dimecres, 10 d’abril de 2013

La pedra de paciència


Primer. El títol.
La pedra de paciència o Sangué sabur és, segons la mitologia persa, una pedra màgica a qui se li expliquen les desgràcies, patiments, dolors.... La pedra escolta i absorbeix aquest patiment i es va inflant fins que esclata en mil bocins.
  
Segon. L’argument.
Un home. Mal ferit a la guerra ja només pot jeure al llit esperant la mort. Respiració feble, lenta i adormida.
Una dona. A punt de quedar-se vídua ja només li queda vetllar el cos exànime del seu marit i repassar el que ha viscut amb la família, amb ell...
El mateix home. Moribund, ni parla ni mira ni es mou.
La mateixa dona. Viva, ben viva. Tan viva com ressentida. Parla molt. Monòleg en veu alta que ningú no deu sentir. Sembla que la dona ha confós el seu marit moribund amb la “pedra de paciència”.

Tercer. L’atmosfera.
Una habitació tancada, fosca, com un confessionari. Olor a mort i a ressentiment.

Quart. L’estil
Frases despullades, sense res que hi sobri.  Frases curtes que tallen el ritme de la lectura com un ganivet tallaria aquell aire irrespirable.

Cinquè. Conclusió.
Una novel·la dura i impactant que és impossible que us deixi indiferents. Llegiu-la!


2 comentaris:

  1. Aquest llibre em va impactar moltíssim, el vaig trobar colpidor, dur i esplèndid. Segurament "Terra i cendra" també t'agradarà. (tinc les ressenyes al bloc).

    Acabo de llegir "Que ningú no et salvi la vida" i es veritat, és d'aquells llibres que un cop el comences et sedueix i no el pots deixar. Molt bo.

    Ens llegim.

    ResponElimina
  2. Quadern de mots, tinc moltes ganes de llegir "Terra i cendra". Em van dir que estava descatalogat, no sé si encara es pot trobar.
    Em fa molta il·lusió que hagis visitat el bloc i que hi hagis dit la teva.
    Ens continuem llegint!

    ResponElimina