diumenge, 9 de desembre de 2012

Que ningú no et salvi la vida


Ostres, m’ha deixat amb la boca oberta! 

Que ningú no et salvi la vida és un llibre totalment absorbent, impossible de deixar-lo fins que no l’acabes. 217 pàgines llegides d’una tirada! Un dels millors llibres que he llegit últimament, sense cap dubte.

La novel·la està estructura en quatre parts perfectament equilibrades com si fossin les potes d’una taula que no pot bellugar-se gens perquè allò que s’hi ha deixat al damunt és d’una fragilitat extrema.

Segurament que a algun lector li decebrà el final perquè... acaba com acaba (és que no vull donar pistes, ni una!), però aquest final inesperat encara la fa més gran a la novel·la. Què carai, quan la literatura té aquesta capacitat de sorprendre és més fascinant encara!

En Víctor va salvar la vida a l’Enzo. Ara en Víctor li’n demana comptes. Vint anys després, algú llegirà una carta amb una petició molt concreta. Un altre favor.

Més enllà de l’argument, la novel·la parla de la vida i la mort, de l’amistat, de l’amor, de la culpa, de la compassió, de situacions límit, de cruïlles on has de triar (el dret i el deure de triar constantment!)...

A més, és un llibre ple d’aquelles frases impactants, que tenen molt de suc, que diuen “coses”, encara que a cadascú li diguin coses diferents. Ja m’enteneu.

Un home existeix perquè existeixen els altres és la primera frase del llibre. I partir d’aquí ja no podreu parar de llegir.

Llegiu-lo, de veritat!

Per cert, si un dia algú us salva la vida, què estareu disposats a fer per recompensar-li?


* Sempre havia dit que valia més penedir-se del que s’havia fet que del que no s’havia arribat a fer.

* La vida sempre es torna una cosa inesperada.

* L'atzar no és pas un joc amb regles definides i moltes vegades es disfressa de destí

- Canviaries alguna cosa de la teva vida?
- Del que ja he viscut vols dir? El problema és que si canvies una sola cosa, moltes de les que no canviaries desapareixen; la vida no és una suma, és una equació.

* Tots dos escolten el silenci de l’altre.

* Què devia permetre que dues persones continuessin juntes després de tant de temps? L’amor? La por? Es tocaven en algun punt, l’amor i la por?

8 comentaris:

  1. Oi tant!!!! T'agradarà, ja veuràs!!!

    ResponElimina
  2. Hola! Sóc la Flavia (Company). Moltes gràcies pel teu comentari. Wow! La veritat és que lectors com tu justifiquen de llarg la passió de dedicar la vida a la literatura.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Oh!!!! Quina il·lusió que hagis visitat el bloc i que hi hagis escrit. A més, has fet una entrada en el teu amb un enllaç cap a aquesta entrada. Gràcies!!!!!
    Ja he deixat el llibre a una bona lectora i ahir vaig convèncer una companya de feina perquè el regali aquest Nadal. ;)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Doble agraïment, doncs!
    Seguim!
    Bones festes!

    La Flavia des d'un altre ordinador. :-)

    ResponElimina
  5. Bones Festes, Flavia. I a tothom , és clar!

    ResponElimina
  6. Ja me l'he llegit Quim i tens raó, quan comences no el pots deixar. I el final... inesperat com dius!!
    L'he trobat molt ric en idees i molt ben explicades. He passat una bona estona. Gràcies Quim!! Gràcies Flavia!!

    ResponElimina
  7. Celebro que t'hagi agradat CDM!
    A mi no em donis les gràcies. A la Flavia, sí!!

    ResponElimina