dijous, 26 de maig de 2011

Ningú es mor d'amor

Ja he explicat algun altre cop que a vegades se m’enganxa una cançó i no puc deixar d’escoltar-la. Ningú es mor d’amor he arribat a sentir-la 15 o 20 vegades seguides (i no exagero!), un cop rere un altre. No em demaneu el perquè. No el sé.

La trobo preciosa aquesta cançó (la lletra, la melodia...) i la interpretació que en fan en Litus (veu, quina veu!, i guitarra) i en Joan Eloi Vila (guitarra; que bé la toca!) és una meravella. Una autèntica joia per a l’oïda.

Espero que us agradi, encara que sigui una miqueta menys que a mi.



I com si fos de broma vam dedicar-nos a trencar-nos el cor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada