dissabte, 22 de març del 2014

A Tata Martino

Diuen que a final de temporada marxaràs. “Diuen que has dit que...” Ja ho veus, en aquest país, d’un rumor que ningú no diu d’on ha sortit en fem notícia. I si es tracta del Barça, el rumor, normalment malintencionat, esdevé la notícia que encapçala tots el telenotícies i omple la primera pàgina dels diaris. Riu-te de la crisi (no només econòmica) o del procés d’independència; res no és tan important com el Barça.

L’estiu passat, sense saber ben bé com, et vas trobar ocupant el càrrec més envejat de Catalunya. I ningú no ho va entendre. Com podia ser que un desconegut (és clar que després, abans no arribessis, tothom parlava de tu i dels equips que havies entrenat com si et coneguessin de tota la vida), com podia ser, deia, que un desconegut es convertís en l’entrenador del Barça?  N’hi ha que encara es freguen els ulls de la incredulitat.

Vas anar a parar a la banqueta d’un equip que els darrers anys havia estat el millor de la història del club. Un equip que ja (aquest “ja” hi és imprescindible aquí) ho havia guanyat tot. I que per això mateix, no s’havia renovat gens. Tan comprensible com covard. Quan alguna cosa funciona costa fer-hi canvis; fer-ho és de valents. Però no va ser aquest el  teu pitjor handicap. N’hi havia un altre que t’ha sabotejat encara més: el famós estil de joc del Barça!

El Barça de Guardiola ha jugat d’una determinada manera que ha omplert el club de títols. És cert. Amb Cruyff, amb Rijkaard... ja es jugava, més o menys, així. És cert també. I és amb aquesta manera de jugar que el Barça ha aconseguit més èxits. Deu venir d’aquí el corrent d’opinió majoritari que afirma i pontifica que el Barça no  pot jugar d’una altra manera! Però ningú no ha explicat mai per què és obligatori imposar aquest estil de joc. Ningú no ho sap contestar. Es dóna per fet. Voler-ho canviar equival a cometre heretgia. I ja saps què passava amb els heretges a l’Edat Mitjana:anaven a parar  a la foguera. Ara ja no es crema gent a les places dels pobles, però se’ls continua condemnant abans de ser jutjats. I a tu, mentre feies les maletes a l’Argentina, aquí ja se t’havia jutjat i condemnat. Mentre a la maleta hi posaves il·lusió, treball, professionalitat, “saber estar”... aquí l’entorn escrivia ratlles carregades de dubtes, d’escepticisme, de por... Resumint: No vas ser ben rebut. O si  més no, no se’t va rebre amb la confiança que et mereixies.

A partir d’aquí els resultats eren el de menys. O el Barça jugava com ho havia fet el de Guardiola (del Barça de Tito Vilanova ningú no en parla, com si no hagués existit: es va guanyar la lliga, però es van perdre les semis de la Champions per 7 a 0!!!) o la temporada se’t faria molt i molt llarga. De res no va servir guanyar la Supercopa, ni anar primers bona part de la lliga... la conclusió era sempre la mateixa: es guanya, però no es juga bé. I mentrestant ningú no semblava adonar-se d’un mèrit enorme: has aconseguit que l’equip no perdi el famós “estil de joc”, però que en canvi tingui altres recursos com el joc més directe. I això ho has fet possible en un equip que ja està de tornada, que ja no té gaire (o gens) recorregut, un equip que directiva i director tècnic, carregats de valentia haurien hagut de renovar encara que es guanyés. Deu ser aquesta la feina d’un director tècnic. També cal dir que si això s’hagués fet, jo crec que Guardiola encara seria aquí.

Entenc que vulguis marxar. Entenc que no vulguis passar per aquesta pressió, incomprensió. A ningú no li agrada ser jutjat a tothora i a més de manera injusta. Jo de tu marxaria. I ho faria després d’haver guanyat demà al Bernabéu, de guanyar la lliga vencent l’últim dia a l’Atlético de Madrid, de guanyar la Copa del Rei al Madrid, i de guanyar la Champions  després d’eliminar el Bayern a semifinals i la final a Mourinho. Després marxa. Els deixaries amb un pam de nas. No es mereixen altra cosa!

6 comentaris:

  1. Jo dec ser l'única que no entenc de futbol en aquest país replet d’entesos en la matèria. Tot i això crec que tens tota la raó del món, encara recordo aquell entrenador holandes Van gaal que resulta que tothom el recorda i l'anomena com aquell malcarat, un incomprès que al final va decidir marxar i ben fet que va fer,la gent massa sovint podem ser tant injustos.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres... Van Gaal... aquest sí que és tot un personatge "de cuyo nombre no quiero acordarme" hahahahaha

      Elimina
  2. Superb Quim!! saps el molt que l'admiro en totes les seves facetes i la teva mà ha escrit a la perfecció la carta que jo li hagués enviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exageres amb l'adjectiu, però... gràcies anònim!!!!

      Elimina
  3. El primer problema és que el Barça passi de les semifinals europees. Els segon que arribi a guanyar la lliga. El tercer que guanyi la Copa. I cap d'aquestes derrotes seria culpa de Martino. Les derrotes que vinguin tenen l'arrel en no haver fitxat com a mínim un central i un centracampista a més de fitxar en Neymar. Si cap d'aquests desastres passessin i es guanyés tot, la plantada de Martino seria de "chapeau". Però, vols dir que no li oferirien l'oro i el moro perquè no marxés?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec que el Barça guanyi la Champions. Crec que té no prou equip com per aconseguir-ho. Tot i que a al futbol tot pot ser. La lliga i la Copa és molt més factible.
      Més que calers, li haurien d'oferir quelcom impossible: tranquil·litat!

      Elimina