Va viure sempre
al poble que la veure néixer. Es va casar amb el seu primer amor i fins i tot
va ser feliç. Va dedicar tota la seva vida a criar i pujar els quatre fills que
va tenir...
No sembla que qui
hagi viscut així pugui ser la protagonista d’una novel·la. Però la Sílvia Soler
sap convertir la vida de la Valèria en
una vida digna de ser novel·lada. De fet, la Valèria és una de les moltes dones
que van viure durant el franquisme i que haurien pogut protagonitzar aquesta
història.
Per tant, torno a
parlar d’un llibre en què el més important no és el que s’explica sinó el com
ho fa: converses amb la protagonista (fins
al final del llibre no sabrem qui és que hi parla i el perquè), fragments del
diari escrit per la Valèria, converses amb els seus fills, cartes d’una amiga
que viu lluny i a qui, a ella sí!, li passen moltes coses... peces d’un puzle
que encaixen a la perfecció.
Tot plegat explicat amb molta simplicitat, però també
tendresa. Amb fragments i capítols que són una autèntica meravella. Que maco el
que dedica a la seva filla Martina! (“La mare i jo no tenim por de la veritat.
La mare i jo parlem de la seva mort, de quan no hi sigui, i això la tranquil·litza.
Li he dit que em fa por que, quan ella no hi sigui, tothom creurà que jo seré
la roca que sostindrà la família. L’he advertida que jo no podré consolar-los
que només he après a consolar-me a mi mateix i amb prou feines. (...) Això del
càncer és una autèntica merda... sort que has tingut una vida tan plena, que
has estimat tant, que t’han estimat tant. Ben mirat, què més vols?)
M’ha agradat el que explica i el com. M’ha agradat la sensibilitat que conté. M’ha agradat llegir-lo. A vosaltres també us agradaria.
- El viure, però, va aclarint els dubtes i els misteris, sovint amb cruesa.
- La vida està plena de coses incomprensibles que tothom accepta.
- La memòria traeix el record centenars de vegades, en petits detalls
o fins i tot en sentiments que, passat el temps, volem maquillar.
- És terrible estar esperant que passi allò que més tems que passi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada