dijous, 29 de març de 2012

Escuma d'avellana

Quan el timbre de casa seva va sonar, les flames ja consumien els troncs d’alzina que havia posat a la llar de foc.

A la televisió explicaven que un membre de la casa reial estava acusat de corrupció i gairebé amb sarcasme enllaçaven la notícia amb l’augment del nombre d’aturats degut a la crisi.

Al forn, el tomàquet de les pizzes ja semblava cuit i el formatge començava a enrossir-se. Van mig omplir les copes amb un lambrusco ben fresc.  De postres, escuma d’avellana.

Aquell vespre plovia. La manta a penes els podia tapar a tots dos, però ajudava a alleujar la sensació de fred.

La televisió va anunciar que en uns grans magatzems ja havia arribat la primavera i tot seguit va començar l’emissió del concert de la cantant canària.

***
L’endemà, PM només recordava que la primera cançó havia estat Llueve i que havia sentit Te debo este sueño just abans d’adormir-se.

4 comentaris:

  1. Celebro que t'hagi agradat anònim.

    ResponElimina
  2. Sí CDM, escuma d'avellana ;) Però hi ha gent que prefereix dir-ne mousse jejejeje

    ResponElimina