Chico & Rita

Chico & Rita, una pel•lícula de dibuixos fets per Javier Mariscal i dirigida per Fernando Trueba, és altament recomanable tot i que probablement passarà gairebé desapercebuda per les cartelleres dels cinemes d’aquest país, malgrat haver guanyat el premi Goya a la millor pel•lícula d’animació; de fet, en algunes ciutats importants de Catalunya ni tan sols l’han projectada cap dia.

La pel•lícula està dedicada al gran i veterà pianista cubà Bebo Valdés, de noranta-dos anys, que és, alhora, l’autor de la banda sonora. Molt bona, per cert.

El que s’explica és bastant típic i conegut: una història d’amor entranyable que sembla destinada a fracassar, però que cap dels dos mai dóna per perduda del tot. El jove pianista i la cantant es trobaran i s’allunyaran l’un de l’altre diverses vegades per diferents circumstàncies i motius, però com diu el lema de la promoció de la pel•lícula, “l’amor és una cançó que mai no s’oblida”.

Però no va ser l’argument el que més em va agradar de la pel•lícula sinó els dibuixos de Mariscal i, sobretot, el color i la llum. Javier Mariscal aconsegueix fantàsticament bé retratar les ciutats de l’Havana i Nova York, escenaris principals de la pel•lícula. Però sobretot els seus dibuixos reflecteixen perfectament l’ambient de les ciutats, dels clubs de jazz de l’Havana, dels locals més luxosos de Nova York... El retrat dels personatges, dels seus sentiments... també és fantàstic. I tot amb un traç aparentment senzill i simple. I sensacional l’ús del color: una autèntica meravella pels sentits!

Una pel•lícula diferent, sorprenent... una autèntica joia!