1979

1979 és una cançó de Joan Dausà (músic, actor, locutor, animador infantil...) que té un disc fantàstic que es diu "Jo mai mai".

1979 no és la cançó més coneguda del disc, però, per a mi, és una de les més maques. I des d'ahir, que en conec el significat, encara m'agrada més.

Joan Dausà va quedar orfe de mare quan ell només tenia 20 dies i li dedica aquesta cançó. És cert que és una cançó trista, melancòlica, però... taaaant maca!

A més, m'agrada molt el que Joan Dausà diu en en una entrevista:

"... 1979 està dedicada a la meva mare que va morir quan jo tenia vint dies de vida. Vaig tenir la sort de tenir una segona mare, per tant aquesta cançó no neix d'un trauma sinó d'un agraïment a algú que va permetre que jo visqués"

Agraïment sentit a qui t'ha "permès viure"! Agrair des del cor i, sobretot, agrair "malgrat les circumstàncies". Gens fàcil, però fantàstic i, diria, necessari, alhora.

És una cançó maquíssima amb una lletra de "pell de gallina". D'acompanyament musical, tan sols un piano tímid que en prou feines gosa sonar i sembla, més que res, un testimoni privilegiat de l'emoció que es desprèn de la lletra.

Amb por va deixar aquest món

complint un acord pactat amb la mort:
viuria per tenir el nadó,
omplir-lo a petons
i abraçar-lo suau i fort. 

Per ell va cosir un llençol
que parla de contes de petits herois.
D'acord. Un pacte amb la mort,
arriba el moment de marxar amb el vent.
Que el sol em cuidi el petit

i la lluna aprengui aquella cançó de bressol

que cantaria jo per ell cada nit

però sé que està escrit.

D'acord.

Jo sóc el petit heroi que ha cuidat el sol

i dorm a la nit amb cançons de bressol.

I tinc un pacte amb el vent que em parla de tu

i em diu que estàs bé.

I sé que sents la cançó des d'aquell racó

on s'abracen la vida i la mort.