dimarts, 19 d’abril de 2011

Sobre el llibre del Pare Manel

Ja vaig dir en una altra entrada (20 de març), que volia llegir el llibre sobre el Pare Manel (Pare Manel. Més a prop de la terra que del cel). I l’he acabat just el dia en què els mitjans de comunicació han anunciat que el Bisbat havia decidit no excomunicar-lo. Sens dubte, una sàvia decisió.

El que explica el Pare Manel en el seu llibre no hauria d’escandalitzar ningú; al contrari, hauria de ser un model de comportament coherent. Coherència en els valors que proposa el Cristianisme, que no és el mateix que l’Església.

Que hagi pagat algun avortament per salvar la vida de les joves mares adolescents, que declari que estima molt la Conxita amb qui afirma que no ha tingut mai relacions... només poden ser motiu d’excomunió per una institució que des de fa segles sembla massa allunyada d’allò que eren els principis bàsics de la seva creació i d’allò que, teòricament, ella mateixa defensa i proposa.

En el llibre t’adones que encara queda gent que viu exclusivament per als altres. I, evidentment, “aquests altres” són els més dèbils (presos, marginats...).

Excel•lent testimoniatge en un segle XXI massa PLE de gent BUIDA!

“Per mi, l’experiència de Déu vol dir la llibertat i al revolució que encarna el personatge fonamental de la meva vida, Jesús de Natzaret.”

“Si tu consideres que el que has fet no està malament, en tot cas, en podem parlar i reflexionar-hi. Però , per a mi, el valor de la consciència individual és fonamental en l’experiència religiosa.”

“La tasca d’evangelitzar no es redueix a la transmissió de la paraula de Déu, a una religió o a uns conceptes, sinó a la vida.”

“M’identifico amb la bona gent que té uns plantejaments racionals”.

1 comentari:

  1. Les quatre m'agraden, la que trobo més encertada avui en dia és:

    “La tasca d’evangelitzar no es redueix a la transmissió de la paraula de Déu, a una religió o a uns conceptes, sinó a la vida.”

    ResponElimina