dissabte, 19 d’octubre de 2013

Amor

L’any passat la van colgar de premis: millor pel·lícula estrangera als Òscar –a més estava nominada a 5 premis més-, millor pel·lícula europea de l'any 2012, millor pel·lícula en llengua no anglesa als Premis Globus d’Or i la Palma d’Or al Festival de Cannes entre molts d’altres. I la veritat és que se’ls mereix.

Amor és una pel·lícula maquíssima sobre l’amor. Una pel·lícula que explica l’amor des de l’únic lloc d’on se’n pot parlar amb prou coneixement: des de la vellesa. ¿Qui sinó ens pot donar lliçons fetes només d’experiències i allunyades de les paraules?

A mi no m’agraden les històries excessivament ensucrades per parlar d’amor,  però aquesta fuig d’aquest sucre que embafa i la pel·lícula acaba essent un al·legat maquíssim sobre l’amor. La metàfora del colom, fantàstica: t’atrapo, però et deixo anar.... L’amor entès com alguna cosa més que una simple i mesquina possessió.

No hi ha dubte que si una pel·lícula mereix portar aquest títol és aquesta.

Per cert, la interpretació d’ Emmanuelle Riva, fantàstica! Paperàs als 85 anys!!!!

Tan dolça com aspra, tan tendra com dura... asseieu-vos-hi bé i disfruteu-la!


– No hi ha motiu per continuar vivint. Sé que això només pot empitjorar. 
Per què ens imposem aquest càstig, a a tu i a mi?
   A mi no m‘imposes res.
   No estàs obligat a dir mentides.

2 comentaris:

  1. Quim, que bé has sintetitzat l'essència del film. Crec que és una de les millors pel•lícules sobre realisme humà que he vist els darrers anys.
    Tendre, dura, agradable, cruel, culta, intel•ligent, sensible, respectuosa, quotidiana, propera....on la llibertat i la dignitat arrodoneixen l'amor.
    Molt bon consell!!!!
    Gràcies

    ResponElimina