dimarts, 4 de desembre de 2012

El disc de la Marató - 2012

Com cada any, la tradicional entrada sobre el disc de la Marató.
Una opinió ben personal, totalment subjectiva i gens experta sobre les cançons que més m’han agradat del CD. Malgrat tot, ja sabeu que el més important en aquest CD no és si és bo o dolent sinó el que implica el fet de comprar-lo: una petita contribució a una malaltia que, jo diria, directament o indirectament, segueix afectant a gairebé tothom.

Les tres que m’han agradat més són les versions que fan Menaix a Truà i Glaucs, la que fa Alejandro Sanz i la que canta Miguel Bosé, Vírgina Martínez i l’Orfeó Català.

- Els Menaix a Truà i en Jofre Bardagí (cantant de Glaucs) fan una molt bona versió del conegut himne del Liverpool You'll never walk alone que quan es veu a la TV cantat pels seguidors abans de començar un partit impressiona. Al camp ha de ser una passada. La lletra és fantàstica!!


Quan caminis cap a un somni 
alça el cap ben alt.
I no tinguis por, cap neguit.


-M’agrada molt, -molt eh!- la cançó d’Alejandro Sanz. Ell mateix canta una cançó del seu últim disc, que per aquesta ocasió ha traduït –fantàsticament bé-  en Serrat al català. És una cançó “típica” d’Alejandro Sanz, però li atorgo el mèrit de fer-ho en català i que és una molt bona lletra. Si a més la seva veu us agrada... Gairebé diria que la cançó m’agrada bastant més en català que l'original en castellà. Molt bona aportació!


Ara t’ensenyo on va dur-me la vida
i les ferides que em va deixar l’amor.
Ara no vull crits, ni drames,
sols una conversa tranquil·la entre els dos.


- La tercera cançó que prefereixo d’aquest CD és una versió que d’una peça de Lax’n Busto. Miguel Bosé, Vírginia Martínez –la cantant de La porta dels Somnis- i l’Orfeó Català han fet una magnífica versió de Tornarem. La lletra és molt maca i amb aquesta combinació de veus tan atrevida –Miguel Bosé, Orfeó Català...- queda genial.


Rere els núvols hi ah un sol tan gran
que mai ningú no pot amagar.
Rere els dubtes hi ah la veritat.

- També m’agrada la cançó de The Alan Parson Project que fan els de La Casa Azul. Una cançó amb un ritme que enganxa i amb una lletra que també s’ha d’escoltar. Bona aportació!

Segueix el teu camí endavant, no deixis de somiar.

- Una altra cançó fantàstica és la versió amb tocs clars de flamenc que fa Miguel Poveda de la conegudíssima cançó de Violeta Parra Gracias a la vida. Saber que Violeta Parra es suïcidava un any després de compondre aquest cant a la vida fa que, si més no, la cançó no et deixi indiferent.


Gràcies a la vida
Que tot m’ho regala.

- I també vull destacar el Rap Som guerrers que Porta ha creat especialment per aquest CD. Com s’adiu a l’estil del Rap, la lletra directa, sense concessions, t’arriba de dret a l’estómac.

Som guerrers, no estem fets per abandonar.
Si estem junts no hi ha res que ens pugui aturar
Si caiem ens hem d’aixecar, no queda un altre remei,
Nosaltres no ens rendirem sense lluitar.
                                                                                                                                                                                                                                                         - Una altra cançó interessant en aquest CD és la festiva , però potser excessivament repetitiva, Som persones de The Killers i que versiona Txarango. Per cert, som persones o titelles?


No hi ha missatges que no rebis.

Deixa que el cor sempre et bategui.

2 comentaris:

  1. Gràcies per fer aquest comentari anual sobre el disc de la Marató. Molt interessant!!

    ResponElimina
  2. De res CDM. Celebro que l'entrada t'hagi agradat. El CD de la Marató és sempre molt xulo! Realment val molt la pena!

    ResponElimina