dilluns, 20 de desembre de 2010

Entrevista a Joan Margarit

Fa uns dies, "El 9 nou", un bisetmanari comarcal, publicava una entrevista a Joan Margarit, poeta del qual ja vaig parlar en aquest bloc en una entrada del juny d'aquest any. L'entrevista és molt interessant i per això la publico en aquest bloc. Llegiu-la atentamnet; diu moltes coses que podem fer nostres.

- Què és això que tenim més a prop i més a l’abast del que ens pensem?
Dit d’una manera planera, és fer les paus amb un mateix. (...)

- Com s’hi arriba, a aquest equilibri partint del dolor?
Amb el dolor no hi pots lluitar, no el pots gestionar, tant el físic com el moral. Has d’esperar que passi. Però després ve un sentiment que és de gran complexitat i riquesa, i que tu ja pots gestionar, que és la tristesa. Aquí ja hi entra la teva genètica, la manera de ser... i la cultura. Cultura vol dir que en funció del que tu saps, pots gestionar aquella tristesa, i transformar-la en protectora, dolça. La tristesa és el sentiment més complex que hi ha, junt amb l’amor. És el que hi ha en aquest llibre: gestionar la tristesa. Això t’obre un camí, que de sobte veus que no és lluny ni difícil. No és lluny ni difícil deixar-te la vida en l’únic en què te la pots deixar: en l’amor.

- L’amor és doncs la nostra taula de salvació?
No n’hi ha d’altra, perquè l’antítesi de l’amor és la por. Amor i por, en si no són res. És el que generen. La por genera ansietat, enveja , menyspreu...tots els pecats capitals la tenen com a denominador comú. L’amor, en canvi, genera tot allò que és positiu.

- Quan diu por vol dir, per tant, negació?
Sí, i és més fàcil dir no que sí. (...) El consell seria buscar un lloc des del qual admirar, no un lloc des d’on menysprear.

- En canvi, estimar i admirar van junts?
Com pots estimar algú que no admires? L’has d’admirar per alguna cosa per estimar-lo. (...)

- A fer les paus amb un mateix, només s’hi arriba amb l’edat?
No, hi ha un moment en què cadascú sap en quin moment de la seva vida l’ha tingut.

- El moment en què tries entre l’amor o la por?
Sí, i si tries la por has begut oli, perquè podràs perdre molt temps... i això a vegades ho fas als 15 anys! El camí de la por és molt atractiu, això sí, et sembla que ets una persona important... menysprear algun altre, negar-li el pa i la sal et dóna una falsa impressió d’autogovern i de potència. Però és mentida; et falta una cosa fonamental, que és la humilitat. Sense ella, no entre en res de la part bona de l’individu.

- (...)

- La lucidesa va lligada amb la cultura?
No tenim gaires més eines que aquestes. Per conèixer-te tu mateix, per escollir bé, per saber que l’edat de l’aprenentatge s’acaba i després pots explotar allò que has après.. i per tot això només hi ha unes eines: la poesia –la literatura-, la música, l’art, la religió en alguns casos... Aquestes poquetes coses, i sobretot el perquè serveixen, són l’educació. Si no fos per això seríem com un ordinador de gran potència, però sense software, la cultura és el software.

- Hi ha un altre concepte que sorgeix amb força en aquest llibre: la dignitat. És un objectiu que cal perseguir en cada moment de la vida?
La dignitat, en el fons, no és més que el respecte per un mateix. No és la fatxenderia. Dignitat és trobar la manera que el que hi hagi dins teu sigui mereixedora de respecte i lloable per estimar els altres. Només arribant a aquesta conclusió, pots fer les paus amb tu mateix, i acceptar el destí.

- No li han dit que algunes d’aquestes reflexions són molt a prop del cristianisme, encara que vostè digui que cada cop se sent més allunyat de Déu?
És que el cristianisme és més que el concepte de Déu, és una civilització i una cultura. “Estimeu-vos els uns als altres” no és una afirmació sobre creure en Déu... O formes part de la cultura de l’ull per ull, dent per dent, o bé formes part d’aquesta altra . Llavors com estimem els altres? A mi m’és fàcil estimar la meva dona o els meus fills, però a vostè que no el coneixia... Em demanen un impossible? No, hi ha molts camins de l’amor. Els poemes són un acte d’amor, per exemple, són la manera que tinc d’estimar el s altres. Jo no escric per mi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada