dilluns, 19 d’octubre de 2009

Viure per res o morir per alguna cosa

Fa uns quants dies em van enviar aquest text. Em va agradar molt i per això el vull compartir amb tots els qui llegiu el blog.

Sol passar que textos o cançons que en un moment donat no ens diuen res o no ens fan "ni fred ni calor", en altres èpoques ens els fem nostres com si allò ho haguésim escrit o composat nosaltres mateixos. Almenys a mi em passa. Quan vaig rebre aquest text em vaig emocionar perquè em van venir al cap moments que he viscut i que estava vivint. Llegir el text em va ajudar a veure que les coses que ens passen o que vivim no són cap exclussiva. En el fons, els éssers humans ens assemblem tant!

Qui me'l va enviar no sabia que l'encertava tant! I això m'ha fet pensar en el que dic en la presentació: compartir els pensaments ens pot fer més savis, més rics.


VIURE PER RES o MORIR PER ALGUNA COSA...

He après que ningú
no és perfecte...
fins que t'enamores.

 He après que la
vida es dura...
però jo ho sóc més!

He après que les
oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.

He après que quan sembres
rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.

He après que hauria d'utilitzar
sempre bones paraules...
perquè demà potser
me les hauré d'empassar.

He après que un somriure
és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.

He après que no
puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer
alguna cosa.

He après que quan el teu nadó
t'agafa el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.

He après que tots volen
viure al cim de la muntanya....
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.

He après que cal
gaudir del viatge...
i no pensar només en la
meta.

He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies...
quan són demanats i
quan en depèn la vida.

He après que com
menys temps malgasto...
més coses faig.

5 comentaris:

  1. Hola Quim
    jeje. Fa dues vegades que intento amb tota la meva bona fe a escriure un comentari i me n'havien sortit dos de tope diferents però molt xulos i no els he sabut enviar. I a més se m'han esborrat!!! Aixitgrrr... Ara només provo si ho sé enviar i a fer punyetes l'ordinador i la pip mare que el va piiiiiiiiiiiiip, pip, pip!

    Mercè

    ResponElimina
  2. Ostres, ara se m'ha enviat...
    Faltava escriure aquestes lletres, jeje, m'ho ha fet en David... Ara ja en sé, a veure...

    ResponElimina
  3. Iupiiii!
    Hola Quim
    Ara m'he animat, a veure si me'n recordo d'alguna cosa que t'havia escrit.
    A si, me n'alegro molt que hagis tingut aquesta idea de fer el blog -em pensava que es deia bloc!- i que hi vulguis escriure tots els teus pensaments. Però espero sobretot que tinguis moltes oportunitats de PARLAR-LOS amb moltíssima gent i que vulguin escoltar-los. És veritat que escriure ajuda a ordenar el pensament i els sentiments i tot, però parlar és la comunicació per excel·lència i, a més de regalar-te una quantitat de matisos enorme t'obliga a donar molt més de tu mateix. Anava a dir que com que a mi no m'agrada escriure... -però és mentida és clar, i tu ja ho saps!- Sí que m'agrada escriure, però també és cert que només n'he quedat satisfeta quan he escrit sense cap mena d'intenció comunicativa. Per plaer, només. Sense esperar-ne cap resposta de ningú. Per a mi. i tots els intents que he fet per comunicar-me per escrit m'han sortit bastant limitadets, com si diguéssim... Potser és que a mi m'agrada DISCUTIR!

    En fi, aquest tercer cop m'ha tornat a sortir diferent, no sé què carai et deia les altres dues vegades... Però m'alegro molt que estiguis MILLOR! I també m'agrada molt la cançó que t'han enviat. Tens amics que et coneixen molt bé i que t'estimen molt!

    Fins aviat, macu, estàs a punt d'arribar amb en Sergi de bàsquet i encara no he sopat!
    Ring, veus, ara truca en Sergi, David, vas a obrir? (És un sol)

    Fins aviat, macu, bona nit!
    Mercè

    ResponElimina
  4. Més que "parlar" dels meus sentiments, la idea és anar-hi publicant "cosetes" que se m'acudeixin en sentir una cançó, en llegir un llibre... És clar que en el blog parlo de mi, però d'una manera indirecta, a partir d'allò que sento, veig, i que em sembla que puc compartir amb els qui em vulgueu llegir. Jo també penso que allò que "realment" ens passa és millor parlar-ho amb gent. Aquesta és la meva intenció i així ho vull anar fent.
    Del que digui aquí tampoc no n'espero cap resposta de ningú, si bé és cert que l'interessant d'un blog és que la gent hi aporti els seus comentaris.
    Per cert, amb la teva "familiaritat" a l'hora d'escriure -com si ningú més hagués de llegir els comentaris; tot i que és cert que els llegirà poca gent!- has trencat en 1000 bocins tot el "glamour" del blog! Jajajajaja.
    Una abraçada!
    (Amb la meva abraçada i el teu "macu", encara haurem despistat més gent! Ai, que complicat és tot plegat!. O no?)

    ResponElimina
  5. Oh, lo xientoooooo!
    És veritat que no queden gaire "glamourosos" els meus comentaris, ostres, ja em corregiré una mica d'ara endavant...
    Però despistar la gent no, home, fixa-t'hi que fàcil, ho diu el teu text -que no és una cançó, jejeje-:

    "He après que quan sembres rancúnia i amargura...
    la felicitat se'n va a un altre lloc"

    I ningú no ha de permetre que això li passi!

    Mercè.

    ResponElimina