dimecres, 24 de febrer de 2010

"9"

Artísticament parlant, Lluís Llach és molt gran. Ho és tant, que no puc fer-ne una sola entrada en el bloc. La intenció és parlar-ne de tant en tant.
Avui vull fer referència al que, per a mi, és un dels seus millors treballs: “9”.
Editat l’any 1998, en el disc s’hi nota moltíssim la influència del productor i guitarrista Jordi Armengol. Aquest guitarrista que va acompanyar Llach durant uns anys està situat més a prop del rock i del pop que no pas d’allò que podríem anomenar “cançó d’autor”. Per això, “9” té cançons amb un toc de rock i pop que s’allunyen força d’allò que Llach acostumava a fer. Hi ha cançons amb una melodia i uns arranjaments musicals fantàstics. Això, combinat amb la qualitat de les lletres que solia crear Llach fa que hi hagi cançons que no em cansaria d’escoltar. En aquest sentit, destaco “Penyora”. Una melodia i una lletra fantàstiques queden perfectament arrodonides per la veu de Llach. Però no són pitjors ni “Una finestra al mar” ni “Un cinema paradís, si us plau”. Són les tres primeres tres cançons del CD i les que tenen més força, les que “enganxen” més. El CD comença de manera espectacular. Després ve “Novembre”. Probablement, la cançó més roquera de Llach i que dedica a Pedro Guerra. A la preciosa “Tendresa” la segueix una rítmica “Véns” dedicada al segle XXI. També molt i molt maca “Junts”, dedicada als nens del Casal del Raval i que fa posar la pell de gallina. També hi cap un toc d’ironia política a “L’Estanislau anant a Palau”. I finalment una cançó fantàstica: “La joia (cançó de rerevera)”.
Un disc imprescindible!

“Una finestra al mar i perdre l’àncora i enderrocar tants fars i abjurar els astres.. amb tu per a fer del nostre demà el fruit d’un art imprevisible” (Una finestra al mar)

Cap déu no feia preveure res, res, que anés més enllà d’un moment bonic, però el mag que inventa el destí va creuar els camins” (Penyora)

“Hi ha un cinema dalt del cel quan els somnis ens cremen” (Un cinema paradís, si us plau)

“Tu eres llum, eres por, eres pau i foscor ara dolç o amargant, ara fràgil i diamant” (Novembre)

“La tendresa que ens cura quan ens fa por la solitud” (Tendresa)

“Perquè has encès alguna llum en l’horitzó que tinc als ulls i que ara em sembla màgic” (Véns)

“Junts, junts, sempre junts, mentre al carrer veus nadalenques canten un món que els escarneix i els omple de tristesa". (Junts)

“Ja només sé cantar per dir-te que hi ha un món nou dins aquest món que et costa viure” (La joia, cançó de rerevera)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada