diumenge, 30 de juny de 2013

Micromicrorelats: Silencis

U: A la feina
Quan va entrar a sala on se solia reunir el Consell Assessor (què diantres devia voler dir “Consell Assessor”?) es va trobar tres taules que formaven una gran U. Al voltant, gent asseguda. Homes i dones seriosos que amb la mirada amenaçaven qualsevol gest de cordialitat, qualsevol somriure.  

Es va asseure a l’única cadira que quedava lliure i va mal dissimular un badall abans de sentir el President que demanava silenci. No li va costar gens aconseguir un silenci sepulcral i va poder començar el seu discurs. Un discurs ple de paraules buides. Plenitud  i buidor compartint el mateix espai: una atmosfera carregada de fingiment.

Quan es va obrir el torn de rèpliques, ell, un cop més, va preferir tornar a callar.


Dos: En aquell racó
Va acudir puntual a la cita en aquell racó de la ciutat oblidat de tothom. No li agradava fer tard i aquesta vegada, a més, tenia certa impaciència per saber què hi anava a fer.

De seguida es va recordar del que hi feia sempre: escoltar i... callar. Aquell cop també ho va fer. Hi ha gent a qui els agrada que el seu interlocutor calli. Així es pensen que tenen raó.


Tres: A l’hora d’esmorzar
Prenien llet de civada tenyida amb unes gotes de cafè endolcit amb sucre morè i uns cereals per esmorzar. No feia ni deu minuts que s’havien llevat i ja estava xerrant pel descosits. Se’n va adonar i va callar de cop. Ella va somriure, se’l va mirar i li va tornar a dir que no es creia que no li agradés parlar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada