divendres, 1 de gener de 2010

Primeres cançons

Aquest matí d'any nou m'he llevat amb música. A vegades, no em ve al cap res concret per escoltar –ni grup ni estil– i aleshores miro i remeno fins que veig un CD que em ve de gust posar. Normalment, n'acabo escollint un que fa temps que no escolto. És el que m'ha passat aquest matí. I he triat El concert d’homenatge a Carles Sabater. Així doncs, com si fos el primer anunci de l’any, aquest ha estat el CD que ha tingut el privilegi de ser el primer del 2010.

És un CD en el qual diversos cantants i grups versionen cançons de Sau. Els que vàreu llegir l’entrada sobre el disc de la marató d’aquest any, ja haureu endevinat que la Marina Rossell no és que, precisament, es pugui dir que m’agradi. Però en canvi, en aquest CD hi ha una versió de “Viatge llarg” que canta amb Pep Sala –l’altre component de Sau– que m’agrada molt. La lletra és molt maca. Molt, eh! Parla del valor de l’amistat.

Aprofitant, a més, que avui és el primer dia de l’any, us vull desitjar que aquest 2010 no us faltin mai els AMICS! El camí és llarg –altra vegada la idea d'Ítaca–, però junts es fa més bé.

Que no hi hagi penes, ni dreceres, ni paranys
Que no et faltin bons amics, que tinguis la ment en pau.
Que trobis tendresa i amors a qui estimar
i aigües tranquil•les on tu puguis fondejar.

Si la vida és injusta i algun cop et fa dubtar,
no et falti la força mai per poder continuar.

Que el camí el sigui fàcil i no t'aturis mai,
la nit és un viatge llarg, però s'ha de poder arribar.

Que no hi hagi penes, ni promeses, ni enganys.
Que ningú et digui mai per on has de passar.

Si el vent et ve en contra quan els temps siguin durs,
que sempre hi hagi una mà on et pugis agafar.

Quan les nits siguin fredes, que et puguis abrigar.
Que no et faltin mai companys amb qui poder conversar.
Quan el camí s'acabi o creguis haver arribat,
sigui on sigui aquest lloc, jo t'estaré esperant.

La nit és un viatge llarg, però jo t'estaré esperant.

Viatge llarg

4 comentaris:

  1. Hola Quim!
    Em fa il·lusió desitjar-te un bon any 2010 des d'aquesta "finestra" del teu bloc.
    Que de veritat sigui un any on puguem fer camí al costat dels amics, sempre és més agradable caminar en equip. I encara que el camí sigui llarg, val la pena arribar fins al final.
    Ja saps que també jo em compto en la llista dels teus amics, com tu ets en la meva.
    Una abraçada i un bon any!!!

    ResponElimina
  2. Ei Quim! Com va tot? T’escric per tornar-te a desitjar bon any! Suposo que deus recordar el primer cop que t’ho vaig desitjar! Jajajajajja Està molt bé aquest blog que tens. Espero que no et faci res que, de tan en tan, tafanegi una mica...

    Apa a cuidar-se molt!

    Gemma (la Musach, te’n recordes? Jajajajajaja. És ben bé que mai saps quan et retrobaràs amb una persona eh....)

    ResponElimina
  3. Ei Quim, torno a ser la Gemma.

    He rellegit el comentari i vull fer una correcció: de tant en tant.

    jajajajjajajajajajajajja

    ResponElimina
  4. Gemaaaaa,
    Que content que estic de trobar-te per aquí! I, evidentment, que m'encantarà que tafanegis per aquí de tanTTT i en tanTTT i, també, que hi escriguis!
    A veure si algun dia coincidim en algun lloc i podem fer una xerradeta. Ara fa moooooolt temps que no ens veiem (em sembla que des d'un dia a la biblioteca de la universitat de Vic, pot ser??? Sí, oi? jejejeje)

    ResponElimina