Un fragment del llibre L'informe de Brodeck sobre la por:
"Sé fins a quin punt la por pot transformar un home. Abans no ho sabia, però ho vaig aprendre. Al camp de concentració. Hi vaig veure homes xisclar, picar el cap contra les parets de pedra, llançar-se sobre els filats tallants com fulls d’afaitar. He vist gent fer-s’ho als pantalons, buidar-se del tot, vomitar, treure de dins tot el líquid que tenien, humors, gasos. N’he vist alguns que resaven i d’altres que renegaven del nom de Déu, cobrir-lo de renecs i injúries. Fins i tot vaig veure un home que es moria. Moria de por, quan un matí acabava de ser designat en el joc dels guàrdies com el proper que seria penjat. I quan el guàrdia es va aturar davant seu i li va dir rient: “Du!”, l’home es va quedar immòbil. El seu rostre no va trair cap emoció, cap trasbals, cap pensament. I quan el guàrdia començava a esborrar el somriure i a alçar el bastó, l’home va caure, de cop, mort, abans que l’altre l’arribés a tocar." (pàg. 215)
Perquè tots hem après a tenir certes pors. Només falta que algú s’aprofiti de la nostra debilitat poruga i l’exploti. (Article publicat a El Periódico, el 16 de maig del 2007 per Josep Maria Terricabras"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada