dimecres, 28 de setembre de 2011

Jo i ningú

Per aquest camí, a vegades costerut i a vegades de cara avall, que és la nostra vida, anem trobant persones que ens acompanyen durant una època, més o menys llarga i més o menys plàcida. Algunes d’aquestes persones tan sols en les creuem i les perdem per sempre a la que el camí gira cap a una altra banda. Altres romanen sempre més en nosaltres.

Però a qui mai perdem de vista i ens acompanya sempre més és “un mateix”; per això és tan important acceptar-nos, comprendre’ns, estimar-nos. Ho sé segur: primer ens hem d’acceptar i estimar a nosaltres mateixos; després podrem fer-ho amb els altres.

Això ho explica molt bé aquesta cançó de Els pets. És una balada amb una lletra fantàstica! Es comenta sola. No dic res més.

 

Jo i ningú
amagats i diminuts
fem volar coloms a fons perdut
a glops de vermut.

Jo i ningú
desvetllats com de costum
resistim la nit i els seus ensurts
sense encendre el llum.

Esquinçats
per tots els anys
de conviure plegats
pactem instants
de calma i són dolços
     però és un minut
i tornem al joc caduc
d'oblidar els instants de plenitud
en un pols absurd.

Jo i ningú
dissenyats per viure junts
un dia d'aquests farem les paus
sempre jo i ningú.

Un dia d'aquests farem les paus,
sempre jo i ningú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada