dimarts, 17 de novembre de 2009

Muntanyes

A més dels llibres i la música, també m'agrada anar a caminar. Disfruto trepitjant els camins i cims, normalment, del Pirineu. L'esforç que suposa la pujada queda plenament recompensat per la bellesa del paisatge i la tranquil·litat de la qual se sol gaudir. Cap cim va cara avall! Tots suposen un esforç que val la pena de fer.
L'altre dia vaig anar al Coma d'Or. És un cim assequible i de bon fer. Jo feia temps que no anava a caminar i el vaig poder gaudir sense massa entrebancs. Tanmateix, tinc la impressió que hi ha altres èpoques de l'any que encara és millor per anar-hi. Una, la primavera; l'altra, l'hivern. A la primavera perquè es veu que les faldes de la muntanya queden cobertes de ginesta (d'aquí el nom de Coma d'Or). Diuen que l'espectacle és fabulós. L'altre bon moment deu ser a l'hivern. La suau pujada fins el cim ha de ser espectacular plena de neu. Ganes de tornar-hi!
L'últim cim que he fet és el Pic de la dona, a la zona de Vallter. Aquest ja el coneixia. També es un cim assequible i de bon fer. La idea era fer també el Bastiments, però el fort vent ens ho va impedir.
Gairebé sempre vaig a fer aquestes excursions amb l'Esteve. Un bon amic, lector i col·laborador d'aquest blog.

2 comentaris:

  1. Hola Quim ja veus gaudint del teu bloc, quina raó que tens quan descrius la bellesa dels paisatges que caminem, la pau que ens omple al fer-ho i alguna que altre sorpresa agradable, que s'escapa a l'ho escencial de la caminada, com per exemple descobrir l'altre dia un gran cantautor que em va fer la matinal encara més complerta i joiosa, fins aviat.
    Esteve

    ResponElimina
  2. Hola nens!
    Ei... espereu-me que jo també vull venir a caminar!! Ja he demanat al tió unes trèking noves i espero estrenar-les aviat amb vosaltres.
    Ara que fa uns mesos que no "escampo la boira" pels cims del Pirineu, m'he adonat que necessito també com vosaltres, gaudir dels paissatges, del caminar i de la immensitat de la natura que fa marxar els "mals esperits" que anem acumulat dia rera dia, a la feina, a casa, etc... Espero poder-vos acompanyar en la propera sortida que feu i gaudir de la vostra companyia i amistat.
    Per cert... de tornada anirem a dinar, oi?
    Jordi

    ResponElimina