dimecres, 14 de març de 2012

La decisió de Brandes

La decisió de Brandes és un llibre d’Eduard Márquez que val molt la pena de ser llegit. Basat en un fet real, narra el xantatge a què Göring, un polític i militar nazi obsessionat pels quadres de Cranach, sotmet a Brandes, un pintor. Si el pintor li dóna un quadre que té del famós pintor Lucas Cranach, a ell li tornaran tots els seus propis quadres, que han estat “intervinguts” per les autoritats nazis.

Però més enllà de l’argument, Márquez parla de la memòria, dels records, d’allò que ens queda del que hem viscut, del que perdura, del que es perd... El protagonista, Brandes, –de qui només se’n diu el nom al títol del llibre– és ja un senyor gran que veu com el càncer el va matant a poc a poc, després que hagi sobreviscut a la mort de les persones que més ha estimat. Brandes repassa la seva vida o, millor dit, fa unes pinzellades pels records que li queden d’allò més important que ha viscut.

El final, genial!

Fantàsticament ben escrit, Márquez ens torna a regalar un gran llibre.

El silenci dels arbres, L'últim dia abans de demà i ara La decisió de Brandes. Tot el que llegeixo d’Eduard Márquez m’encanta. Ja tinc Cinc nits de febrer a la llista dels pendents!

“Tard o d’hora, tot encaixa. Les peces del trencaclosques, com atretes per un imant, ocupen el lloc que els correspon.”

“Hauria estat bé tenir altres professors Müller que m’ensenyessin a oblidar, a perdre, a resignar-me... O a morir. Perquè cap de les morts que he viscut no em serveix per afrontar la meva. La mort dels altres no compta. (...) O, quan ja no pots més, la pitjor de totes: la mort que pasa de llarg i et deixa viu entre cadàvers.”

“No sempre som capaços de preveure les conseqüències de les nostres decisions. I, encara menys, de les decisions que es prenen al nostre voltant.”

“Al capdavall, a la vida, passen poques coses importants, i suposo que cal pensar-hi sovint per entendre-les del tot, si és que això és possible.”

9 comentaris:

  1. Quim ara vaig molt endarrerit en la lectura ja ho saps, i tu posant perles al blog, bé tindré d'esgarrapar temps.

    ResponElimina
  2. Marta, tot i que això dels gustos literaris és molt personal (com tots els "gustos", de fet) de veritat que crec que és un llibre que et pot agradar.

    ResponElimina
  3. Anònim, esgarrapa temps que ja veus que tinc més llibres per a tu.

    ResponElimina
  4. A mi també m'agradaria llegir-me'l, ja trobaré temps!

    ResponElimina
  5. CDM, segons conversa telefònica mantinguda amb vostè fa una estoneta, prefereix que primer li deixi "L'últim dia abans de demà". És així? Ja sap que jo avui m'he comprat "Cinc nits de febrer". I si resulta que és aquest el millor d'Eduard Márquez? També em va dir que li deixés "El circ de la nit" (que jo tinc a la llista dels pendents). I en la mateixa conversa telefònica a la qual em referia suara m'ha dit que també li agradaria que li deixés "¿Por qué ser feliz pudiendo ser normal?" que també he comprat avui.
    Per cert, què tal "La Terra blanca" ja el llegeix? I quin altre té de meu...? "Xacres i meditació", potser? I "El món rural a la postguerra", també? O aquests dos els hi vaig regalar? Ara no ho recordo! jejejejeje

    CDM, tu demana i se't donarà! jajajajajaja

    ResponElimina
  6. jajajajjaja....que bo!! no m'en deixis cap més. Al pas que vaig... una cosa és el que m'agradaria i l'altre el que puc fer. Fins que no m'acabi els tres que tinc començats no te'n demanaré cap més, jjejejej.TMM

    ResponElimina
  7. Sempre sol ser diferent el que volem amb el que pot ser ;)

    ResponElimina
  8. He acabat de llegir el libre.Fabulós, intimista, ple de ditas amb sentiment. El recomano !!

    ResponElimina