dimarts, 12 de gener de 2010

"5.000 años"

A l'entrada sobre Pedro Guerra, algú parlava de la cançó 5.000 años. Efectivament, és molt maca. I la història que la va inspirar, molt tendra:
L'any 2007, uns arqueòlegs van trobar, a Itàlia, uns esquelets d’uns 5.000 o 6.000 anys d’una parella  jove abraçada. Òbviament, és un fet que va sorprendre els mateixos arqueòlegs i que va suscitar tot de comentaris. Potser el més repetit, aquest: "L'amor pot arribar a ser etern". Jo no n'estic segur d'això, eh!
[La notícia, amb la foto]

A partir d’aquest fet, Pedro Guerra va fer aquesta cançó tan maca. Us en transcric un fragment. Si cliqueu a l’enllaç la podreu veure interpretada en directe amb la col•laboració de Quique González. Excel•lent!
5.000 años (versió en directe i editada en el CD "Vidas, en vivo")

5.000 años
y aún estoy por tus huesos abrazado a tus huesos
respirando tu olor

5.000 años
y aún me saben tus besos al sabor de los besos
que se dan con sabor
nos protegió la primavera con una sábana de flores
y en el otoño de hojas secas melancolía en los colores

5.000 años
y no pudo ni el tiempo a través de los tiempos
eludir la pasión
y nos encontrarán
y sabrán que alguien te amó
el devenir será testigo
de cómo al hilo del amor
viví una eternidad

2 comentaris:

  1. Jo crec que l’amor no és etern. Pobres esquelets. Mentre estaven enterrats era amor. Ara de mica en mica, amb el contacte amb l’aire (ara potser riuràs, però porto una paranoia amb això), s’aniran fent malbé. Res és etern. Tot neix i mort. Naixem, creixem, vivim, envellim, morim i ens descomponem. Jo crec que la nostra ànima, igual que el cos, també mort. I, un cos sense ànima, pot estimar? Jo crec que no. No sé, l’amor etern és un tema molt difícil i si, a més, el barregem amb el tema de la mort... Tela manela!!! Jajajajajjaj. Quim... a veure si busquem temes més fàcils per comentar!

    Gemma.

    ResponElimina
  2. És cert que no hi ha res que tingui pinta de ser etern. No deu existir això de l'eternitat. Dius que l'ànima també es descompon. Tenim ànima? Com deu ser? Per a què "serveix"?
    Estic d'acord amb tu quan dius "pobres esquelets": Tan bé que estaven enterradets sense que ningtú xafardegés sobre el seu amor... "etern" (jejejeje)
    "Temes més fàcils per comentar". Que bo! Sembla que encara et demani un comentari de text dels que us feia fer... Era "guai", eh! (jajajaja)

    ResponElimina