dimecres, 27 de març de 2013

No puc deixar d'escoltar-la_02

L'entrada anterior l'he redactada aquest matí, tot i que al final no m'he decidit a publicar-la. Però l'he guardada a la carpeta dels "esborranys". Aquest vespre mentre conduïa, m'he quedat enganxat a aquesta altra cançó del mateix CD de versions de cançons de Els Pets. Una peça magistral de Feliu Ventura. A més plovia... He fet uns quants quilòmetres amb aquesta cançó al reproductor un cop i un altre. Quan he arribat a casa he decidit que en faria una entrada i que publicaria l'anterior. Així doncs, aquí la teniu. Disfruteu-la!




Està plovent i no tinc cap pressa,
està plovent i no tinc cap son;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent però em vull mullar.

La meva ment necessita aigua fresca,
i el pensament vull refrigerar;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent i em vull mullar.

No em doneu solucions, no vull raons,
no més problemes d'emocions.


Sento l'olor de terra mullada,
és el millor per refrescar el cap;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent i em vull mullar.


No tinc paraigües, però m'és igual.
Està plovent i em vull mullar.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada