diumenge, 20 de març de 2011

El pare Manel

Haig de ser sincer i dir-vos que fins avui, fa a penes mitja hora, no havia sentit a parlar mai del pare Manel. Per tant, potser no ho hauria de fer de parlar d’aquest senyor de qui en prou feines en sé res. Ja veig que pecaré d’agosarat. Però m’atreveixo a fer-ho perquè en el bloc es tracta d’explicar-hi retalls que faig de coses que em vénen al cap; i aquest matí en llegir la notícia de la seva possible excomunió, n’he volgut saber més coses i, alhora, dir-hi la meva.

Resulta que aquest capellà s’ha destacat, des de fa molts anys, per ajudar els més necessitats del barri de la Trinitat de Barcelona. Té una fundació per poder ajudar aquesta gent i cada any s’organitza un festival per recaptar fons perquè pugui continuar amb la seva tasca. Fa uns dies es va publicar la seva biografia, escrita pel periodista Francesc Buxeda. En el llibre es veu que hi explica que el pare Manel va ajudar a avortar una noia de només quinze anys per evitar que morís dessagnada. Sembla ser que aquest fet pot provocar que l’església catòlica l’excomuniqui, quelcom més propi de l’Edat Mitjana que del segle XXI.

No jutjaré ara si l’avortament hauria d’estar legalitzat o no. És un debat que de tan vell em fa mandra. Però, segurament, hi ha moltes circumstàncies i molts matisos que podrien fer que aquesta pràctica pogués ser acceptada com la que el pare Manel relata en el seu llibre. Tant de bo fóssim capaços de redactar unes lleis que sabessin distingir entre les diferents circumstàncies en què un fet pot esdevenir-se. D’això se’n diu tenir en compte els atenuants.

En tot cas, i, com ja he dit, partint de la desconeixença i la ignorància (que atrevits ens fa la ignorància!), vull manifestar la meva admiració per aquesta persona que, per cert, va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla de la Ciutat de Barcelona l’any 2009.

I, evidentment, així que pugui (la primera edició es va esgotar en pocs dies) llegiré aquest llibre. Segur que s’hi deu aprendre molt sobre el que és i hauria de ser la tasca evangelitzadora al segle XXI: ajudar el més necessitats trepitjant el terreny que probablement aquell Jesús de Natzaret hagués trepitjat si hagués viscut a Barcelona avui mateix.

http://www.llibreparemanel.info/

He viscut, visc i vull viure la meva fe dintre de l’Església, però a la meva manera. (Pare Manel)

1 comentari:

  1. Està clar que no recordem un passatge del Nou testament on diu:"Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra" Perden el temps jutjant els demés quan hi han temes molt més importants per resoldre i fem els ulls grossos!!!

    ResponElimina