Thought of you

Em despertaria amb els primers acords

i em mouria al ritme de la balada

fins que apareguessis d’un aparent no-res;

d’un impossible no-enlloc.

M’aixecaria una i altra vegada.

Embriagat  per la teva dansa 

voldria agafar-te per fer-te ballar al compàs de la música

encara que t’esvaïssis com el fum.

Procuraria  retenir-te encara que fossis

com aigua que s’escola entre els dits.

Voldríem anar compassats 

-coreografia gairebé impossible-.

Alleugeriria el pes d’allò que ja és passat

perquè el son fos més lleuger.

Ressorgiries com l’au fènix i tornaries a alçar el vol.

I finalment,

voldries retenir-me, però potser fóra tard.

Quan tu despertis amb els primers acords,

siguis fum, aigua o ocell, crida’m, que encara et sentiré.