dilluns, 27 de desembre de 2010

Sempre igual

Avui, al diari Avui hi ha una carta al director que m’ha encantat –tant pel com diu com pel com ho diu– i la vull compartir amb vosaltres. La carta fa referència a la notícia del dia 14 de desembre en què una dona veia com la seva filla naixia en una pastera mentre l’embarcació mig sotsobrava a la deriva. El nom de la nena, preciós: Felicitat.

La filla del mar (enllaç de la notícia)

La carta és molt curta, però diu moltes coses. Està signada per Genís, Magda, Marc i Aran Mayola. Des d’aquí i sense que, probablement, mai no ho sàpiguen, vull expressar-los les gràcies per tanta sensibilitat i manifestar, alhora, la meva enveja per saber explicar aquesta tendresa amb tanta senzillesa.

Sempre igual
Cada any, per aquestes dates, en qualsevol lloc del món hi ha alguna jove mare que no troba un lloc adequat per parir. Aquesta vegada el fill de Déu ha nascut en una barca, a prop d’un país més o menys ric, i és una nena.


També us deixo aquesta lletra i un vídeo sobre aquesta preciosa cançó de Chambao.

Papeles mojados

Miles de sombras cada noche trae la marea,
navegan cargaos de ilusiones
que en la orilla se quedan.

Historias del día día,
historias de buena gente.
Se juegan la vida
cansados, con hambre y un frío que pela.

Ahogan sus penas con una candela,
ponte tu en su lugar,
el miedo que en sus ojos reflejan,
la mar se echo a llorar.

Muchos no llegan,
se unden sus sueño
papeles mojados, papeles sin dueño.

Muchos no llegan
se unden sus sueño
papeles mojados, papales sin dueños.

Frágiles recuerdos a la deriva
desgarran el alma,
calaos hasta los huesos,
el agua los arrastra sin esperanza.
La impotencia en su garganta
con sabor a sal,
una bocanada de aire
les da otra oportunidad.

Tanta noticia me desespera,
ponte tu en su lugar,
el miedo que en sus ojos reflejan,
la mar se echo a llorar.
Muchos no llegan
se unden sus sueños
papeles mojados, papales sin dueños.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada