Ha hagut de conduir per una carretera estreta i plena de revolts tancats, unes esses que el feien guanyar alçada ràpidament.
Ha hagut de caminar durant hores, una forta pujada que no s’acabava mai.
Ha hagut de patir el vent intens habitual en aquell coll de muntanya, aquell vent que és el que més el molesta perquè es fica per tot arreu i augmenta molt la sensació de fred i l’esforç esdevé encara més feixuc.
Però tot això ha valgut la pena.Ara que és dalt del cim, mira l’horitzó, cap a les muntanyes que té al davant. El silenci és absolut.
Però K el trenca de cop.
Crida molt fort. Un crit que li surt de ben endins i que sembla que l’alliberi d’alguna cosa.
crida ben fort
fins que tothom et senti
fins que la por se’n vagi del teu cos
(Miquel Abras, Crida)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada