diumenge, 5 de desembre del 2010

Sea

Ja fa anys, algú em va regalar un CD de Jorge Drexler. El regal, del tot insesperat, va ser d’un gran valor per a mi; sobretot per qui me’l va fer i el perquè. Des d’aleshores, Drexler és un cantant que escolto de tant en tant. Des de fa uns dies el torno a escoltar i, sobretot, aquesta cançó que algú m’ha fet recordar que existia. M’agrada molt i la vull compartir amb vosaltres. Parla de com en el nostre camí sovint arribem en una cruïlla. Aleshores no ens toca més remei què decidir cap a on ha de seguir la nostra ruta. Segurament molts cops escollim a l’atzar sense saber ben bé si seguir per un corriol costerut o per un camí que, aparentment, se’ns presenta més ample i planer. És igual, el que importa és que a partir d’allà, “lo que tenga que ser, que sea”.

Gran cantant, gran cançó i magnífic missatge!

No us perdeu el vídeo i les frases i els missatges que van apareixent mentre sona aquesta magnífica cançó i alguns dels quals us transcric al final.



Ya estoy en la mitad de esta carretera
tantas encrucijadas quedan detrás...
Ya está en el aire girando mi moneda
y que sea lo que sea
Todos los altibajos de la marea
todos los sarampiones que ya pasé...

Lo que tenga que ser, que sea
y lo que no por algo será
No creo en la eternidad de las peleas
ni en las recetas de la felicidad

- En la obsesión de llegar, muchas veces olvidamos lo más importante: es preciso caminar.

- Elegir un sendero implica abandonar otros.

- Es mejor perder algunos combates en la lucha por nuestros sueños, que ser derrotados sin siquiera saber por qué se está luchando

- Sólo una cosa vuelve un sueño imposible: el miedo a fracasar.

- Siempre hay que saber cuándo una etapa llega a su fin. Cerrando ciclos, cerrando puertas, terminando capítulos, no importa el nombre que le demos.

- Lo importante es dejar en el pasado los momentos de la vida que se han acabado.

5 comentaris:

  1. Ningú s'equivoca quan pren la decissió de canviar de camí, quan agafar noves direccions, surt de ben endins. Imprescindible, creure i confiar en que el camí pres, per més giravolts que tingui, és el condueix a la felicitat. Així que endavant i camina !!

    ResponElimina
  2. Caminante, son tus huellas
    el camino y nada más;
    Caminante, no hay camino,
    se hace camino al andar.
    Al andar se hace el camino,
    y al volver la vista atrás
    se ve la senda que nunca
    se ha de volver a pisar.
    (Antonio Machado)

    ResponElimina
  3. Quan neix dins el cor la necessitat de parar... perquè el camí a seguir ja no es el nostre, es realment un pas important on el creixement interior reporta una felicitat sorprenent, (desprès d’un temps) .....
    Tots dos retalls d’aquet desembre son dels que transmeten....uffff
    Un peto, Quim!!!!
    Del Bages

    ResponElimina
  4. Tranquil·litat, vull confiar que tens raó amb el que dius i que "ningú s'equivoca quan pren la decisió de canviar de camí si surt de ben endins". Suposo que això és així si el que s'epera de la nova ruta és anar caminant cap a allà on siguem més feliços; però sempre confiant en què el camí en si mateix és la riquesa que en fa créixer.

    ResponElimina
  5. Que curiós que tots buquem la felicitat i que, en canvi, probablement, no sabríem ni definir ben bé què caria deu ser això de ser feliç. Tanmateix aquí és on rau el veritable sentit de viure: la recerca constant.
    Gràcies "Bages" per anar participant d'aquest bloc, sobretot des que, més que en cap altra moment, els pensaments que hi retallo són personals i quasi intransferibles. Però llegir-vos m'encanta.
    Una abraçada i un petó.

    ResponElimina