dimarts, 9 d’octubre de 2012

Neus Català


Ahir, l’Albert Om va ser “El Convidat” de la Neus Català, una senyora de 97 anys que és l’única supervivent catalana del camp d’extermini de Ravensbrück.

El programa va ser fantàstic. Impagable!!

La Neus és un testimoniatge magnífic de coratge, d’esperit de superació, de lluita, de conviccions profundes, d’intel·ligència, de ganes de viure... Va ser un programa de pell de gallina i de llàgrimes als ulls.

Però avui és millor que jo no digui gaire res. Deixo que sigui la Neus qui s’expliqui:

- L’ocell torna al niu per morir. De veritat, eh! Els ocells tornen al niu per morir. Doncs jo he vingut cap aquí al meu niu.

- No em pensava que duraria tant. Diuen que “mala hierba nunca muere”.

- La majoria dels nazis ja deuen ser morts i vostè encara és viva.
 -Oh!! Encara es conserven. També eren "mala hierba", aquells sí.

- La vida és bonica i vaig lluitar a mort per conservar la vida. És d’aquelles contradiccions que té la vida, però és així.

- Oi que el seu pare de petita li va dir: “Neus, tu no abaixis mai els ulls per ningú”.
-
- Ho ha complert?
- I tant. Em va costar molts cops, però no vaig plorar mai davant d’un nazi.

- Com s’ho va fer vostè per resistir?
- Tenia uns ideals

- Quin sentiment té: ràbia, odi, venjança...?
- No. Justícia.

- Et fan sofrir cada segon, cada segon, cada segon... No et deixen la ment tranquil·la mentre estàs amb ells.

- Si el cervell no el fas treballar et tornes tonto.

- Jo no sóc una excepció. Sóc un testimoni.
  
- Tot el que ha fet a la vida ha valgut la pena?
- I tant! I tant! Potser no vaig fer tan bé com ho havia de fer, però ho he fet amb la intenció de no fer mal, de fer bé. De tirar endavant el carro. Si no fèiem res, no hauríem pogut avançar.

- Vam lluitar. No vam guanyar, però sí que hem guanyat perquè el món d’avui no és el món d’abans. Que sempre s’avança si es fa alguna cosa. Molta gent es pensa que lluitar és agafar una arma. No és això.
Què és lluitar?
Lluitar és unir-se per a una idea.
I quina és la idea que ha mogut la seva vida?
La justícia, la democràcia, la pau.

Des de l'estiu, tinc al prestatge dels pendents "Un cel de plom", el llibre que Carme Martí va escriure per deixar constància d'aquest testimoniatge. Avui acabo el que tinc entre mans i demà mateix el començo. Ja no puc esperar més!!


Per a la Neus, cada dia és una victòria; 
una batalla guanyada a la vida. (Albert Om)


3 comentaris:

  1. ha estat emotiu si!!! a mi m'ha frapat molt el que li va dir el seu pare!! quanta raó aquest home!!!...si m'ho haguessin dit a mi de jove...

    ja passaràs el llibre, hehehehehehe...
    ;)

    ResponElimina
  2. em quedo amb aquest fragment, per a mi i pel moment que vivim:

    - "Potser no vaig fer tan bé com ho havia de fer, però ho he fet amb la intenció de no fer mal, de fer bé. De tirar endavant el carro. Si no fèiem res, no hauríem pogut avançar.

    - Vam lluitar. No vam guanyar, però sí que hem guanyat perquè el món d’avui no és el món d’abans. Que sempre s’avança si es fa alguna cosa. Molta gent es pensa que lluitar és agafar una arma. No és això.
    - Què és lluitar?
    - Lluitar és unir-se per a una idea."

    ResponElimina
  3. Molt sentit, un dels millors programes de l'Om... No podia ser menys, impressionant persona! Ella sola va omplir pantalla i cors...
    I si m'ho permets, et suggereixo una banda sonora per a aquest retall:
    http://www.youtube.com/watch?v=agNHOzJACE8
    "Lluita i vida i els estels que onegin lliures, avui serem el món, parlarem tots!! ... La revolta es porta al cor"
    :-)

    ResponElimina