diumenge, 25 de setembre de 2011

Sobre la vulnerabilitat

Aquest dissabte passat van fer un programa extarordianri a Catalunya Ràdio sobre la vulnerabilitat. És allò que diem de les casualitats: sembla fet expresament per a mi aquest programa tenint en compte on passo ara.
N'he transcrit uns quants fragments. L'entrada m'ha quedat força llarga, però val molt la pena, de veritat! Al final de l'entrada teniu l'enllaç per si voleu escoltar tot el programa.

És la por a la desconnexió, a no ser acceptats pel altres, el que fa que ens tapem els ulls davant les nostre febleses. Adormim els sentiment de vulnerabilitat, l’amaguem. Ens allunyem d’aquest nucli de la por i la vergonya. Un nucli que també pot ser un bon punt de partida cap a l’amor i el sentiment de pertinença.


La vulnerabilitat atrau la tendresa dels altres.

En els homes encara els és més difícil acceptar la vulnerabilitat que en les dones. Els homes han estat educats per ser forts. Els homes ara comencen a plorar. Fins ara no ploraven o sigui que els era molt difícil acceptar que eren vulnerables, i en són moltíssim.

Lo bo és que l’emotivitat surti i no tenir por.


La por a mostrar la vulnerabilitat i els nostres sentiments surt d’una por més profunda que és la por a ser rebutjats, a no ser acceptats.


Si un té l’autoestima ben posada no necessita de l’apreciació ni de l’admiració de l’altre sinó que un se sent bé amb el que està fent i amb lo que és. L’autoestima és el pilar bàsic del que estem parlant. La por al rebuig i a la de no ser acceptats és a la base de moltes altres pors i una d’elles la de mostrar els meus sentiments, la meva vulnerabilitat. Si tinc una bona autoestima i sóc capaç, aleshores, d’obrir-me a l’altre i de mostrar la meva vulnerabilitat, l’energia de l’amor flueix molt millor. Quan som capaços de mostrar la vulnerabilitat, les emocions i els sentiments positius també afloren més i millor.


Si les altres persones et valoren, t’estimen, et comprenen és molt més fàcil resistir tots els cops dolents que et poden anar venint de l’exterior.


Podem tenir una fusió de sentiments que són com un volcà, però si aprenem amb la introversió la reflexió la meditació a anar cap a dintre també podem calmar el foc interior que a vegades irromp en sentiments descontrolats.


Si acceptéssim més aquesta vulnerabilitat que tots tenim, jo crec que tindríem una societat amb més tendresa, amb més escolta, amb més delicadesa, amb més sensibilitat


Hi ha una altra vulnerabilitat que és en els relacions més íntimes, més properes, que fa que et puguis sentir ferit per com actua l’altre, pel que et diu, pel que no et diu... i aleshores és una vulnerabilitat que et fa patir molt i aquí hem d’aprendre a protegir-nos.


De quina manera podem treballar la vulnerabilitat de tal manera que el que facin les altres persones no em senti ferida? Hi ha diferents mètodes: Primer, que el que un fa a l’altre, de fet, s’ho fa a si mateix; per tant si l’altre actua malament jo ho considero segons el meu judici i no començar a jutjar, a rebutjar, perquè tot això fa menys mal. No repetir a dintre perquè m’ha fet això, perquè no m’ho ha fet, perquè m’ha dit això, perquè no m’ha dit... no repetir a dintre com un martell que una vegada i una altra va ficant el dit a la ferida. Segon: no consumir allò que no et va bé. L’altre diu unes paraules, tu decideixes si les consumeixes o no i això requereix de control interior, de fins a quin punt jo deixo que el que fan els altres entri i m’afecti i travessi el meu cor. Ells ens passen una pilota i nosaltres tenim la possibilitat d’agafar-la a o no aquesta pilota.


És com un bumerang: si jo faig mal, el mal em retornarà. I el mateix amb la bondat i amb l’amor.


Moltes vegades la persona que fa mal o que actua des d’una agressivitat de la paraula, fins i tot de l’acció, és perquè es maltracta a si mateix; és una persona amb una carència d’afectivitat, d’amor, incapaç de mostrar la seva vulnerabilitat perquè l’ha amagat i el que necessitem nosaltres és més compassió i amor que no por, però ens fa por i des de la por ens sentim més dolguts.


La vulnerabilitat ve quan veiem que no manem sobre la nostra vida.

L'ofici de viure: acceptar la vulnerabilitat

1 comentari:

  1. Totalment d'acord!!!

    Sobre els mots ben travats: Els dies feliços passen de pressa, massa de pressa i de seguida s'esvaeixen (i tant! jo hi afegiria) però és el nostre deure elaborar-ne de nous!

    ResponElimina