No puc deixar d'escoltar-la_02

L'entrada anterior l'he redactada aquest matí, tot i que al final no m'he decidit a publicar-la. Però l'he guardada a la carpeta dels "esborranys". Aquest vespre mentre conduïa, m'he quedat enganxat a aquesta altra cançó del mateix CD de versions de cançons de Els Pets. Una peça magistral de Feliu Ventura. A més plovia... He fet uns quants quilòmetres amb aquesta cançó al reproductor un cop i un altre. Quan he arribat a casa he decidit que en faria una entrada i que publicaria l'anterior. Així doncs, aquí la teniu. Disfruteu-la!

Està plovent i no tinc cap pressa,

està plovent i no tinc cap son;

no tinc paraigües, però m'és igual,

està plovent però em vull mullar.

La meva ment necessita aigua fresca,

i el pensament vull refrigerar;

no tinc paraigües, però m'és igual,

està plovent i em vull mullar.

No em doneu solucions, no vull raons,

no més problemes d'emocions.

Sento l'olor de terra mullada,

és el millor per refrescar el cap;

no tinc paraigües, però m'és igual,

està plovent i em vull mullar.

No tinc paraigües, però m'és igual.

Està plovent i em vull mullar.