pel·lícula ja fa 15 anys (15!!!) que s’ha dit tot.  

Si ara digués que l’argument parla molt bé d’on l’odi pot portar a l’ésser humà em podríeu dir que a veure si m’he pensat que estic descobrint la sopa d’all.

Si ara digués que Edward Norton està genial segurament em demanaríeu a veure si és que acabo de descobrir que aquest és el paper de la seva vida i que ja no tornarà a fer un personatge com aquest.

Si ara escrivís que la fotografia és fantàstica, sobretot del fragments en blanc i negre, us podríeu posar les mans al cap escandalitzats i dir-me que com gosava parlar fins ara de fotografia d’una peli sense haver vist aquesta.

Per tot això no parlaré en cap entrada d’aquest bloc ni ara ni mai d’American History X. 

Muts i a la gàbia!

- No encontraba respuestas porque hacia las preguntas equivocadas. 

Hay que hacer la preguntas correctas.

- Supongo que ahora debo decirle lo que he aprendido, mi conclusión ¿no?. 

Pues mi conclusión es que el odio es un lastre 

- Si bien la pasión puede tensar nuestros lazos de afecto jamás debe romperlos.

 Las místicas cuerdas del recuerdo resonarán cuando vuelvan a sentir 

el tacto del buen ángel que llevamos dentro.