dimecres, 3 d’abril de 2013

Tornar és lluny

Avui em sento afortunat ja que m'ha caigut a les mans per cAUsalitat aquest poema tan maco de Francesc Garriga. M'ha agradat molt i el vull compartir amb vosaltres.


escric: el temps s'escapa.

i el temps no fuig.
no sóc ahir, sóc sempre avui
sóc jo qui el deixa enrere.
i amb sang.

comença amb mi i acaba amb mi.
m'enganya, em sedueix, m'obsessiona
però li guio els dies

podré escapar-me amb ell
quan calgui, sense pors?

aquesta és l'única resposta que podria estimar
tot i que fos mentida.

Del poemari Tornar és lluny, Premi Carles Riba 2012
Publicat per Proa


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada