dilluns, 8 de juliol del 2013

Mots ben travats_14

A vegades penso que el cor de les persones és com un pou molt fondo. Ningú no sap què hi ha al fons. Només t’ho pots imaginar per les coses que de tant en tant pugen surant fins a la superfície.

                                                          Haruki Murakami - El salze cec i la dona adormida
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. Carme Rosanas8 de juliol del 2013, a les 19:29

    I a vegades t'ho imagines bé i a vegades t'ho imagines malament.

    Genial, sempre, Murakami.

    ResponElimina
  2. Quim9 de juliol del 2013, a les 11:07

    Només si ens l'escoltem bé, podem encertar què s'amaga al fons d'aquest pou tan profund.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)